,
20/04/2017
Cinema
Imatge de 'El viajante'

Cinema i reflexió

Venim carregats de novetats que ens agrada molt poder portar al Penedès perquè són pel·lícules que ens aboquen a la reflexió. I, sí, avui dia sembla que la reflexió és molt necessària. Si la podem generar des de la Sala Zazie, ho farem sempre que ens sigui possible. Com a mostra, aquests són els tres títols que hem preparat pels propers dies.

El viajante
Esclaus de la societat que els ha tocat viure

Dijous 20 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 21 d’abril, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: Forushande (The salesman)
Direcció i guió: Asghar Farhadi.
Intèrprets: Shahab Hosseini, Taraneh Alidoosti, Babak Karimi.
Drama. IRAN, 2016. 125’. Projecció en V.O (persa) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Emad i Rana, matrimoni sòlid, viuen en un pis amb perill d’esfondrament. Les presses per trobar un altre habitatge els fa acceptar el primer pis que els ofereix un col·lega de la companyia de teatre de la qual són membres i on preparen la representació de l’obra Mort d'un viatjant de l’Arthur Miller. La nit que l'Emad baixa al supermercat i la Rana, disposada a dutxar-se, obre la porta a qui ella pensa que serà el seu marit, canvia tot. L’atac d’un desconegut, que potser es confon de víctima, erosiona el matrimoni. Amb subtils paral·lelismes entre l’obra teatral i la vida real, afloraran tensions matrimonials i socials causats per l’ancestral sistema patriarcal i de classes amagat en la que vol ser la moderna societat iraniana. Amb El viajante, el director iranià Asghar Farhadi, va guanyar el segon oscar que no va recollir personalment degut al veto migratori del nou president dels EE.UU.

Negación
El compromís amb les víctimes

Divendres 21 d’abril, 19h (V.O.S.)
Dissabte 22 d’abril, 20h
Diumenge 23 d’abril, 19h
Dimecres 26 d’abril, 20:15h

Títol original: Denial
Direcció: Mick Jackson.
Guió: David Hare.
Intèrprets: Rachel Weisz, Tom Wilkinson, Timothy Spall, Andrew Scott.
Drama/Judicial. REGNE UNIT, 2016. 110’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada.

Basada en un fet real, Negación aborda els fets que van provocar el judici, el 1996, contra la historiadora nord-americana, especialitzada en l’Holocaust jueu, Deborah Lipstadt, denunciada per difamació. El delicte es podria haver comès en el llibre de la historiadora La negació de l’Holocaust on titlla de falsificador al periodista i historiador britànic David Irving, admirador de Hitler i negacionista de l’extermini dels jueus durant la II Guerra Mundial. La peculiaritat de la legislació anglesa, que no estableix la presumpció d’innocència, ja que és l’acusat qui ha de demostrar no ser culpable, converteix el procés legal en quelcom més que un assumpte d’injúries personals i esdevé una lluita pel reconeixement de l’existència de l’Holocaust. La projecció de divendres 21 és en col·laboració amb l’Escola d’Idiomes del Casal de Vilafranca del Penedès.

El otro lado de la esperanza
El focus de la càmera sobre herois anònims

Dijous 27 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 28 d’abril, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: Toivon tuolla puolen
Direcció i guió: Aki Kaurismäki.
Intèrprets: Kati Outinen, Tommi Korpela, Sakari Kuosmanen, Janne Hyytiäinen.
Comèdia. FINLÀNDIA, 2017. 98'. Projecció en V.O. (finès, anglès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Khaled arriba a Hèlsinki dins d’un vaixell de càrrega procedent de Síria, fugint de la guerra i buscant l’única família que li queda: una germana desapareguda. Wikhström, ciutadà finlandès, té un cop de sort econòmic i decideix trencar el seu matrimoni i deixar la feina per regentar un decadent restaurant amb cambrers pintorescs. La vida dels dos es creuarà per iniciar una relació tragicòmica que els ha d’ajudar a trobar un lloc al món, encara que des de perspectives molt diferents. Amb aquesta pel·lícula, segona entrega de la que serà una trilogia començada per l’excel·lent Le Havre, el director finlandès Kaurismäki fusiona amb elegància la trascendència, l’humor i els personatges extravagants que caracteritzen el seu cinema per criticar la reacció de països idealitzats, com el seu, davant la situació dels refugiats i que el va fer mereixedor, a Berlín, de l’Ós de Plata 2017 al millor director.

Ens veiem a la Zazie!

Més informació a cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.