,
17/02/2015
Cinema

Coherence

Buscant els tres peus al gat de Schrödinger

 

Finlàndia. Any 1923. El pas d'un cometa fa que els habitants d'un poble quedin completament desorientats, i es comportin de manera estranya. Una de les dones del poble arriba a trucar a la policia alertant que l'home que està a casa seva no és realment el seu marit.

Dècades més tard, en l'actualitat, un grup d'amics recorda aquest cas mentre sopen, brinden i es preparen per veure passar un estel. De sobte el cometa es divisa a l'horitzó i tot allò que era normal desapareix... Podria repetir-se la mateixa història?. 

Coherence és el debut absolutament impactant de James Ward, que a partir d'una brillantíssima idea ens endinsa en un relat ple d'intriga i humor. Aquesta joia de la ciència ficció en format low cost (8 personatges i una sala d'estar) va guanyar el premi al millor guió al Festival de Sitges 2013.

 

La paradoxa de Schrödinger i la teoria dels universos paral.lels

Coherence juga amb una de les paradoxes de la física quàntica més coneguts, la paradoxa de Schrödinger (Erwin Schrödinger,1935)... imaginem-nos un gat atrapat a l'interior d'una capsa amb un gas verinós i un dispositiu que l'activa. La física ens diu que hi ha un 50% de probabilitats de que estigui viu i un 50% de probabilitats que estigui mort. Però en el món quàntic el gat acaba viu i mort a la vegada, dos estats compatibles en base a aquestes lleis. Ara cal sumar-hi la teoria dels universos paral.lels en física quàntica, desenvolupada pel científic Hugh Everett. Ens diu que hi ha diverses realitats però que no poden interactuar degut al principi de decoherència quàntica... És a dir, si obrim la capsa només veurem el gat viu o mort. Però... i si no fos així?

En fi, ciència ficció en estat pur!

Dijous 19 de febrer a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 20 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie.

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub