Goretti Martínez
,
20/06/2018
Entorn

Vestigis del passat al Penedès

Recorrem jaciments arqueològics visitables a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

Foto: 

ArqueoVitis
Una arqueòloga a la Timba de Santa Bàrbara
Al Penedès hi ha diversos jaciments arqueològics que són visitables i que ens permeten saber com vivien les diverses societats humanes que han habitat aquest territori en el passat. En alguns casos són vestigis que formen part del paisatge urbà de ciutats com Vilanova i la Geltrú, Calafell o Cunit. En d’altres casos, són espais que la població va deixar d’habitar fa molts anys i que conserven l’empremta dels qui hi van viure des de fa milers anys. Fem un recorregut per alguns d’aquests jaciments que tenim tan a prop de casa.

Ciutadella Ibèrica de Calafell
La Ciutadella Ibèrica de Calafell, coneguda també com a poblat ibèric d’Alorda Park o de les Toixoneres, és un jaciment arqueològic dels ibers cossetans. Es tracta d’un recinte fortificat davant del mar, fundat al s.VI a.C i que amb l’impacte de la Segona Guerra Púnica, a partir de finals del s.III a.C, viu el seu moment final. La gràcia de la Ciutadella Ibèrica de Calafell és que ha estat objecte d’una reconstrucció arquitectònica in situ, en la qual s’hi ha aplicat metodologies pròpies de l’arqueologia experimental. També és un boníssim exemple de museografia didàctica. A la Ciutadella podem comprovar com vivien els nostres avantpassats, com es construïen les seves cases, com feien el pa.... A més del seu valor cultural com a centre d’arqueologia experimental i com a equipament didàctic, La Ciutadella també aposta per la difusió de la recreació històrica, organitzant juntament amb el grup Ibercalafell durant el mes de juliol, el festival Terra Ibèrica, amb l’objectiu de fer divulgació de la cultura dels ibers.


La Ciutadella Ibèrica de Calafell | FOTO: Josep Mestres

A Calafell també és visitable la vil·la romana del Vilarenc. La partida del Vilarenc es localitza entre els dos nuclis que formen el poble de Calafell: el de l'interior, situat a les vessants del turó del castell, i l'antic barri de pescadors de la platja.
Més informació

Conjunt monumental d’Olèrdola
Olèrdola té una situació privilegiada entre la plana del Penedès i el Garraf. El seu conjunt monumental i l’entorn més immediat permeten veure-hi vestigis des de la prehistòria i fins l’època medieval a través de l’empremta dels seus pobladors: un poblat iber, una impressionant fortificació romana i una ciutat medieval, amb esglésies preromàniques i romàniques i tombes medievals excavades a la roca.


Excavacions al barri fora murs d'Olèrdola l'any 2016 | FOTO: GM

Olèrdola és seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya i es troba en ple Parc Natural d’Olèrdola. Al llarg de l’any, s’hi ofereixen visites guiades i visites teatralitzades, així com passejades comentades a l’entorn.
Més informació

 Jaciment ibèric de Darró
Al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú es troben les ruïnes de la vil·la iberoromana de Darró o Adarró. El poblat iber, que ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges, era un dels més importants a l’àrea cossetana i la vil·la romana va anant agafant empenta, fins esdevenir una de les més remarcables de l’ager tarraconensis durant el Baix Imperi Romà. Actualment, és visitable una part de les ruïnes ibèriques situades al peu del turó, corresponent bàsicament a un barri artesanal que va tenir l’activitat més gran els segles II i I aC. Al mig hi ha un carrer principal, de terra, amb voreres de pedra i porxos, a banda i banda del qual s’agrupen una sèrie d’edificis. Les instal·lacions estaven dedicades majoritàriament a l’obtenció del ferro, a partir d’un procés de reducció del mineral en forns. En aquests edificis la planta baixa estaria dedicada a l’activitat artesana i a la planta pis es situarien les dependències domèstiques. D’altres activitats documentades al jaciment son la producció excedentària de cereals, la manufactura ceràmica i el comerç marítim.


Jaciment ibèric de Darró | FOTO: GM

A la finca contigua es pot visitar també la pars urbana de la vil·la romana establerta al a començament dels segle II dC.
Més informació

Jaciment ibèric de la Font de la Canya
Els estudis arqueobotànics efectuats al jaciment de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) confirmen el rol d’aquest assentament com a bressol de la vitivinicultura al Penedès des de finals del segle VII aC (625-600 aC). Els centenars de pinyols de raïm carbonitzats i mineralitzats recuperats a les recents excavacions arqueològiques representen el conjunt més important i més antic documentat a dia d’avui a Catalunya. En origen, l’assentament era un gran centre de mercaderies de la Cossetània ibèrica, en ell s'ha documentat un notable ventall de material de diferents èpoques (ceràmic, metàl·lic, arqueobotànic, etc.) relacionat directament amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi. Aquest compendi de troballes informa de l'economia de la cultura ibèrica i dels intercanvis comercials amb diferents cultures del Mediterrani, com la fenícia, la grega, la cartaginesa i la romana, que van tenir lloc en l'assentament. Gestionat per la cooperativa d’arqueòlegs ArqueoVitis, el jaciment ofereix visites guiades cada primer dissabte de mes a les 10 del matí.


Vista aèria del jaciment | FOTO: Albert Garcia

També hi ha la possibilitat de visitar el Centre d’Interpretació DO Vinífera, a Avinyó Nou, que és el resultat de més de 18 anys d’excavacions al jaciment ibèric de la Font de la Canya i una de les exposicions dedicades a la civilització ibèrica més destacades de Catalunya.
Més informació

Jaciment Ibèric d’el Fondo d’en Roig
El Fondo d’en Roig, a Cunit, és un jaciment gairebé únic que permet aprofundir en el coneixement de la vida de la societat ibera a la costa cossetana. Tot i que les troballes són més aviat escasses, els arqueòlegs estan obtenint dades interessants sobre aquest tipus d’assentaments. Són unes restes molt ben conservades d’una petita granja ibèrica on hi vivia la tribu dels cossetans. Aquest emplaçament va estar actiu des del segle IV al segle III a.c., essent un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya. Va ser trobat durant les prospeccions prèvies a la construcció de l’autopista C- 32 (es troba sota d’aquesta infraestructura) i va ser excavat durant l’any 1996.


Vista del jaciment sota l'autopista | FOTO: Cedida per ArqueoVitis

Posteriorment, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat el va declarar com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), fent-ne conservar les restes. Probablement, l’assentament estava vinculat a l’explotació d’una via de transhumància que hi ha a tocar i que comunicava la costa amb l’ interior.
Més informació

Altres jaciments que es preveu obrir a la visita
El Puig del Cocodril, a Subirats, la Timba de Santa Bàrbara, entre Castellet i La Gornal i l’Arboç, i el Puig Pelós, a Cunit, són tres jaciments en excavació que s’estan preparant per a ser visitables. L’arqueòleg de la cooperativa ArqueoVitis Dani López apunta que hi treballen amb la voluntat d’obrir-los al públic en un termini de dos anys, tot i que es tracta d’una previsió i tot depèn de com vagin les coses.


Jaciment de Puig Pelós | FOTO: Cedida per ArqueoVitis

Un altre jaciment penedesenc que es podria acabar d’excavar en els propers anys és el Mas d’en Gual, al Vendrell, que va ser un petit establiment dedicat a l’explotació agrícola, ramadera i metal·lúrgica entre els segles III-I aC (250-50 aC). L’excavació preventiva efectuada a l’any 2005, per la imminent construcció d’habitatges, van posar al descobert restes de d’una petita granja, sitges per emmagatzemar el cereal i diversos forns i cubetes per al treball del ferro. Tot i que es van recuperar centenars de restes ceràmiques, d’ossos, peces de ferro, bronze, pasta vítria, destaquen dues restes arqueològiques, per la seva singularitat i importància per la història del municipi: la màscara grotesca i les llavors de raïm.

També et pot interessar