Marta Rius
,
13/02/2018
Activa't

Carlos Rull: "Posem consciència a les relacions humanes, al consum i als mitjans de producció"

La Cooperativa de Consum La Vinagreta posa a la pràctica una alternativa de consum responsable, eco-biològic i de proximitat a Vilanova i la Geltrú
Carlos Rull, president de La Vinagreta

Foto: 

Marta Rius
Carlos Rull, president de La Vinagreta
"Invertirem les prioritats: els horaris de les famílies seran l'eix organitzatiu".

Salut, economia solidària, assemblearisme i conciliació familiar es donen la mà per a la transformació social local. Parlem amb Carlos Rull, el president de la Cooperativa de Consum La Vinagreta, de Vilanova i la Geltrú.

- Com va sorgir La Vinagreta?
Va néixer l'estiu del 2009 de la inquietud d’un grup d’amigues i amics de Vilanova i la Geltrú que, en un inici, comencen fent compra col·lectiva de productes de consum locals i frescos en un garatge. La voluntat és fomentar un consum alternatiu, conscient, ecològic a través de proveïdors amb criteris de producció respectuosos amb el medi ambient i amb els drets dels i les treballadores. A mesura que el grup creix, es trasllada al local de l'Ateneu vilanoví, on comparteix espai del 2010 al 2014. El nombre de famílies de la cooperativa augmenta, s'incorporen i diversifiquen els productes de consum i ens traslladem a la seu social de Can Pistraus, on actualment treballem. L'objectiu és que les famílies es puguin abastir en un 90% dels productes de consum familiar a través de la cooperativa. Avui som quaranta famílies.

- Com us organitzeu?
Fem comandes setmanals de producte fresc; mensuals de producte sec i làctics; i trimestral, quatrimestral o semestral d'atres productes. El cap de setmana, les famílies fan la comanda a través de formularis d'excel i els dijous és el dia de repartiment. Les famílies, siguin unipersonals o amb més membres, organitzen les seves comandes amb previsió i compromís de repartir i distribuir amb un sistema de torns consensuat. Fins ara funcionem mitjançant comissions per productes, de gestió, difusió, de Carnaval... El compromís està en l'assistència a l'assemblea mensual i fer repartiment en grup un mes de cada quatre. Aquesta estructura ara, està en revisió, ens l'estem replantejant per trobar mecanismes organitzatius més efectius. 

- Quins són els beneficis de gestionar comandes col·lectives, respecte de la compra habitual als comerços?
D'entrada, les famílies prioritzen la seva salut perquè volen incorporar uns hàbits de consum més saludables, amb productes de temporada i reduint els elements nocius. La comanda col·lectiva afavoreix la previsió del consum i, per tant, un estalvi econòmic notable per a les famílies. El producte ecològic es relaciona sovint amb que és car, però amb una compra massiva i amb previsió a l'inici de mes, no és així. A més, només treballem amb productors de proximitat, que cuiden la producció i amb projectes transformadors. I des de la vessant activista, entenem que la manera de consumir és política, i sortim dels cercles habituals de consum que concentren el capital en unes poques grans companyies i que permeten poc marge de coneixement al consumidor final. Generem un model de consum proper entre consumidors i proveïdors, sense intermediaris i trencant amb el sistema econòmic predominant. Per posar un exemple, en el projecte 'Collita' treballem amb un proveïdor de producte fresc, li paguem al pagès la collita per avançat, assumint nosaltres també, els riscos de possibles pèrdues amb les que es pot trobar en funció de la temporada (mal temps, accidents laborals...).

- La transformació social que proposeu va més enllà del consum alternatiu?
Exacte. Busquem maneres diferents de relacionar-nos entre nosaltres, amb el sistema de producció i amb el nostre entorn. Cerquem sinergies amb altres col·lectius de la comarca o rodalies. És un aprenentatge constant. Des que vaig entrar a La Vinagreta, a casa han canviat les coses, a l'hora de consumir i cuinar. Si quaranta famílies modifiquen els seus hàbits, el seu radi d'influència, s'amplia. Estem implementant unes relacions humanes, amb el sistema i amb els mitjans de producció més conscients, sobiranes i solidàries.

- Quins canvis interns us esteu plantejant a curt termini?
D'una banda, el mes de març ens traslladarem de local i passarem d'un espai compartit a un propi. Fins ara estàvem en un local provisional i n'hem trobat un que s'adequa a les nostres necessitats. Hem detectat al llarg dels últims anys que algunes famílies marxaven per problemes de compatibilitat horària amb el repartiment i això ens ha obligat a reflexionar. Fins ara les comandes s'organitzaven en funció de l'arribada dels productes i, a partir del març, invertirem les prioritats: els horaris de les famílies seran l'eix organitzatiu. Les famílies adoptaran les tasques en funció de l'horari que millor s'adapti a les seves vides. I d'altra banda, volem que el nou local sigui un espai de trobada durant tot el dia, on associacionisme i vida en comunitat siguin el més habitual. Volem oferir un nou espai compatible per a l'activitat pròpia de la cooperativa i per a l'acollida d'activitats d'altres entitats o sòcies autònomes que necessitin un espai de treball a compartir. 

- És compatible vida associativa amb conciliació familiar/laboral?
És difícil si no canviem les dinàmiques habituals sotmeses als ritmes del mercat. Procurem posar atenció en les vides de les persones. Hem detectat que les famílies amb fills han augmentat dins de la cooperativa i, per tant, obligatòriament ens hem d'adaptar i facilitar-nos les coses. D'una banda, hem consultat els horaris de les famílies a través d'una enquesta i diversificarem les franges de repartiment en funció dels diferents tipus de famílies; i de l'altra, reformularem la distribució del local per donar cabuda a un racó de jocs infantils, de manera que mentre es fa el repartiment, hi hagi espai per als infants i responsables de la seva cura. Volem integrar les famílies en les noves rutines des de l'amabilitat i, per tant, cal corregir. I també, facilitarem claus del nou local als proveïdors amb els qui ja treballem des de la confiança per a que entreguin les comandes quan els hi vagi millor. I per últim, estem explorant softwares alternatius per a unes comandes més àgils.

- Com fomenteu la vostra acció a l'entorn?
Fem xerrades i tallers d'aprofitament d'aliments, de cuina vegana i, cada tardor organitzem el cicle de documentals sobre ecologisme 'Docs for Action', que tanquem amb un 'Dinar de profit'. Sensibilitzem sobre el malbaratament alimentari organitzant un àpat col·lectiu obert a tothom, i gratuït, elaborat amb centenars de kilos de productes aprofitables que ens han cedit parades del mercat abans de llançar. L'any passat vam repartir més de 250 racions. I entre els reptes de futur, i aprofitant el trasllat al nou local, que queda a tocar d'una plaça, volem proposar a l'Ajuntament que ens cedeixi l'ús d'uns parterres que hi ha per fer-hi petits horts urbans per fomentar la cura del medi ambient entre la canalla.

També et pot interessar