Foto: 

Cedida

Cinema de qualitat i en versió original a prop de casa

Els cineclubs han jugat un paper fonamental per mantenir la programació de cinema de qualitat al Penedès i al Garraf
Goretti Martínez
,
06/02/2019
Arts
Siguem persones més o menys cinèfiles, estarem d’acord en què si els cineclubs no existissin els trobaríem a faltar. Al Penedès i al Garraf, tres cineclubs han tingut un paper fonamental en el manteniment d’una programació de cinema de qualitat a prop de casa. La seva naturalesa com a entitats ciutadanes, unida a la capacitat d’adaptació que han demostrat i a una vocació cinèfila indiscutible, els ha permès superar els anys més durs de la crisi i situar-se o mantenir-se com a referents culturals a les seves respectives ciutats. Avui seiem a la butaca i repassem les interessants experiències de Cineclub Sitges, Cineclub Sala1 de Vilanova i la Geltrú i Cineclub Vilafranca.

La projecció de cinema a les sales tradicionals ha travessat una forta crisi que va fer que s’apaguessin projectors arreu de Catalunya i que moltes ciutats es quedessin sense oferta cinematogràfica. Al Penedès i el Garraf també s’han produït tancaments traumàtics com el del cinema Bosc de Vilanova i la Geltrú. En altres casos, com al cinema Prado de Sitges i el cinema del Casal (ara Sala Zazie) de Vilafranca del Penedès, la rendició de les empreses comercials que explotaven aquestes sales va ser el detonant perquè els cineclubs d’aquestes dues viles fessin un pas endavant i es llancessin a assumir una nova funció: la de ser exhibidors oficials. Tant a Sitges com a Vilafranca hi ha altres sales de cinema, d’un caire més comercial, de manera que la gent d’aquestes dues viles té almenys la possibilitat de triar entre opcions diverses. Cineclub Sitges, a més, va tirar endavant una nova acció valenta al 2016: obrir una sala de cinema a Sant Pere de Ribes, a les instal·lacions del Centre Parroquial.



A Vilanova i la Geltrú, al juliol de l’any 2015 van tancar els multicinemes Lauren Garraf, situats al complex dels afores Vila Lauren, després de 12 anys d’activitat. Mesos després, a l’octubre, tancava definitivament el Bosc, malgrat molts esforços i iniciatives com la recollida de signatures impulsada pel col·lectiu Junts pel cinema i el Cineclub Sala1 per evitar-ho. La capital del Garraf es quedava òrfena de cinema. Anys després, al setembre del 2017 es va anunciar la propera obertura dels nous Garraf Cinemes on hi havia hagut els Lauren. La façana de l’edifici ja presentava una nova imatge i tot, però un requeriment judicial va obligar a aturar el projecte. Ara, l’activitat cinematogràfica a la ciutat queda integrada per la que proposa el Cineclub Sala1 amb la seva programació regular al Teatre Principal, el Cicle Gaudí i el Documental del Mes que programa l’Ajuntament i la més recent incorporació d’una pantalla al Círcol Catòlic.

Els tres cineclubs han estat, doncs, fonamentals per mantenir una programació de cinema estable i de qualitat. Sovint ha calgut renunciar a fer cinema més arriscat per no deixar perdre l’oportunitat de passar pel·lis que la gent té ganes de veure. Però les tres experiències coincideixen en considerar el cinema un bé cultural de primer ordre i en treballar intensament perquè la ciutadania tingui l’oportunitat de viure altres vides, de sentir-se part d’altres històries més enllà de la seva pròpia, a la butaca d’una sala de cinema.

Cineclub Sitges

El president de Cineclub Sitges, David Cuesta, ens explica que l’entitat que presideix ofereix una programació estable durant tota la setmana: “Fem cinema actual en VOSE i versió doblada tot combinant la programació de pel·lícules d’estrena amb pel·lícules independents”. Acompanyen la programació estable de cinema amb les sessions de cineclub dels dijous, òperes i ballets en directe des de la Royal Opera House de Londres i el Liceu de Barcelona, projeccions que converteixen la sala en un autèntic centre neuràlgic de la cultura entesa en un sentit ampli. També organitzen algunes projeccions especials “com una projecció a l’aire lliure per la Festa Major i projeccions temàtiques que acordem amb altres entitats de la ciutat pel dia internacional de les dones, el dia internacional de la dansa, el dia internacional de la música, etc.”


Imatge promocional de Cineclub Sitges | FOTO: Jaume Andreu / Cineclub Sitges

Preguntat per les accions que ha dut a terme Cineclub Sitges els darrers anys, Cuesta comenta que la programació estable al cinema Prado de Sitges es va iniciar al maig del 2014 i recorda que dos anys més tard, al setembre del 2016, van obrir el cinema Ribes a Sant Pere de Ribes, dotant així de programació de cinema el municipi veí en un espai del Centre Parroquial.

Sobre la situació actual de Cineclub Sitges, Cuesta opina que “la marca Cineclub Sitges està reconeguda com un referent en l’exhibició cinematogràfica, per la seva diversitat, qualitat i diferents aspectes de l’exhibició que intentem cobrir malgrat la dificultat de tenir una sola sala”.

Cineclub Vilafranca

Des de Cineclub Vilafranca, una entitat amb 50 anys d’història a les espatlles, el seu president, Manel Balaguer, explica que les funcions que tenen són “promoure l’hàbit del públic, socis i simpatitzants, perquè continuin assistint a les sales a veure cinema de qualitat, alternatiu i divers i en versió original subtitulada”. I afegeix que també cal “satisfer la demanda d’un col·lectiu entès i a l’hora informat, exhibint cinema d’estrena a Espanya, gairebé simultàniament amb les altres sales de Barcelona”. Balaguer apunta que “en l’exhibició actual a Catalunya de cinema de distribució comercial, es poden distingir dues tendències ben diferenciades: oferir a l’espectador individual tot tipus de serveis i prestacions amb la intenció de fidelitzar-lo o fer propostes dirigides a un públic específic, apostant principalment pel contingut”. En aquest sentit apunta que “la nostra programació de cap de setmana aposta per buscar el reconeixement del públic i l’experiència col·lectiva a la sala, mitjançant el contingut cinematogràfic”.


El president de Cineclub Vilafranca posa també l’accent en què “a Vilafranca som a l’hora cineclub i exhibidors oficials”, en un cas semblant al de Cineclub Sitges. “Això vol dir que tenim una segona funció i atenem la demanda de cinema de distribució comercial, per un públic més general i de cap de setmana: proposem pel·lícules de qualitat i, com a mínim, un dels passis es fa amb versió original subtitulada”, afegeix Balaguer. La relació amb la resta d’entitats de la vila, com en el cas de Sitges i Vilanova, és intensa: “Col·laborem amb diverses entitats, projectant pel·lícules, sovint documentals, que volen conscienciar als assistents sobre alguna temàtica social o bé denunciar fets que, d’altra manera, potser passarien més desapercebuts”. Balaguer apunta, d’altra banda, que Cineclub Vilafranca “organitza la Mostra de Curtmetratges de Vilafranca, que afronta enguany la seva 24a edició, i el Most Festival, - amb el Vinseum- amb 8 edicions”.

A Vilafranca del Penedès, la programació de Cineclub Vilafranca a la Sala Zazie, situada a les instal·lacions del Casal - Societat La Principal, conviu amb la del Kubrick Cinema: “Només queden dues pantalles oficials a tot l’Alt Penedès i és clau fer propostes setmanalment, així que procurem coordinar-nos per garantir que la proposta que oferim sigui potent, diversa, atractiva i, a poder ser, exhaustiva”.

Amb bones xifres d’assistència -16.000 espectadors, 4.000 dels quals de cineclub- i prop de 200 persones associades, Balaguer diu que el present és bo però el futur, incert. “Els nous públics aposten clarament per les sèries, estan poc habituats a anar a les sales i a pagar una entrada, és probable que aviat calgui reconvertir de nou les cabines de projecció, els preus per poder exhibir són elevats... En aquesta conjuntura, un cineclub - exhibidor crec que pot resistir millor”. Balaguer conclou: “Sóc optimista perquè sóc dels que crec que la màgia que apareix quan una pel·lícula és capaç d’hipnotitzar 200 persones de cop i fer-les emocionar segueix existint i el públic no ens abandonarà”.

Cineclub Sala1

El Cineclub Sala1 és un cineclub jove, d’història i d’equip: són una colla de “treintañeros” i l’Eloy, que no és tan jove d’edat però sí que ho és d’esperit. L’Anaïs Ayala, presidenta de l'entitat, i la Laia Garcia ens expliquen que la funció del cineclub ha anat canviant al llarg dels anys: “Al principi volíem programar pel·lícules que estaven fora del circuit comercial, algunes d’antigues i d’altres de més alternatives i underground, sempre en versió original, però amb el tancament dels Lauren i del Bosc es va acabar l’oferta comercial i hem hagut de programar amb un tarannà més popular: malgrat tot són pel·lícules d’autor”. L’espai de projecció del Cineclub Sala1 va ser primer el cinema Bosc i, en tancar aquest, van acabar establint la seu al Teatre Principal. L’any 2017, el projecte de dotar el teatre d’un equip tècnic per projectar cinema en alta definició va resultar un dels guanyadors dels pressupostos participatius. Així que les projeccions del Cineclub Sala1 han guanyat i molt en qualitat.



Des del principi, la junta del Cineclub Sala1 s’ha sentit motivada per la idea de portar directors i directores a la sala - van inaugurar amb l’Albert Serra- i que el públic pogués compartir amb ells i elles dubtes i curiositats. “El nostre cicle es diu Cicle d’autors i autores catalans i l’hem de combinar amb el Cicle Gaudí per no trepitjar-nos”. També a Vilanova s’han de fer combinatòries perquè la programació cinematogràfica sigui el més variada possible. Sobre la construcció de la programació, Ayala explica que intenten fer una pel·lícula “més amable” i una altra “més alternativa”. “Només podem programar en DVD o BlueRay”, afegeix Garcia: “Hem de gestionar uns quants fronts però hem pogut portar pel·lícules de primera línia”.

Amb uns 70-80 espectadors i espectadores de mitjana, les projeccions funcionen bé i donen marge a l’entitat per col·laborar amb altres associacions de la ciutat i crear esdeveniments que posen el focus sobre el cinema en diferents sentits. Organitzen el concurs de curtmetratges El Rotllo d’en Roig, en homenatge a Francesc Roig Toqués, en què els equips participants han de fer un curt sobre tres ítems sorpresa en 72 hores. També fa uns anys que es fa la Mostra de Curts Vilanovins, amb treballs en què hi participa, en qualsevol àmbit, gent vilanovina per “visibilitzar-ne la creativitat”. Hi ha, a més, una projecció solidària per Nadal i la famosa gala La Màscara d’Or, una batalla de vídeos enmarcada en el Carnaval i que és tot un èxit. Aquesta darrera iniciativa passarà a ser organitzada per altres entitats després de la bona experiència que ha estat fins al moment: “Esgotem les entrades en 10 minuts!”. El proper projecte del Cineclub Sala1, al qual volen dedicar ara els seus esforços, és un cinema a la fresca: “A l’estiu no fem programació i trobem a faltar el cinema”, diu Garcia.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar