Ángel Camino: l’artista d’una altra galàxia

L’obra de l’escultor i gravador centra un cicle d’actes que reivindica el seu immens llegat

Goretti Martínez

, 21/09/2026 - 10:45

Arts

L’obra d’Ángel Camino (1953 - 2022) està marcada pel contacte amb la natura i per la recerca d’un llenguatge ancestral. Els seus gravats i escultures semblen objectes màgics. Molts dels seus treballs participen en la idea de la reconstrucció, entesa com una mena de trencaclosques. També en la creació de formes que s'entrellacen, es relacionen i interactuen per incidir i modificar l'espai natural o urbà. Les seves obres podrien ser amulets ja que feia escultura monumental i de gran format, però també miniescultures que et pots guardar a la butxaca (les seves ‘Peces pel palmell de la mà’). Podrien provenir d’un passat prehistòric: una mena de vestigis neolítics adaptats als temps actuals. Podrien ser mostres d’una cultura extraterrestre: amb les seves formes entrellaçades que semblen d’una altra galàxia. Ell sostenia, quan li preguntaven per la seva obra, que sempre feia el mateix, però que, com tot, evolucionava. Deia que treballar amb algunes peces era fàcil, el material li posava fàcil; mentre que, amb d’altres, el treball es convertia en una batalla. Deia que una escultura havia de connectar amb la gent, amb el lloc i amb l’espai.

Nascut a Valoria la Buena, a Valladolid, l’any 1953 i mort de forma sobtada l’any 2022 a Graz, a Àustria, l’escultor i gravador va viure durant més de quaranta anys a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), on havia establert la seva residència i el seu taller. A més de ser un artista honest, era un treballador incansable i una persona senzilla i afable, molt apreciada per tots aquells que es creuaven al seu camí. Ara, alguns dels seus amics i coneguts han preparat un cicle d’actes que reivindica el seu immens llegat artístic des de la proximitat i l’admiració per la seva obra. El primer dels actes és l’exposició ‘Gravats. Ángel Camino’, que es pot visitar a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès fins al 25 d’octubre. Comissariada per la galerista andorrana Carme Tinturé i el cineasta penedesenc Pep Puig, la mostra posa el focus en una faceta menys coneguda de l’artista: la seva destacada trajectòria com a gravador. Puig explica el que és el gravat en l’obra de Camino. "En el fons, el gravat no deixa de formar part del procés de creació de l’escultura. Ell és, per sobre de tot, escultor. I el gravat l’entén com la manera que ell té, com a escultor, de dibuixar. El fet de treballar amb els materials, ratllar, rebaixar les superfícies… Hi ha, en el gravat, un element físic propi de l’escultura” afirma Puig.

Dels seus primers gravats figuratius dedicats a la Patum de Berga - sempre li havia interessat el folklore - fins als gravats amb volum de la sèrie ‘Volaverunt’ (2020), l’exposició permet reconèixer un artista que es va adonant que no pot canviar el món. Ell mateix ho expressava al capítol que li dedicava Pep Puig dins la sèrie de reportatges ‘El taller de l’artista’. "Jo era ingenu, naïf, creia que el món podia canviar. I després vas creixent i et vas fent coques. En fi, que, siguis o no estiguis, el món no canviarà. El món segueix el seu ritme i l'únic que pots aportar és una llavor: intentar fer-ho bé" deia. A banda dels diferents gravats exposats, la proposta es completa amb diferents peces audiovisuals del fotògraf Pere Pascual que, agrupades sota el títol ‘Galàxia Camino’, s’aproximen al màxim als gravats de l’artista per observar-los des d’una altra perspectiva. Pascual explica que el que podem veure a l’exposició és una petita part del projecte que havien començat plegats amb l’Ángel i el Pep. "Vam començar a fer uns macros molt extrems de la seva obra i era com entrar dins el seu món i veure’n el detall, la feina tan bèstia que feia. Jo li preguntava: Però, com ho fas, això? i ell em responia: -¿Això? Això ho fa qualsevol [riu]. I vam començar així: anant a l’estudi, recopilant una sèrie de gravats i fent proves. Però això és només una petita part de tot el que volíem fer. És que la seva obra és una galàxia. Ell estava en una galàxia pròpia i el que feia era extraterrestre. Al vídeo intento plasmar aquesta ‘Galàxia Camino’ que només ell coneix".

Precisament per contribuir a aquesta immersió en la 'Galàxia Camino' i en els seus gravats, l’exposició incorpora un espai sonor creat pel compositor Roger Subirana, que acompanya el recorregut en dues direccions: des d’una vista general, però també acostant-se als detalls. "Primer és l’obra general. He observat molt els gravats de l’Ángel. Però per a mi, que soc molt sinestèsic, han estat clau les imatges en moviment del Pere. Veure aquestes textures que sembla que vagis en una nau espacial sobre els gravats m’ajudava a pensar: si arribés a aquest indret, quins sons hi hauria? Aquesta ha estat la principal inspiració per l’espai sonor de la sala amb l’objectiu que qui vingui entri en una mena de càpsula màgica amb una sonoritat que l’abraci i que l’endinsi en l’obra exposada” diu Subirana.

A l’exposició ‘Ángel Camino. Gravats’ només hi ha una petita selecció d’obres que formen part del llegat immens que ha deixat l’escultor i gravador. Pep Puig explica que rere els actes que estan organitzant hi ha una ambició que va més enllà de recordar un artista excepcional. Creu que el Penedès hauria de disposar d'un espai dedicat a l’obra de Camino, no només per a donar-la a conèixer, sinó també perquè els artistes emergents puguin dialogar amb ella.

Un artista que ha deixat petjada
El pas d’Ángel Camino per la vida de moltes persones ha deixat una empremta preuada i inesborrable. Pep Puig el defineix com “un treballador incansable, una persona honesta i directa, que sempre et deia les coses. No especulava mai i no es reservava res. Era un enamorat de la seva feina. Va triar aquest camí de l'art i va ser conseqüent fins a l'últim moment. Segurament va descuidar la part de vendre’s. Això ho portava molt malament. Crec que pensava que era una mica perdre el temps, que ell, on guanyava el temps, era al taller. Al taller, o llegint o passejant per la natura… I qui coneixia l'Ángel inevitablement establia un vincle amb ell, encara que fos només una vegada. Amb l'Ángel sempre hi estaves bé, et senties ben acompanyat".

El Roger Subirana el va conèixer a través del Pep Puig. Junts preparaven el documental inacabat ‘El món en un gra de sorra’. "Em va semblar una persona extraordinària, molt senzilla. Sempre dic que les persones més extraordinàries són les més senzilles. Quan parlava de la seva obra i de com la feia, em connectava tant amb la meva manera d'entendre la música i el món, que em va encantar. Vaig mirar la seva obra d'una altra manera. Són obres que tu te les mires i semblen com d'un altre món, extraterrestres. I que les pots mirar ara, o d'aquí a cinquanta anys, o 200 o 300, si la humanitat encara existeix, i et semblaran vigents”. Per la seva part, Pere Pascual el qualifica de "treballador brutal". "La quantitat de gravats que ha de tenir al seu taller és increïble. I això que era una persona molt tranquil·la, que semblava que no feia res, però, en canvi, tenia una capacitat de treball immensa. Em vaig quedar amb les ganes d'aprofundir més en la nostra relació perquè malauradament el vaig conèixer poc temps. M’agradaria fer una crida: que la gent vingui a veure aquesta exposició, perquè és una oportunitat de conèixer un artista que jo crec que hauria d'estar reconegut mundialment. Això que es pot veure aquí no crec que es vegi enlloc més".

Altres actes
Ángel Camino és l’autor de l’escultura monumental dedicada a Lluís Companys al barri de La Girada de Vilafranca del Penedès. També a Vilafranca, una vintena de peces de l’artista es poden veure de forma permanent al Claustre de Sant Francesc, com a reconeixement a la seva trajectòria i al valor de la seva obra. A banda de l’exposició, el dissabte 26 de setembre a les 20h, al Claustre de Sant Francesc, Roger Subirana i la cantant Esther López oferiran la composició musical ‘El batec de la pedra’, inspirada en les escultures de Camino. El diumenge 25 d’octubre a les 12h, a l’Auditori del Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, es presentarà ‘El món en un gra de sorra’, amb la projecció audiovisual d’un projecte inacabat de l’artista i de diversos documentals de Pere Pascual i Pep Puig, també amb música de Roger Subirana. El cicle clourà el 7 de novembre a partir de les 18h al castell de Sant Martí Sarroca amb una vetllada que reunirà totes aquestes creacions al voltant de l’obra de Camino. Paral·lelament, durant el mes d’octubre, el Servei de Cultura oferirà un projecte de mediació artística a partir del conjunt de peces escultòriques del Claustre de Sant Francesc, adreçat a alumnat d’escoles de primària, secundària i cicles formatius.