,
24/02/2015
Cinema

Camino a la escuela

Quan el camí és massa llarg

Pascal Plisson (director de Massai o Los guerreros de la lluvia) va viure dos anys a Kènia, on feia documentals per la BBC i National Geographic. Mentre rodava envoltat de paisatges idílics veia passar nens de camí a l'escola i es preguntava... els quedarà molt per arribar-hi? Camino a la escuela n'és la resposta.

Aquest documental narra l'extraordinari periple que han de fer Jackson, Carlitos, Zahira y Samuel per arribar a les seves escoles. Plisson no s'endinsa en les vides d'aquests infants, simplement els observa i escolta de manera detallada en cadascun dels seus trajectes. S'agraeix la senzillesa del llenguatge, respectant les converses reals i evitant la veu en off que hagués dramatitzat en excés les escenes. Darrera de les quatre històries hi ha un missatge polític clar que el director no té cap intenció d'amagar: cal treballar més perquè tots els infants puguin anar a l'escola en bones condicions.  

Camino a la escuela s'emparenta a allò que podem anomenar "cinema didàctic", un gènere en sí mateix per als francesos, que consideren l'educació un tema d'estat a debatre de manera constant. Amb el premi César al millor documental francès sota el braç, Pascal Plisson endinsa la càmera en paisatges magnífics, que contrasten amb el sacrificat camí... El camí cap a l'escola, el camí cap al futur.

Dijous 26 de febrer a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 27 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.