,
06/07/2016
Cinema
Una imatge de 'Eden: Lost in music'

Eden, Vinodentro, Nuestros amantes...

Aquest juliol arriba farcit de títols, tant a la Sala Zazie com als jardins de Cal Figarot, on se celebra la vuitena edició del Cinema a la fresca, amb la col•laboració dels Castellers de Vilafranca. Enguany estarà dedicat al gènere thriller amb tres propostes ben diferents: La invitación, de Karyn Kusama, que va ser la pel•lícula guanyadora del passat Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges (7 de juliol); La próxima vez apuntaré al corazón, Cédric Anger (14 de juliol); i Ex Machina, d'Alan Garland (21 de juliol). Com cada any les sessions començaran a les 22h. També tenim Most a la fresca, després de la bona experiència de l'any passat.

A més, ampliem programació amb més sessions i cinema de dimecres a diumenge. Les propostes per aquestes dies són molt i molt xules i ens encantaria que ens acompanyéssiu!

Eden: lost in music
El naixement de la música electrònica francesa

Divendres 8 de juliol, 21:15h

Títol original: Eden
Direcció: Mia Hansen-Løve
Guió: Mia Hansen-Løve i Sven Hansen-Løve
Intèrprets: Félix de Givry, Pauline Étienne, Vincent Lacoste, Greta Gerwig.
Drama. França, 2014, 131'. Projecció en V. O. (francés i anglés) subtitulada.

A principis dels anys noranta, la música electrònica francesa està prosperant. Paul, un dj, està donant els seus primers passos en la nit parisenca i crea un duo amb el seu millor amic, anomenat "Cheers". A poc a poc començaran a trobar el seu públic i arriben a tocar en els clubs més grans de la capital francesa. Aquest serà el començament d'un ascens vertiginós, eufòric, perillós i efímer. Aquesta també és la trajectòria d'un jove sentimental que no pot construir una història d'amor amb les peces que va recollint pel camí. Eden intenta reviure l'eufòria dels anys noranta i el "toc francès" de la música electrònica que es manté fins als nostres dies. La directora, una habitual del nostre cineclub amb El padre de mis hijos i Un amour de jeunesse, s'inspira en la biografía del seu germà i en la de altres dj's contemporanis com, per exemple, Daft Punk, que també apareix al film.

Vinodentro
Celebrem el Most a la fresca

Divendres 8 de juliol, 22h. Plaça Jaume I

Títol original: Vinodentro
Direcció: Ferdinando Vicentini Orgnani
Guió: Heidrun Schleef i Ferdinando Vicentini Orgnani
Intèrprets: Vincenzo Amato, Erika Blanc, Stefano Cassetti, Giovanna Mezzogiorno.
Comèdia. Itàlia, 2014. 90'. Projecció en versió original (italià) subtitulada.

El Giovanni és un home ben mediocre fins que un personatge misteriós li descobreix els grans vins i li obre el camí per convertir-se en un tastador de fama mundial. Però tot té un preu... El vi és l'ànima d'aquesta pel·lícula entre el cinema negre i la comèdia. En companyia de bons actors i entre grans vins (el marzemino i el pinot noir) i marques de prestigi (Recaredo i Lafite), aquesta pel·lícula italiana revisa amb molta originalitat el mite de Faust. Com pot convertir-se un treballador de banca gris en un dels crítics més respectats i temuts del món del vi? I com pot ser que aquest triomfador estigui acusat de matar la seva dona? Un misteri que obsessiona l'inspector Sanfelice, tot i que la clau només la té l'enigmàtic personatge que li obre les portes del èxit fent-lo tastar els millor vins i que abans o després demanarà la seva penyora.

Nuestros amantes
Agradable sorpresa estiuenca

Dissabte 9 de juliol, 20h
Diumenge 10 de juliol, 19h
Dimecres 13 de juliol, 20:15h

Títol original: Nuestros amantes.
Direcció i guió: Miguel Ángel Lamata.
Intèrprets: Eduardo Noriega, Michelle Jenner, Fele Martínez, Amaia Salamanca, Gabino Diego.
Comèdia. Espanya, 2016, 88'. Projecció en versió original. No recomanada per a menors de 12 anys.

Carlos és un escriptor de guions de cinema d'uns 40 anys, frustrat professionalment. Irene té 30 anys i no té clar què fer amb la seva vida. Sobre ells encara planegen les ombres de les seves antigues relacions: Maria i Jorge. Quan Irene es troba amb Carlos en una llibreria-cafè, sense conèixer-lo de res, s'apropa a ell i li proposa un joc: convertir les seves vides anodines en una aventura. Irene és una somiadora nata. Carles ha oblidat com somiar. Junts faran l'impossible per aconseguir ser feliços. Només hi ha una norma: no enamorar-se. Nuestros amantes és una metareflexió sobre la comèdia romàntica que destaca per la química entre els protagonistes i l'encant natural de Michelle Jenner, que definitivament a fer el salt de la televisió al cinema.

La próxima vez apuntaré al corazón
Les dues cares del mal són la mateixa

Dijous 14 de juliol, 20:15h Jardins de Cal Figarot (Cicle de cinema a la fresca)

Títol original: La prochaine fois je viserai le coeur.
Direcció i guió: Cédric Anger.
Intèrprets: Guillaume Canet, Anne Girardot, Jean-Yves Berteloot.
Thriller. França, 2014. 111'. Projecció en versió original (francès) subtitulada.

Durant diversos mesos entre 1978 i 1979, un assassí en sèrie sembra el terror en una tranquil·la comarca de la perifèria de París. Els seus habitants viuen terroritzats per la brutalitat d'aquests assassinats que tenen com a principals víctimes a dones joves. Neuhart Franck (Guillaume Canet) és el policia modèlic encarregat de trobar l'esmunyedís psicòpata. Durant la seva investigació s'adonarà que, sorprenentment, l'assassí escapa amb molta facilitat de les batudes i les trampes que li tendeix la policia. Un thriller espectacular, presentat a Sitges, que no deixarà al públic indiferent, una sacsejada que ens farà plantejar-nos, un cop més, si el mal i el bé són la mateixa cara de la moneda.

High-Rise
Un film al marge de tota convenció

Dijous 14 de juliol, 20:15h
Divendres 15 de juliol, 21:15h

Direcció: Ben Wheatley
Guió: Amy Jump (basat en la novel·la de J. G. Ballard)
Intèrprets: Tom Hiddleston, Sienna Miller, Jeremy Irons, Luke Evans
Ciència ficció RU, 2015, 118 minuts. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada.

High Rise adapta la novel·la Gratacels, de J. G. Ballard. Ben Wheatley porta l'espectador fins a un gratacels on resideixen persones benestants, que és un símbol de l'estratificació de la societat en classes: els més rics viuen a les plantes més altes, mentre que els que no ho són tant, es troben als pisos més baixos. Es produeix una revolta dels residents en aquests habitatges contra els que es troben a les zones més altes i el lloc es transforma en un camp de batalla. La bogeria que mostra el film elabora una paràbola sobre la lluita de classes i les perversions del capitalisme, on l'hedonisme es converteix en embrutiment, l'humor en bogeria y el sexe en destrucció. A partir d'aquí, el descens als inferns que proposa el director és immediat, irreversible, reflex d'una humanitat condemnada a destruir-se a si mateixa.

Ens veiem a la Zazie i a Cal Figarot!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.