Jump to navigation
- Com han anat les presentacions al territori, a Cunit i Cubelles? Sempre és interessant presentar un documental així al lloc dels fets. Molta gent a la sortida em deia que no en sabia res, sobre aquestes fortificacions. Lliga molt amb el títol, 'Fortificacions oblidades'. El que volia era que totes aquestes fortificacions que molta gent de la zona va veure durant la seva infantesa, i que a Cubelles encara es poden veure, sabessin que tenen una explicació, tenen un passat. El documental explica i aclareix dubtes al respecte. Almenys quan el vegin tindran una base i una resposta, que és la base del cinema documental.
- On més es podrà veure, a partir d'ara? Tenim pensat fer-ne una presentació a Calafell. I fora del Penedès, també a altres comarques i a Barcelona. També vaig enviar fragments a la distribuïdora dels Estats Units amb la qual treballem habitualment, Adler Entertaintment, i els ha agradat molt. Segurament l'any que ve ja estarà a Amazon Prime Video. Jo crec que és important que hi hagi una altra producció catalana a aquesta plataforma, que no en té gaires, i que el patrimoni del Baix Penedès estigui a Amazon Prime Video. És una fita.
- Alguns dels teus projectes ja hi són. Sí, tenim el meu primer llargmetratge, que es diu '1533 Km. hasta casa. Los héroes de Miramar', sobre la Guerra de les Malvines el 1982 contra els anglesos. El vaig filmar a l'Argentina i explica l'abans, el durant i el després de la guerra de vuit veterans, amb tot el drama que això comporta. Com els de Vietnam, eren els perdedors de la guerra. Narra tot el que va significar a l'Argentina de l'època, en plena dictadura. Aquesta va ser la primera pel·lícula per la qual es van interessar a Adler i, després de passar per festivals de tot el món, ara està disponible a 40 països.
I a Amazon també hi tenim 'El diario de Peter Brill', un altre documental que vaig fer després. Explica la vida d'aquest pilot alemany que va bombardejar Nova York en una missió secreta durant la Segona Guerra Mundial.
- Per què t'has decantat pel cinema documental? Perquè de petit a casa miràvem molt de cinema bèl·lic, bèl·lic social i drames bèl·lics. I també sempre m'ha interessat descobrir històries, com la de Peter Brill o la de les fortificacions de la costa del Penedès.
- En què estàs treballant, ara? En un nou projecte, 'Road to Normandy', que va néixer com a projecte fotogràfic. El que volia era recrear moments, episodis de la Segona Guerra Mundial i plasmar-los en fotografies. Amb First Alliend Airborne Catalunya i Airborne Lleida hem recreat moments de la batalla de Carentan a Marmellar (Baix Penedès). Va ser una batalla entre paracaiguidistes americans i alemanys uns dies després del desembarcament de Normandia. Vam escollir aquest lloc perquè està destruït i encara es manté com a l'època, sense "contaminació" moderna. I el desembarcament de Normandia, el vam recrear a Arenys de Mar (Maresme), per exemple. També hem rodat a altres llocs, com el Montseny.
- Què t'atrau de la recreació històrica? És una eina més per entendre la història. No tothom té la capacitat per accedir a la història a través de llibres de 500 pàgines. Molta gent hi entra a través del cinema. I aquestes recreacions ajuden a crear interès i a explicar la història.
- Què explica 'Road to Normandy'? La idea era fer una road movie, una pel·lícula en què viatjàvem cap a Normandia des de Barcelona, amb l'associació de recreadors. L'objectiu és explicar també la història dels recreadors. Ser recreador és invertir molt de temps, conèixer molt el tema que vols recrear i també invertir diners per comprar i construir objectes que només es troben a altres mercats o que no existeixen. I una vegada a Normandia, mostrem tot el que significa per als recreadors aquest lloc. I també hem fet diverses entrevistes, com a l'assessor històric de la pel·lícula 'Dunkerque', que és espanyol.
- Entre aquestes entrevistes també en vas fer una a la neta del general Patton! Sí, la vaig conèixer per casualitat. Resulta que Helen Patton també estava fent un documental sobre recreació històrica, encarat des d'una altra perspectiva. Vam anar casa seva, que era l'antic quarter general de Patton, al mig de Normadia. Allà vam conèixer molta gent, com veterans, o gent del món del cinema. Del seu avi, Helen Patton ens va dir que, d'alguna manera, també era un actor, un recreador, perquè era la seva funció davant de tota la tropa i davant de totes les adversitats. Això es pot veure també a la pel·lícula 'Patton' (1970), que el mostra com un actor gairebé forçat. La seva neta em deia que ell era així, perquè era la manera de mantenir motivada la tropa.
