,
11/01/2018
Cinema
Geoffrey Rush és Giacometti a 'El arte de la amistad'

Amor, somnis, art, manies i violència

Aquest gener tenim propostes molt interessants a la Zazie que no voldríem que us perdéssiu. La pel·lícula húngara 'En cuerpo y alma' és una història multipremiada sobre éssers solitaris incapaços d'encaixar enlloc ni amb ningú. Pel cap de setmana tenim 'El arte de la amistad', una pel·lícula dirigida per l'actor Stanley Tucci. El film parla de quan el pintor i escultor suís Alberto Giacometti convida al seu amic i crític d’art nord-americà James Lord, a posar per ell per fer-li un retrat. D'altra banda, us avancem que la setmana vinent arriba a la Zazie 'En realidad, nunca estuviste aquí', una gran pel·lícula de la directora escocesa Lynne Ramsay. Si no heu vist pel·lis d'ella anteriorment ja us avisem que vingueu preparats perquè no és de donar concessions.

En cuerpo y alma 
Equilibri entre malenconia i sentit de l’humor

Dijous 11 de gener de 2018, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 12 de gener de 2018, 21:45h (V.O.S.)  

Títol original: Teströl és Lélekröl
Direcció i guió: Ildikó Enyedi
Intèrprets: Alexandra Borbély, Géza Morcsányi, Zoltán Schneider, Ervin Nagy, Réka Tenki
Drama. No recomanada per a menors de 16 anys
Hongria, 2017. 116 minuts. Projecció en V.O. (hongarès) subtitulada 

En cuerpo y alma és una pel·lícula centrada en dos personatges que per sobre de tot, són éssers solitaris incapaços d’encaixar. Ella, la Maria, una noia molt introvertida i amb una estricta afecció per les normes, comença a treballar com a supervisora a un escorxador de Budapest; i l’Endre, el seu cap, un home molt tranquil i solitari, es troben i naveguen per dos universos difusos. La directora barreja elements de drama i comèdia per a explicar el pedregós camí pel qual dues ànimes sensibles i ferides transiten per reconèixer-se com a bessones, a través de la dialèctica entre la carn i la realitat. Guanyadora de l’Ós d’Or a millor pel·lícula al Festival de Berlín 2017 i Premi del Cine Europeu 2017 a la millor actriu (Borbély).

El arte de la amistad
L’amistat a examen

Divendres 12 de gener de 2018, 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 13 de gener de 2018, 20:00h
Diumenge 14 de gener de 2018, 19:00h
Dimecres 17 de gener, a les 20:15h

Títol original: Final Portrait
Direcció i guió: Stanley Tucci.
Intèrprets: Geoffrey Rush, Armie Hammer, Clémence Poesy, Tony Shalhoub, Sylvie Testud, James Faulkner.
Drama biogràfic. REGNE UNIT, 2017. 90’. Projecció en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Final Portrait, primera pel·lícula de Tucci en la que no participa com actor, es centra a l’any 1964, quan el pintor i escultor suís Alberto Giacometti convida al seu amic i crític d’art nord-americà James Lord, a posar per ell per fer-li un retrat. El que havia de durar tan sols uns dies, s’allargà i es convertí en quelcom més profund que l'observació d'una figura humana estàtica. Totes aquelles setmanes de convivència, van fer que Lord comprengués el procés creatiu d’un geni de la plàstica: l’esforç, la frustració i el caos fins arribar a la bellesa d’una obra mestra de l’art contemporani. Encapçalen el repartiment l’australià Geoffrey Rush en el paper de Giacometti i el jove Armie Hammer en el de Lord. Destaca també la fotografia de Danny Cohen, que arriba a convertir-se en imprescindible per recrear la particular atmosfera de l’estudi de París. La seva poètica ens ajuda a entendre millor com va succeïr el particular retrobament dels dos amics.

En realidad nunca estuviste aquí
L’antiheroi a punt de ser engolit per l’abisme

Dijous 18 de gener, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 19 de gener, a les 21:45h (V.O.S)

Títol original: You were never really here
Direcció i guió: Lynne Ramsay.
Intèrprets: Joachim Phoenix, Alessandro Nivola, John Doman, Judith Anna Roberts, Alex Manette, Ekaterina Samsonov.
Thriller. REGNE UNIT, 2017. 95’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.
No recomanada per a menors de 18 anys.

Subtilesa a l’estil, concreció i dosificació de la violència en una història demolidora basada en la novel·la del mateix nom de Jonathan Ames. La directora escocesa Lynne Ramsay (Tenemos que hablar de Kevin, Ratcatcher), duu a terme aquest relat sense cap concessió, tal com és habitual a les seves obres, de manera explícita i creant mons inquietants on els personatges arrosseguen passats torbadors. L’actor de culte Joachim Phoenix (Premi al millor actor al Festival de Cannes 2017 per aquest paper), esdevé perfecte pel turmentat personatge d’en Joe, el solitari veterà de guerra i ex-marine, que dedica la seva vida a redimir dones caigudes en les xarxes de la prostitució. Tot això canviarà radicalment quan rep l’encàrrec de trobar la filla segrestrada d’un conegut polític. Pel·lícula-experiència a ritme a cops frenètics que esdevé un estudi psicològic que indaga en ferides molt profundes, tant, que arriben al fons de l’ànima. 

Ens veiem a la Sala Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.