,
17/03/2016
Cinema
Una imatge de 'El abrazo de la serpiente'

El abrazo de la serpiente, El virus de la por, Mustang i If...

La setmana passada ja us avànçavem algun dels títols que teníem previstos per aquests dies. Tindrem una programació del tot variada amb una faula singular sobre el mon indígena, el darrer treball de Ventura Pons, la meravellosa 'Mustang' que ja vam preestrenar a Vilafranca pel Most i una nova Retroestrena que us recomanem efusivament. Aquí en teniu tots els detalls:

El abrazo de la serpiente
Singular faula sobre el món indígena

Dijous 17 de març, 20:15h
Divendres 18 de març, 22:15h Sala Zazie

Direcció: Ciro Guerra
Guió: Ciro Guerra i Jacques Toulemonde
Intèrprets: Brionne Davis, Nilbio Torres, Jan Bijvoet.
Aventures. Colòmbia, 2015. 125 min. Projecció en versió original (castellà i llengües indígenes) subtitulada.

Karamakate va ser al seu dia un poderós xaman de l'Amazones, l'últim supervivent del seu poble, i que ara viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva. Porta anys de total solitud que l'han convertit en una closca buida, privat d'emocions i records. Però la seva vida es capgira el dia que al seu remot cau arriba Evan, un etnobotànic nord-americà a la recerca de la yakruna, una poderosa planta oculta, capaç d'ensenyar a somiar. Karamakate accedeix a acompanyar Evan en la seva recerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en què el passat, present i futur es confonen, i en el qual el xaman anirà recuperant els seus records perduts. 'El abrazo de la serpiente' és la primera pel·lícula colombiana nominada a l'Oscar al millor film en llengua no anglesa, una obra artística de molt alt nivell que recupera el ritme i la tensió de les pel·lícules clàssiques d'aventures.

El virus de la por
Quan cada gest pot ser una acusació

Divendres 18 de març, 20:00h Sala Zazie

Direcció: Ventura Pons
Guió: Ventura Pons i Josep Maria Miró
Intèrprets: Roser Batalla, Rubén de Eguía, Santi Ricart, Diana Gómez.
Drama. Espanya, 2015. 75 min. Projecció en versió original (català).

Els nens d'un grup de natació d'un poliesportiu municipal acusen el monitor de fer un petó a un d'ells, fet que preocupa i inquieta els pares. Anna, la directora del club de natació, demana explicacions al monitor, però les versions no coincideixen. Es tracta d'un gest d'afecte per calmar un nen espantat o hi ha alguna cosa més? La sospita alimenta la por i aquest genera violència. L'altre monitor de la piscina, ple de dubtes i temors, es desentén del problema del seu company. El seu silenci és fruit de la covardia i la submissió general. Sessió en col·laboració amb Òmnium Cultural.

Mustang
La revelació europea de l'any

Dissabte 19 de març, 18:00h (V.O.) i 20:00h.
Diumenge 20 de març, 19:00h.
Dimecres 23 de març, 19:00h. i 21:15h (V.O.).

Direcció: Deniz Gamze Ergüven
Guió: Deniz Gamze Ergüven, Alice Winocour.
Intèrprets: Erol Afsin, Ilayda Akdogan, Doga Zeynep Doguslu, Elit Iscan.
Drama. França, 2015. 97 min.
Projecció en versió doblada i versió original (turc) subtitulada.

Cinc germanes òrfenes d'edats compreses entre els 12 i els 16 anys. La seva vida és un jardí paradisíac de rialles i jocs sobre les ones del mar Negre amb els nois de l'escola del seu petit poble, situat al nord de Turquia. No obstant això, la condició de la dona al país no trigarà a caure sobre aquesta comunitat femenina, precipitant que la seva família les empenyi cap al seu destí de futures esposes submises. Seleccionada per França als Oscars, presentada en el darrer Festival de Cannes amb crítiques excel·lents i nominada als Premis del Cinema Europeu, l'òpera prima de la realitzadora Deniz Gamze Ergüven és un enèrgic al·legat sobre la condició femenina a la Turquia més extremista i un relat on la llum regna sobre la foscor a través de la veu de la més petita, aquella que veu més llunyà l'obscur present que viuen les seves germanes, però que dota el film d'una mirada esperançadora. Un film imprescindible, cridat a ser una de les pel·lícules de l'any.

If...
Un film tan punyent com incomprès a l'Anglaterra dels seixanta

Dimarts 22 de març, 20:15h (V.O.).

Direcció: Lindsay Anderson
Guió: David Sherwin.
Intèrprets: Malcolm McDowell, David Wood, Richard Warwick.
Drama. Regne Unit, 1968. 111 min. Projecció en versió original (anglès) subtitulada.

'If...' és una de les pel·lícules més destacades del Free Cinema, un corrent cinematogràfic britànic vigent durant les dècades de 1950 i 1960. El film de Lindsay Anderson presenta una revolta en un internat anglès i, alhora, és un crit contra l'excés acadèmic que imperava en el cinema anglès dels anys cinquanta, amb una narrativa massa artificiosa, importada de Hollywood. Amb If... neix la base d'un cinema més compromès amb la problemàtica social amb relats de situacions i vides quotidianes, a cavall entre la rebel·lió i la lluita de classes que avui dia encara caracteritza Anglaterra. Guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Cannes de 1969, la pel·lícula va ser considerada una més de les que s'afegien a la moda de les revoltes estudiantils de l'època en comptes de ser valorada com el que és: una obra rodona, sincera i realitzada amb talent.

I com que la setmana que ve és una mica tonta, ja us avancem que us guardeu una estona per anar al cine: tindrem 'Rams (El valle de los carneros)' i 'El pregón', ni més ni menys

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.