,
14/06/2018
Cinema
Una imatge d'Alma mater

Anàlisi de situacions extremes

Després del bon gust de boca que ens va quedar en veure 'Petitet', aquesta setmana es presenta amb propostes interessantíssimes, tot i que algunes, pel seu contingut, no seran fàcils de diggerir. Aquestes són les pel·lícules que podreu veure a la Zazie els propers dies.

Alma mater
Focus en el factor humà davant situacions extremes

Dijous 14 de juny, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 15 de juny, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Insyriated
Direcció i guió: Philippe Van Leeuw.
Intèrprets: Hiam Abbass, Diamand Bou Abboud, Juliette Navis i Mohsen Abbas.
Drama. BÈLGICA, 2017. 87’. Projecció en V.O. (àrab) subtitulada. No recomanada per a menors de 16 anys.

Sortir als carrers de Síria és posar-se en risc mortal a cada pas. Els pisos que resten dempeus es converteixen en refugis on els membres supervivents de les famílies i veïns es mesclen per protegir-se de la guerra. L’escenari de la pel·lícula és un d’aquests habitatges on una mare de tres fills posa tot el seu esforç en crear un ecosistema particular on els inquilins del pis se sentin segurs i puguin mantenir una rutina com la que tenien abans del conflicte. En l’extrema situació, la falta d’ètica es justifica amb la lluita per sobreviure i és difícil que la solidaritat i l’heroisme aflorin. La cinta ha guanyat el Premi del Públic als festivals de Berlín, Copenhaguen i Sevilla.

Las estrellas de cine no mueren en Liverpool
L’oportunitat de dos ex-amants per parlar de l’idil·li viscut
Divendres 15 de juny, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 16 de juny, a les 20h
Diumenge 17 de juny, a les 19h
Dimecres 20 de juny, a les 20:15h

Títol original: Film Stars Don't Die in Liverpool
Direcció: Paul McGuigan. Guió: Matt Greenhalgh.
Intèrprets: Annette Bening, Jamie Bell, Julie Walters i Vanessa Redgrave.
DRAMA. Regne Unit, 2017. 106’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Adaptació de les memòries d’un actor de Liverpool que als anys 70, quan començava a despuntar amb petits èxits, s’enamora de la nova veïna, una diva de Hollywood alegre i divertida. Ni la fama d’ella ni la diferència d’edat entre els dos van aturar una de les històries d’amor més apassionades i comentades de l’època. Anys després del trencament amorós, l’actor rep una trucada inesperada: l’actriu es nega a ser atesa pels serveis mèdics de l’hotel on s’allotja, molt proper a Liverpool on ell encara hi viu, i on ella acaba de patir un col·lapse. L’ex-amant la va a veure i se l’endú a l’humil casa familiar. Mentre la cuida poden parlar serenament del què els va unir i del què els va separar.

Hannah
Canvi en la plena vellesa d’una dona

Dijous 21 de juny, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 22 de juny, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Hannah
Direcció: Andrea Pallaoro.
Guió: Andrea Pallaoro i Orlando Tirado.
Intèrprets: Charlotte Rampling, André Wilms, Stéphanie Van Vyve i Simon Bisschop.
Drama. ITÀLIA, 2017. 95’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys

Íntima presentació de la realitat de Hannah, una dona a qui se li enfonsa el món degut a l’empresonament del seu marit. Reflexió sobre la soledat, el rebuig social i el recel que aquest fet inesperat provoca en la protagonista, una Charlotte Rampling en estat de gràcia premiada amb la Copa Volpi a la Millor Actriu al passat Festival de Venècia. Implacable direcció d’Andrea Pallaoro, sense concessions, amb rigor i gran contenció del tempo, que calculadament, va desvelant-nos el dia a dia d’una dona d’avançada edat, que segueix endavant malgrat les dures proves que li posa la vida.

Mi familia del norte
Divertida sàtira sobre la cultura del “postureig”

Divendres 22 de juny, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 23 de juny TANCAT
Diumenge 24 de juny, a les 19h
Dimecres 27 de juny, a les 20:15h

Títol original: La ch'tite famille
Direcció i guió: Dany Boon.
Intèrprets: Dany Boon, Line Renaud, Valérie Bonneton i Laurence Arné.
Comèdia. FRANÇA, 2018. 106’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada i en versió doblada. Apta per a tots els públics.

L’arquitecte i dissenyador de moda, aclamat per la jet set parisenca, comparteix un secret amb la seva pretenciosa esposa: les seves arrels. Fingeix ser orfe per evitar qualsevol vincle amb la família del nord de França, antítesi del glamour, a la qual pertany. Una exposició retrospectiva dels seus treballs és un gran esdeveniment per a ell però pateix un accident que li causa amnèsia i l’artista torna a ser com quan tenia vint anys, abans de refinar-se. L’aparició en escena de la seva mare, del germà i de la cunyada promet ser un xoc entre l’esnobisme caricaturesc i la impertinència fresca dels qui no pertanyen al món de l’art contemporani.

Ens veiem a la Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.