Mariona Farreras: "M’interessa connectar la filosofia amb la vida quotidiana"

Des de Vilanova i la Geltrú posa en marxa el projecte Parresia

Núria Mora

, 07/10/2026 - 12:30

Activa't

Formada en Filosofia a la Universitat de Barcelona amb especialitat en Estètica i Història de la Filosofia Contemporània i vinculada des de fa anys al món de les arts plàstiques, Mariona Farreras (Vilanova i la Geltrú, 1998) va engegar Parresia l'any 2024. És un projecte d’exploració entre el pensament, l’art i l’experiència. Organitza tallers i diàlegs filosòfics amb infants, adolescents i adults i també fa propostes de mediació artística i cultural. Aposta per mirar la filosofia des de la vida quotidiana i treure els conceptes d’un terreny estrictament teòric per fer-los passar per les mans, les paraules i les vivències dels seus participants. Parlar de la mort, de la lleugeresa, del feminisme o de les emocions pot començar amb una pregunta, una història o un treball plàstic. Però l’objectiu va més enllà, no es tracta tant d’arribar a una resposta, sinó d’obrir noves preguntes i reconnectar amb un mateix.

La filosofia és la importància de fer-se preguntes, d’admirar-se per les coses més que voler arribar a una conclusió que respongui a un perquè

- Què vol dir Parresia i què et porta a crear aquest projecte?
La paraula Parresia prové del grec antic i significa literalment “el coratge de dir la veritat”. Li vaig posar aquest nom al projecte perquè em semblava que resumia molt bé aquesta connexió entre el dir i el fer. La coherència d’algú que actua lligat als seus propis raonaments. Vaig estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i vaig fer les pràctiques al grup IREF, que és un projecte similar al meu, en el sentit que es dedica a fer difusió pedagògica de la filosofia a les escoles. El meu interès ja anava dirigit cap a la filosofia no només teòrica, sinó utilitzar-la per connectar-la amb la nostra vida quotidiana i explicar-la a infants i adolescents, que és un públic diferent de l’adult. També he treballat al Taller dels Sentits de Vilanova, que és un centre d’art-teràpia i arts plàstiques i d’aquí em ve la relació amb les arts plàstiques. En aquell moment tot em va fer com un "big bang" i vaig arribar a la conclusió que m’interessava molt la filosofia, però m’interessava encara més el seu vincle amb la vida i com la podíem explorar en el nostre dia a dia.

- Què ha passat durant aquests dos anys?
Com tot projecte nou, intento iniciar-lo! És un projecte bastant innovador, perquè si que existeixen projectes de filosofia aplicada, que és una branca de la filosofia que fa servir el coneixement filosòfic per resoldre problemes quotidians, però Parresia divergeix una mica. No m’interessa utilitzar instrumentalment la filosofia per resoldre coses, sinó aquest diàleg entre la vida i el pensament, com la filosofia pot nodrir i ens pot descobrir noves maneres de mirar i d’entendre la nostra vida, i com la nostra pròpia experiència pràctica i quotidiana també pot aterrar la filosofia, que de vegades divaga molt en uns confins extralimitats. He estat indagant com materialitzar aquesta relació.

- Com portes aquesta relació entre pensament i vida a la pràctica?
He trobat la manera a través de l’art, perquè com vaig estar treballant en un taller d’arts plàstiques perquè també vinc d’aquesta branca. Amb Parresia he explorat molt la relació entre el pensament i l’art. Per exemple, als tallers que faig a escoles i instituts introdueixo un treball plàstic i pràctic. I també ho he explorat a través del diàleg filosòfic, tot i que aquí si que sento que es continua quedant només en parlar i pensar, mentre que l’art ho aterra.

- Com fas aquest aterratge de la filosofia a través de l’art?
Doncs per exemple, als instituts faig un taller sobre la mort. D’entrada podries dir que és un concepte molt abstracte i difícil d’abordar. Però és un taller que el plantejo des d’un treball plàstic: si ens haguéssim d’imaginar la mort, com seria? Un home, una dona? Quin color tindria? A través d’aquest treball i com cada adolescent explora aquest personatge, es poden extreure després moltes conclusions i fils per estirar i així és com es materialitza el pensament. Es materialitza i es fa concret, també.

- Treballes amb infants, adolescents i també adults. Com tries els temes i com els planteges segons les edats?
Parteixo d’infants a partir dels quatre anys amb tallers on la filosofia s’explora a través de l’educació emocional, amb contes que poden partir de mites grecs de tota la vida i que també ensenyen moltes píndoles filosòfiques i a partir d’aquí amb tots els cursos de Primària, Secundària i adults, per tractar temes que a mi m’interessen. Amb els petits els tallers que ofereixo són Filocontes i tenen aquesta base més de conte o de mite que permeten empatitzar amb les emocions dels personatges i explorar preguntes com: Ens agrada estar sols? Què fem quan estem sols? Us enfadeu gaire? Creieu que enfadar-se està bé o malament? Són preguntes que a aquestes edats comencen a picar. Amb adults i adolescents tinc les Filoidees, en què desplego un ventall d’idees, de discursos filosòfics al voltant d’un concepte, com la mort o el feminisme.

- Quan cada persona parteix d’una mateixa proposta o concepte, les conclusions poden ser completament diferents. És aquesta diversitat de mirades la gràcia del taller?
Sí, aquesta és la part més maca de les sessions. Molts cops començo els tallers preguntant què és la filosofia i els més petits, que ni tan sols coneixen la paraula i segurament no l’han sentit mai, donen unes respostes formidables! Com que també hi entra l’art, moltes vegades em veuen arribar amb fang i pregunten si la filosofia és fer fang i els dic que podria ser, per què no? Es pot fer filosofia a través del fang! Acabo explicant-los que fer una classe de filosofia és fer una classe per pensar. Es pot pensar fent fang? Sí. Es pot pensar dibuixant? Sí. Completem el cercle, perquè comencem explicant la idea o el conte filosòfic, fem el treball plàstic i a partir d’aquí tornem a parlar de la idea o el conte, però ja ho fem d’una manera diferent. És brutal quan experimentes en pròpia pell un concepte, com per exemple, el concepte filosòfic de la lleugeresa, que ha tingut molts pensadors que l’han explorat. Què experimentem explorant la lleugeresa agafant un material molt lleuger i provem d’aixecar-lo? Ens sentim còmodes? Com ens fa sentir la lleugeresa? Potser hi ha algú que no ho suporta. Potser hi ha algú que li encanta. Això ja parla de com ens relacionem amb el concepte. I llavors surten unes conclusions brutals.

- En aquest procés, llavors, potser no és tan important el fet d’arribar a una resposta, sinó plantejar noves preguntes?
Efectivament. Per a mi la filosofia té molt més a veure amb això que amb el fet d’arribar a una resposta. És la importància de fer-se preguntes, de ser curiós, d’admirar-se per les coses i no tant voler arribar a una conclusió que respongui a un perquè. Sempre trobaràs més capes, no? Per mi té molt més a veure amb aquesta intriga innata.

- Treballes amb adolescents en un moment de molta immediatesa, pantalles i sobre estimulació. Com vius aquesta etapa quan hi aportes la filosofia?
Amb els adolescents he tingut una experiència de sorpresa absoluta. Penso que estan en una edat superfèrtil per fer-se preguntes. Quan faig sessions a instituts em trobo persones que em miren amb un punt d’incredulitat, però estan molt desperts. Òbviament, estan en una edat que potser estan més despistats, tot els fa mandra o estan pensant en altres coses perquè realment els hi estan passant mil coses més, però a la vegada tenen un sentiment filosòfic molt despert. Fan preguntes molt directes i s’interessen molt, perquè en certa manera tenen moltes preguntes acumulades i penso que sempre que he fet tallers els ha servit per tenir un espai on expressar-les. La veritat és que he tingut molt bones experiències amb adolescents. Amb el tema plàstic noto que no hi estan tan acostumats com els infants, que són més de tocar i manipular, però estan molt desperts.

- I amb els adults, la mecànica del taller és la mateixa? També hi trobes aquesta necessitat de parar i compartir?
Sí, la mecànica és la mateixa tot i que a nivell filosòfic és més complex, perquè hi ha molta més trama d’idees i deixo molta més estona per parlar perquè és una cosa que he detectat, hi ha molta necessitat de parlar, d’expressar-se, de donar opinió i generar espais comuns per compartir. Trobo que ens és molt necessari tenir espais on poder estar junts parlant i compartint un tema en concret. Poder aturar-se i parlar tranquil·lament amb els altres però també trobar un espai on poder parlar amb un mateix. La gràcia d’aquesta filosofia que jo plantejo és que al final, jo busco que les persones que venen o participen en els tallers o als cursos, puguin connectar amb si mateixes. No m’interessa que aprenguin un filòsof en concret o una idea en particular, com que aquell filòsof o aquella idea la puguin experimentar i l’acabin descobrint. Et posava abans l’exemple de la lleugeresa, hi haurà a qui li costarà connectar i, en canvi, connectarà més amb el de pesantor, i això que té a veure amb la meva vida? Què em diu? Es tracta d’ocupar-se d’un mateix, que en filosofia es diu molt: “Coneix-te a tu mateix”, la frase que hi ha a l’Oracle de Delfos, però hi ha molts pensadors que troben molt interessant l’afirmació “Ocupa’t de tu mateix”, perquè t’estàs responsabilitzant de la teva existència i del teu pensar, perquè aquest pensar sigui motiu de conducta a la teva vida. Per tant, penso que sí, que els tallers ofereixen aquest punt de reconnexió també.

- A banda de centres educatius també treballes en equipaments culturals i museus a través de la mediació. En què consisteix aquesta altra branca del projecte?
La mediació cultural o artística és una manera d’apropar l’obra artística o el fet cultural al públic i en aquest sentit ofereixo sessions de mediació en clau filosòfica. Per exemple, en una visita guiada a un museu introdueixo preguntes o diàleg filosòfic i al final fem una activitat pràctica sobre l’exposició. Trobo que és important i molt interessant. També he fet diàlegs després d’una obra de teatre per poder continuar parlant sobre allò que hem vist i mirar d’alimentar sempre aquest cicle per no quedar-nos només en una obra d’art o en un filòsof, sinó que pugui retornar a nosaltres i cultivar aquest batec entre la vida i el pensament.