Jump to navigation
Amb aquest post comencem un nou camí. Una nova aventura per aquesta família. I tot de la mà de l’equip de Surt de Casa. Un camí que té l'únic propòsit de compartir allò que ens dóna felicitat. Una aventura que comença avui, a la ciutat de Barcelona. Entre els seus parcs i jardins.
Aquells que no vivim el dia a dia de la ciutat i que la visitem només de forma esporàdica acostumem a submergir-nos pels seus carrers plens de presses. La nostra proposta d’avui és lluny d’aquest bullici: a la tranquil·litat de les seves zones verdes.
És cert que Barcelona està molt lluny de ser una de les capitals verdes europees pel fet que no té gaire superfície arbrada, però, en canvi, disposa d'un conjunt de parcs i jardins d'alt valor patrimonial. L’expansió de la ciutat (1854) va donar lloc a un dels seus primers espais verds, el parc de la Ciutadella (1872). Des d'aquells dies ha plogut molt i avui ja són prop d'un centenar d'espais dedicats a convertir-se en el pulmó de la ciutat.
El plaer que ens endolceix la vida i que volem compartir avui, justament és passejar mig dia, no cal més, però tampoc s’hi pot dedicar menys, pel Parc del laberint d’Horta. El jardí que amb data del segle XVIII, és el més antic de la ciutat. Un jardí de jardins: amb una part neoclàssica, un canal romàntic, un jardí japonès i un laberint.
Els laberints són llocs màgics. Que ens repten. A entrar-hi i a usar una combinació de raó i intuïció per trobar-hi la sortida. Dins del laberint tots som minotaures, aquell ésser monstruós de la mitologia grega amb cap de bou, mirant de sortir de la presó de camins imbricats dissenyada per Dèdal. Tots som una estona Alícies perdudes en el país de les meravelles. O, per què no, Harry Potters mirant de superar una de les famoses proves de Hogwarts.
Mirant un laberint, tots som nens. I nosaltres som dels que ens quedem amb la oberta veient des de dalt les formes enganyoses d’un laberint. Amb els ulls resseguint els carrers que es creuen, les cantonades, atzucacs. Aquell efecte que ens atrapa com si estiguéssim dins d’un dels universos impossibles d’Escher.
Un laberint ens dóna el plaer de perdre’ns. De trobar-nos. I tornar-nos a perdre. D’anhelar un camí de molles que ens condueixi a la buscada sortida.
El Parc del Laberint d’Horta ens ofereix viure aquesta experiència. Just al costat de casa. Sens dubte no és com el de la Plantació de Dole, considerat el laberint més gran del món. Però Horta-Guinardó és més a prop de casa que Hawaii. Aprofitem-ho.
Som el Guiu, la Rosa i el Gali. Una petita família que vivim al cor del Penedès. Gaudim de la vida. I trobem la felicitat en els petits plaers del dia a dia: en un bon plat a taula, un paisatge, un vi, una cançó,... Ens fa molta il.lusió compartir-ho amb vosaltres. Ens acompanyes en aquest viatge de retalls de bones experiències per no malviure? Per saber més de nosaltres, malviatge.cat
