Exposició 'Pintors de fama de la Sala Parés'

L'exposició mostra una quarantena d’obres dels Pintors de Fama de la Sala Parés entre els anys 1940 i 1980. Aquesta exposició arriba de la mà del Museu de Montserrat, gràcies a l’acord de col·laboració que té el mateix museu amb la Fundació Pinnae.

Amb el nom de “Pintors de Fama”, la Sala Parés de Barcelona organitzava exposicions periòdiques dels pintors agregats a la galeria juntament amb altres pintors d’èpoques anteriors el nom dels quals perduraven com a famosos en la memòria de la burgesia catalana que comprava obres. La crítica progressista blasmava aquestes exposicions i aquests artistes que considerava passats de moda. Però el públic barceloní i els col·leccionistes en general continuaren visitant la Sala Parés, especialment els diumenges al matí, i adquirint-ne obra.

A hores d’ara els vells retrets de “pintura del temps de l’estraperlo” han perdut vigència i els antics Pintors de Fama se’ns presenten com una pàgina ineludible de l’art català de postguerra. Aquests autors i aquesta pintura mai no van pretendre obrir horitzons d’avantguarda.

Els pintors
Aquests Pintors de Fama pertanyen a tres generacions: els que havien aconseguit el punt àlgid del seu art immediatament abans de la Guerra (1936-1939) com Pere Pruna, Josep de Togores, Serra Melgosa, Durancamps, Rafael Benet, Commeleran, Rafael Llimona, Domènec Carles, Alfred Figueras, Ignasi Mallol, Manuel Humbert, Pere Gussinyé, Josep Mompou, Joaquim Mombrú, i altres; els que s’obriren pas en els anys cinquanta i seixanta: Ignasi Mundó, Simó Busom, Mallol Suazo, Josep Amat, Ramon de Capmany, Bosco Martí, Carles Nadal, Roca Sastre, Manuel Capdevila, Rafael Duran...; i els més joves, els germans Moscardó, en representació de la generació més jove de pintors de la Sala Parés.

Els estils
Aquesta exposició visualitza amb obra del Museu de Montserrat aquest ambient artístic que persisteix en el postimpressionisme i en ocasions amb influències de l’expressionisme, el neofauvisme o el neorealisme. La temàtica és àmplia i variada: predomina el paisatge però també les natures mortes i la figura femenina tenen un protagonisme remarcable. Aquesta pintura que va agradar tant en el seu temps ara no ens deixa indiferents. No inquieta sinó que complau i fa gaudir de l’art de la pintura. La finalitat de produir un plaer estètic també és substancial de l’art.

Horaris: De dijous a dissabte, de 18h a 20h | Diumenges i festius, de 12h a 14h i de 18h a 20h