,
13/05/2015
Cinema

2 otoños, 3 inviernos

Deconstruint la comèdia romàntica

L'actor Vincent Macaigne (negligentment carismàtic a l'estil d'un Gerard Depardieu) encapçala un nou cinema francès que reivindica tant la nouvelle vague com la nova comèdia nord-americana de Wes Anderson o Jude Apatow.

"2 otoños, 3 invernos" és un clar exercici de deconstrucció de la comèdia romàntica explica la història de l'Armand, que als 33 anys creu que és el moment de canviar la seva vida. Comença a fer esport, vol deixar de fumar i està decidit a trobar una bona feina. Pel camí coneixerà l'Amélie i la seva vida farà un tomb. Durant dues tardors i tres hiverns, les vides de l'Amélie, l'Armand i el seu millor amic es creuaran entre trobades, històries i records.
 

Amb absoluta llibertat i una posada en escena juganera i un pèl formalista que remet a la nouvelle vague, 2 otoños, 3 inviernos disecciona les relacions d'uns personatges entre les ganes de trobar l'amor i la por al compromís.

 

 

Dijous 14 de maig a les 20:15h. Sala Zazie (V.O)
Divendres 15 de maig a les 22:15h. Sala Zazie (V.O)

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub