,
23/02/2018
Cinema
Call me by your name

Call me by your name i molt més

Aquí van tots els detalls de les pel·lis que projectem a la Sala Zazie aquests dies. Veniu que us ho passareu bé!

Call me by your name
Amor sense etiquetes

Dijous 22 de febrer, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 23 de febrer, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Call me by your name
Direcció: Luca Guadagnino.
Guió: James Ivory (Novel·la: André Aciman).
Intèrprets: Timothée Chalamet, Armie Hammer, Michael Stuhlbarg i Amira Casar.
Romàntica. ITÀLIA, 2017. 130’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

L’estiu que l’Eliot (Timothée Chalamet) té disset anys és el 1983. Passa les vacances a la casa d’estiueig familiar situada en un poble costaner de Llombardia. Els dies transcorren tocant música, llegint i nedant. La visita de l’Oliver, l’ajudant americà del seu pare per preparar el doctorat, farà que aquell estiu sigui crucial a la seva vida. Call me by your name és la història d’un primer amor, independentment del gènere dels protagonistes, tan efímer com ho és l’estiu i plasma les sensacions universals del despertar del desig, sempre envoltat de prohibició, en aquest cas justificat. Nominada a Millor Pel·lícula, Millor Actor, Millor Guió Adaptat i Millor Cançó als Oscar 2018.

15:17 Tren a París
Herois quotidians

Divendres 23 de febrer, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 24 de febrer, a les 20h
Diumenge 25 de febrer, a les 19h
Dimecres 28 de febrer, a les 20:15h

Títol original: The 15:17 to Paris
Direcció: Clint Eastwood.
Guió: Dorothy Blyskal.
Intèrprets: Spencer Stone, Anthony Sadler, Alek Skarlatos, Judy Greer, Jenna Fischer, Ray Corasani i Tony Hale.
Drama. EUA, 2018. 94’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Clint Eastwood assistia a la cerimònia on uns herois del carrer rebien una distinció. Els van presentar i van fer broma sobre una hipotètica pel·lícula que mostrés els fets que els tenia reunits. Eastwood els va demanar que li enviessin un exemplar del llibre on s’explicaven. Pocs dies després els va respondre que volia fer-ne una pel·lícula, sempre i quan ells mateixos en fossin els protagonistes. I aquí la tenim! Agost de 2015, tren d’Amsterdam a París. Tres amics americans, de vacances per Europa, redueixen un terrorista armat amb varis fusells automàtics disposat a matar tants viatgers com li fos possible.

Muchos hijos, un mono y un castillo
La col·leccionista d’ossos i altres estris inservibles

Dijous 1 de març, a les 20:15h
Divendres 2 de març, a les 21:45h

Títol original: Muchos hijos, un mono y un castillo
Direcció i guió: Gustavo Salmerón.
Intèrprets: Gustavo Salmerón i Julia Salmerón.
Documental. ESPANYA, 2017. 90’. Projecció en V.O. (castellà). Apta per a tots els públics.

Julita tenia tres desitjos des de la infantesa: tenir fills, un mono i un castell. Ha tingut sis fills, va tenir un mono i una herència va fer possible comprar un castell que amb la crisi no pot mantenir. Tot els estranys objectes que ha anat recopilant durant la seva vida hauran de cabre en un altre habitatge més assequible. Però n’hi ha un de molt especial que sembla haver desaparegut: la vèrtebra de la besàvia assassinada durant la guerra. Tots els membres de la família l’ajuden en la cerca però el que trobaran potser serà el sentit de la vida. El director Gustavo Salmerón, va filmar a la seva família durant més d’una dècada. El resultat és el descobriment de la seva mare, la Julita, com estrella absoluta de la cinta i l’homenatge a tota una generació que li ha fet mereixedor del Premi Goya 2018 al Millor Documental.

The Party
Sàtira “post-brexit

Divendres 2 de març, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 3 de març, a les 20h
Diumenge 4 de març, a les 19h
Dimecres 7 de març, a les 20:15h

Títol original: The Party
Direcció i guió: Sally Potter.
Intèrprets: Patricia Clarkson, Bruno Ganz, Cherry Jones, Kristin Scott Thomas i Emily Mortimer.
Comèdia. REGNE UNIT, 2017. 71’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 16 anys.

Per celebrar el recent nomenament com a nova Ministra de Sanitat del govern britànic, Janet (Kristin Scott Thomas), organitza una festa a casa seva amb els seus amics i col·legues que, alhora, també tenen notícies sorprenents per anunciar. Des de l’arribada del primer convidat, la reunió esdevé una sàtira sobre qüestions contemporànies com la maternitat, el feminisme, l’homosexualitat i la corrupció moral i política que semblen haver-se instal·lat entre els polítics de tots els països del món. Però la “bomba” la deixarà anar el marit de la Janet.

Alanis
Estranya, complexa i bruta simfonia de la dignitat

Dilluns 5 de març, a les 19h
(Sessió organitzada pel Servei d’Igualtat de l’Ajuntament de Vilafranca en col·laboració amb Cineclub Vilafranca, en commemoració del Dia de la Dona). Entrada gratuïta.
Dijous 8 de març, a les 20:15h
Divendres 9 de març, a les 21:45h

Títol original: Alanis
Direcció: Anahí Berneri.
Guió: A. Berneri i Javier Van de Couter.
Intèrprets: Sofía Gala Castiglione, Dante Della Paolera, Dana Basso, Silvina Sabater i Carlos Vuletich.
Drama. ARGENTINA, 2017. 82’. Projecció en V.O. (castellà). No recomanada per a menors de 12 anys.

Alanis és una treballadora sexual que, a més té cura del seu fill petit. Després de la visita de dos inspectors municipals és expulsada del seu pis. Alguns dels personatges femenins més potents del cinema actual figuren als films d’aquesta directora argentina, l’Anahí Berneri. Són dones poderoses perquè són reals i estan vives. Però el més interessant és la manera com la directora les filma per tal d’aconseguir aquesta veritat: com es relacionen corporalment amb el seu entorn, com reaccionen físicament al temps, a l’estrès i a una realitat hostil. Alanis va ser la guanyadora de la Conxa de Plata a la Millor direcció i Millor actriu al Festival de San Sebastián 2017. També s’endugué el guardó de Millor pel·lícula i Millor actriu al Festival de la Habana 2017.

Yo, Tonya
Ser la millor està sobrevalorat

Divendres 9 de març, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 10 de març, a les 20h
Diumenge 11 de març, a les 19h
Dimecres 14 de març, a les 20:15h

Títol original: I, Tonya
Direcció i guió: Steven Rogers.
Intèrprets: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney i Bobby Cannavale.
Drama. EUA, 2017. 121’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 16 anys.

Tonya Harding (Margot Robbie) era una promesa del patinatge artístic sobre gel d’EUA. Va ser la primera dona en realitzar un salt de triple axel del seu país. Però la seva carrera es va veure immersa en un dels escàndols més sensacionalistes de l’esport quan l’any 1994, en un atac per encàrrec, van intentar trencar el genoll de la seva compatriota i principal rival als Jocs Olímpics d’Hivern a Lillehammer. Totes les sospites van anar dirigides cap a Tonya i el seu entorn. Yo, Tonya ve precedida dels premis cinematogràfics més prestigiosos com els Gotham a la Millor Pel·lícula, Millor Actriu i Premi del Públic; pel Globus d’Or i pel Premi BAFTA a la Millor Actriu de Repartiment. També opta a l’Oscar 2018 a Millor Actriu, Millor Actriu de Repartiment i Millor Muntatge.

Travessa dels Oscar 2018
Ja pots participar a la 14a Travessa dels Oscar!

La Travessa dels Oscar torna a Vilafranca del Penedès, com sempre, farcida de premis. El guanyador de la travessa d’enguany s’endurà un any d’associat a Cineclub Vilafranca, un passi anual al Kubrick Cinema i molts premis més. Les butlletes per participar-hi es podran aconseguir a les taquilles del mateix Kubrick i a la Sala Zazie, així com descarregar-les en format PDF (des dels web de Kubrick i Cineclub); i com a novetat, l’inscripció també serà possible mitjançant un formulari online. El termini d’admissió de les butlletes serà diumenge 4 de març. Els premis s’atorgaran al Kubrick Cinema, dilluns 12 de març a les 21h, en una sessió especial on es projectarà una pel·lícula sorpresa.

Ens veiem a la Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.