Gemma Urgell
,
08/10/2018
Activa't

Pepe Beúnza: “Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó”

Va ser el primer objector de consciència per motius polítics al servei militar, l’any 1971. Ara la seva lluita és treure els presos polítics de la presó, entre ells, Raül Romeva, amic i alumne seu

Foto: 

ENRIC VERNET
Pepe Beúnza a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès.
Pepe Beúnza va ser estar tres anys a la presó per negar-se a fer el servei militar l’any 1971. Gràcies a la seva lluita, que va rebre suport internacional i que va animar a més d’un milió d’objectors i insubmisos a seguir els seus passos, l’any 2002 s’eliminà el servei militar obligatori. Ara, Beúnza segueix implicat en moltes activitats de defensa de la pau i dels drets humans. Convidat pel Comitè Llibertat Vilafranca i acompanyat per Diana Riba, portaveu de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Raül Romeva, va participar en un col·loqui que portava per títol “La presó com eina política”.

Atent, optimista, obert i rialler, Beúnza ens va atendre per explicar-nos les seves lluites que han esdevingut les lluites de molts. I com, gràcies a elles, hem anat assolint més llibertat. El filòsof i escriptor Henry D. Thoreau va escriure que “sota un govern que empresona injustament, el lloc escaient per a una persona justa és la presó”. Ara, la lluita de Beúnza, com també la de molts, és treure els nou presos polítics de la presó, entre ells, Raül Romeva, amic i alumne seu en cultura de la pau. 

- Parles de l’acció no violenta com a palanca pel canvi. 
Vivim en un món violent ple d’injustícia i l’objectiu de qualsevol persona humana i generosa hauria de ser intentar fer un món més just. En un món violent enteníem que per canviar-lo s’havia d’emprar la violència. D’aquí les guerres. Però això no ens fa humans, ens fa inhumans. A partir de la bomba atòmica això ja és impossible. O usem la compassió, els sentiments, la generositat o la humanitat camina cap al precipici. 

- D’aquí l’acció no violenta? 
Jo m’estimo molt la vida i vull dignificar-la. Penso que la vida és per gaudir-la i, per tant, cal evitar la violència. Cal anar canviant la història i per sort, la humanitat ha evolucionat gràcies a gent que ha fet servir la no violència durant molt de temps. La bomba atòmica marca un abans i un després perquè pot significar la aniquilació de la humanitat i la solució violenta és la pitjor. Durant la guerra freda, es defensava la teoria de la dissuasió: l’enemic no em dispararà perquè sap que jo puc contestar amb bombes atòmiques i per tant, sap que si m’ataca puc matar la humanitat”. Això és de bojos!! Cal canviar el xip. 

- De fet, tu vas usar l’acció no violenta per canviar, per aconseguir l’eliminació del servei militar.
Vaig aprendre molt de Giuseppe Lanza del Vasto que va ser deixeble de Gandhi i de la Comunitat de l’Arca, formada per objectors de consciència a la totalitat de la societat, fet que els obliga a organitzar-se de manera no violenta. I aplico els seus ideals en tots els conflictes que he viscut, com la lluita contra el franquisme o la insubmissió. La mili anava contra els meus principis pacifistes, no volia que la gent estigués obligada al servei militar. Vaig lluitar 30 anys per evitar que els joves anessin a l’escola de la violència. Una lluita que va acabar molt bé. 

- Però l’acció no violenta et pot portar a la presó, com t’hi va portar a tu durant gairebé tres anys. 
Sí, i la violència et pot portar la mort i la repressió. En l’acció no violenta has de tenir clar el risc. Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir uns riscos. Un grup de no violents del País Basc francès planificaven accions i valoraven el risc que tenia cada acció. Els activistes participants s’apuntaven segons els riscos que volien assumir. Així les accions tenien una qualitat més alta. Jo tenia clar que aniria a la presó i em vaig preparar per anar-hi. La lluita per la pau sempre porta a una repressió molt dura i violenta. Hem fundat una societat sobre la violència i s’han creat uns interessos econòmics molt potents. Lluitar contra tot això genera molts riscos.


Diana Riba, Anna Vallhonesta i Pepe Beúnza al col·loqui del Comitè Vilafranca Llibertat. FOTO: Enric Vernet

- Podem dir que el que ha passat als nou polítics que són a la presó és una resposta a l’acció no violenta?
Sí. Hem descobert que el franquisme està en totes les estructures de l’Estat: exèrcit, economia, justícia, mitjans de comunicació, política. És un adversari molt poderós i estava ben amagat i ara ha sortit amb una força impressionant. Quan t’enfrontes a un enemic tan feixista doncs tens riscos. Per tant, tenim uns polítics molt valents que han decidit assumir riscos i que són a la presó. Podem parlar de la lluita per la República catalana però ben bé la lluita és de la democràcia enfront del franquisme. I quan tenim un polític com Pablo Casado que amenaça o recorda a Puigdemont com va acabar Companys o amenaça al president del Parlament recordant-li que té fills, és que estem molt malament. 

- El moviment independentista ha estat una mostra de moviment no violent. Tot i això, en les darreres manifestacions, ha costat la contenció...
La ràbia de tenir representants a la presó va fent efecte i l’hem de transformar en energia no violenta i no és fàcil. La ràbia, unida als provocadors que se sumen a les manifestacions i als provocadors que insulten als mitjans, generen explosions. Hem de reconduir aquestes manifestacions, però tampoc cal magnificar-ho. Anaven darrera d’aquesta foto durant molt de temps i l’han aconseguit. Cal reconduir-ho, reflexionar i millorar i, sobretot, treballar per una estratègia no violenta cap a la independència. 

- I com es fa això?
Per exemple, a Reus, un mecànic no va voler arreglar el cotxe a un Policia Nacional. Això és un principi de l’acció no violenta: no li fas mal, simplement no cooperes amb ell. I l’han jutjat per delicte d’odi. Hem d’aprendre a no cooperar amb l’adversari. Què podríem fer per no cooperar amb l’Estat? Doncs la lluita no violenta té 5 passos: primer el diàleg, que ha de ser sempre constant; si no prospera, doncs es denuncia la situació. Després, el següent pas és la no cooperació, tenint en compte que el tirà no aguanta si el poble no l’ajuda. I, si no prospera, doncs l’altre pas és la desobediència civil, que és quan cal preparar-se per anar a la presó. I el darrer pas, que és la part més difícil però també la més necessària, és la construcció d’una solució alternativa. És a dir, què podem fer des d’ara mateix per una Catalunya Republicana? Tenim moltes coses a fer: sanitat pública gratuïta i de qualitat, polítiques d’habitatge, pensions justes per tothom, infraestructures que funcionin, etc. tot això ja ho podem anar fent. Tenim moltes competències i les hem de desenvolupar: fomentem el cooperativisme, reequilibrem el territori, protegim la ruralitat, donem més suport a la pagesia, etc. Podem fer coses per anar construint la Catalunya Republicana sense esperar la independència. Fugim d’estar al servei de les grans industries, de la banca, de la gran economia. 


Raül Romeva i Pepe Beúnza

- Amb el Raül Romeva teniu una relació molt especial, oi? I ens consta que l’has ajudat molt a aguantar a la presó.
Vaig anar a viure a Caldes de Montbui on vaig treballar de professor a l’Escola Agrària, on el seu pare n’era director. Tinc relació amb ell des que era ben petit. Ja de més gran em va explicar que es volia dedicar a la cultura de la pau i que li donés un cop de mà. Vaig connectar-lo amb d’altres activistes i estudiosos, com Vicenç Fisas. Estic contentíssim de la seva projecció social i política, penseu que va assumir el rol de pacificador a Kosovo! Tenir una persona de la seva qualitat humana com a Conseller d’Exteriors és tot un orgull. Ara, com a societat tenim l’objectiu d’aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats per un tema de dignitat humana i, amb el Raül, amb el plus de l’amistat. 

- Què en saps ara d’ell? Hi has estat en contacte?
A la presó està demostrant que aguanta molt bé, que està preparat i que fa unes cartes molt emotives. La presó és dura i ell està fort i animat. I això és molt important, és la forma de vèncer a la presó. Ell forma part del quadre d’honor de persones que són a la presó per defensar la llibertat, com Ghandi o  Mandela.

- Formes part d’En Peu de Pau, on feu, entre d’altres coses, tallers d’acció i resistència no violenta i heu redactat nou decàlegs, entre ells, el de ‘Preparar-se per la presó’, que Romeva ha citat en alguna entrevista. 
Sí, som persones i col·lectius que difonem i promovem les accions pacífiques i de caràcter no violent que han caracteritzat les mobilitzacions de defensa de drets i llibertats fonamentals. A la web es poden descarregar aquests decàlegs per a poder mobilitzar-te i actuar de forma no violenta pel canvi. Si vols escalar l’Everest, primer has de practicar en muntanyes més baixes. Doncs en l’acció no violenta, igual. Nelson Mandela, Martin Luther King també van començar des de baix. Romeva deia que jo li havia ensenyat el camí de la no-violència, i ell ha superat el mestre. 

- El Decàleg ‘Preparar-se per la presó’ fa posar la pell de gallina. Hi ha consells pràctics, com que intenta que t’emmanillin per davant o que és bàsic ocupar al temps, però també n’hi ha de filosòfics, com que de la presó en pots sortir més fort i resilient. 
La lluita de la insubmissió va durar 30 anys i, entre tots els insubmisos, més de 1000 anys de presó. Pensa que hi va haver 20.000 insubmisos i prop d’1 milió d’objectors. Com que molts insubmisos sabien que anirien a la presó, es feien cursos per preparar-se en la vida entre reixes. Aquest darrer any, en veure que gent havia anat a la presó, vam posar-nos a treballar en aquest decàleg, comptant amb el suport de persones que hi havien estat per motius polítics, altres insubmisos, etc. Romeva l’havia d’actualitzar quan va quedar lliure, però no va tenir temps d’acabar-lo que ja tornava a estar tancat a la presó. Em consta que els presos polítics l’estan trobant molt útil, aquest Decàleg. 

- El Decàleg també diu que "potser d’aquí un temps pot ser necessari omplir les presons”, estem en aquest moment ara?
Encara no és el moment, però si la repressió aguanta i la deriva dels jutges franquistes avança, potser arribarà el moment d’omplir les presons. Les condemnes d’un jutge tenen un efecte dissuasori, però, quan no té aquest efecte, sinó el contrari, estan perduts. És una manera de treure la força a l’adversari. Hem d’estar preparats, la covardia es contagia però la valentia també i llavors potser molta gent estarà disposada a anar a la presó. Els insubmisos ho vam fer així i ho vam aconseguir. 

Més informació: 

Blog de Pepe Beunza. 

Podeu consultar els Decàlegs de No Violència de En Peu de Pau a la web www.enpeudepau.org.

La utopia insumisa de Pepe Beunza. Una objeción subversiva durante el franquismo”, llibre de Pedro Oliver Olmo i que podeu trobar a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès, donació del mateix Beúnza. 

Fotos d'Enric Vernet. 

Comentaris

imatge de usuaritarragona

Gran article aquest: https://surtdecasa.cat/penedes/activat/entrevista-pepe-beunza

També et pot interessar