,
17/02/2015
Cinema

Coherence

Buscant els tres peus al gat de Schrödinger

 

Finlàndia. Any 1923. El pas d'un cometa fa que els habitants d'un poble quedin completament desorientats, i es comportin de manera estranya. Una de les dones del poble arriba a trucar a la policia alertant que l'home que està a casa seva no és realment el seu marit.

Dècades més tard, en l'actualitat, un grup d'amics recorda aquest cas mentre sopen, brinden i es preparen per veure passar un estel. De sobte el cometa es divisa a l'horitzó i tot allò que era normal desapareix... Podria repetir-se la mateixa història?. 

Coherence és el debut absolutament impactant de James Ward, que a partir d'una brillantíssima idea ens endinsa en un relat ple d'intriga i humor. Aquesta joia de la ciència ficció en format low cost (8 personatges i una sala d'estar) va guanyar el premi al millor guió al Festival de Sitges 2013.

 

La paradoxa de Schrödinger i la teoria dels universos paral.lels

Coherence juga amb una de les paradoxes de la física quàntica més coneguts, la paradoxa de Schrödinger (Erwin Schrödinger,1935)... imaginem-nos un gat atrapat a l'interior d'una capsa amb un gas verinós i un dispositiu que l'activa. La física ens diu que hi ha un 50% de probabilitats de que estigui viu i un 50% de probabilitats que estigui mort. Però en el món quàntic el gat acaba viu i mort a la vegada, dos estats compatibles en base a aquestes lleis. Ara cal sumar-hi la teoria dels universos paral.lels en física quàntica, desenvolupada pel científic Hugh Everett. Ens diu que hi ha diverses realitats però que no poden interactuar degut al principi de decoherència quàntica... És a dir, si obrim la capsa només veurem el gat viu o mort. Però... i si no fos així?

En fi, ciència ficció en estat pur!

Dijous 19 de febrer a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 20 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie.

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.