Debats i tertúlies filosòfiques. 'Exili i llibertat'

La setmana passada s’inicià el cicle de debats i tertúlies filosòfiques que se celebren aquest mes de maig als claustres de St. Francesc, com a preàmbul del IV Congrés de Filosofia Catalana que se celebrarà a Vilafranca a finals de novembre, dins delsactes de la Capitalitat Cultural de la nostra Vila.

Per la temàtica i el nivell dels contertulians (la setmana passada comptàrem amb l’ex-president de l’IEC, S.Giner, dos degans facultats (Filosofia i Dret) de la UB, Josep Montserrat i Enoch Albertí (aquest darrer, a més, l’únicvilafranquímembre del CATN) , i unvicedegà de la fac. de Dret,Max Turull), aquestes tertúlies constitueixen una oportunitat singular per als vilafranquins.

Exili i llibertat

Ponents: Jordi Sales, Josep Mª Terricabras i Marta Pessarodona

Moderador: Josep Monserrat Molas

I si la primera tertúlia comptà amb uns ponents de prestigi contrastat, no gens enrere es queda el cartell de la segona: Sales, Terricabras, Pesarrodona, són cognoms que per si sols conviden a aprofitar per gaudir escoltant-los en les seves reflexions, així com en les respostes a les intervencions posteriors del públic.

Però es que a més, la temàtica sobre la que deliberaran ens interpel·la molt d’a prop: fins a quin punt les ruptures brutals a què ha estat sotmesa la cultura catalana han condicionat el seu devenir com a tal? L’exili ha ajudat a esperonar el nostre redreçament cultural, o ha significat de fet una confirmació de la ruptura i del declivi? Quina relació s’ha establert entre elsproductors culturals de l’exili i els de l’interior? Es pot establir alguna analogia amb el procés que es va viure en aquest terreny en l’àmbitpolític? Fins a quin punt la vivència resistencialista però també en molts moments desesperançada de l’exili pot haver condicionatel tarannà d’aquest redreçament cultural a què assistim, mai ben bé segur de simateix, sempre com havent de  demanar permís quasi bé pel simple fet d’existir?

I, dins d’aquest àmbit general, quin paper hi ha jugat la filosofia, i la, en cas que existeixi,  perspectiva pròpia sobre la filosofia? És a dir, com les ruptures i exilis han fet possible o impedit una filosofia catalana, o, almenys, una manera catalana d’entendre l’activitat filosòfica?

Interrogants com veieu, d’un atractiu que faran que segurament l’acte de dijous se’ns faci intolerablement curt als qui tinguem el privilegi d’assistir-hi. Hi sou tots convidats.