,
07/12/2020
Cinema
Diane Keaton, Woody Allen i Jerry Lacy a 'Sueños de un seductor' (1972)

'Cum laude', per Toni Regueiro

Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà. Entrava el divendres al vespre i sortia, com qui diu, el diumenge després de veure l´última pel.licula a la darrera sessió. Sense oblidar el passe matinal del dia festiu. Tinc molts records de les meves “primeres classes”, dels meus “professors”, actrius, actors i directors que em van donar les seves primeres lliçons. I l´època més atrafagada dels meus inicis “escolars“ era per la Festa Major de Vilafranca… quan havia de combinar la doble sessió del Casal, Majèstic i Victòria amb les cercaviles i altres actes de la més típica. Com he dit, tinc molts records d´aquells inicis en el món del seté art… però si guardo una imatge molt concreta d´una pel.licula és la de la sensual dutxa sota una cascada de la debutant Jessica Lange, ajudada per un delicat, cuidadós i grandiós micu en la producció de Dino de Laurentiis, 'King Kong' (1976). Com un gorila tan gran i salvatge podia ser tan sensible i tendre amb aquella dona? Els estudis de “primària” els vaig fer amb el Cine Club. i el meu primer dia vaig tenir com a professors ni més ni menys que Paul Newman i Robert Redford.

La pel.licula 'Butch Cassidy and the Sundance Kid', aquí 'Dos hombres y un destino' (1969) i el passeig en bicicleta de Newman i Katharine Ross mentres sona el clàssic 'Raindrops keep fallin on my head', memorable. A “secundària” vaig ser el primer alumne en entrar a “l´aula” de la sala 2 del Cinema Bogart. El primer. I recordo el film, 'Sueños de un seductor' (1972), de l´obra de teatre homònima de Woody Allen i portada a la pantalla per Herbert Ross, a petició del propi Allen perquè, segons ell, “encara no sabia dirigir”. L´entrada a “la universitat”, es va produir amb les meves primeres pràctiques de la mà de Pep Puig, fent d´actor en alguns dels seus curts i per altre banda, participant també a la Mostra de Curtmetratges de Vilafranca, no només com a presentador en una edició, sinó a concurs amb el film 'El rugido de la mantis' (1999) de Pep Bosch.

I desprès de tots aquests “estudis teòrics” va arribar la “graduació” i vaig començar a treballar amb directors de la talla de Bigas Luna, Carlos Benpar, Marta Balletbó-Coll, Antoni Verdaguer i Mar Coll. I ja que un actor sempre s´està formant, faré com ara i seguiré anant al cinema per seguir aprenent de directors com Nolan, Farrelly, Sorogoyen… o actors com Mortensen, De la Torre, Chalamet i actrius com Chastain, Lennie, Cotillard… fins que obtingui el cum laude!

Toni Regueiro
Actor

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub