,
03/02/2016
Cinema
Borja Espinosa

El camí més llarg per tornar a casa (i molt més)

Tornem al blog de Surtdecasa Penedès per a recopilar en només un post tot el que hem previst per aquests dies. Us parlarem d'El camí més llarg per tornar a casa, un film imprescindible sobre la pèrdua i els estralls que genera que arriba a Vilafranca tot just després d'arrasar als Gaudí. També tenim Spotlight, la pel·lícula del moment i una explicació eloqüent de com es generen els temuts silencis mediàtics que algú poderós se sent atacat, en aquest cas l'església. El cicle Retroestrenes es prepara per la gala dels Oscar amb una pel·lícula mítica, nomínadíssima i molt oscaritzada, la impecable Eva al desnudo. I la setmana vinen tindrem una proposta indie de les que ens agraden, The diary of a teenage girl. Molt cineclub, tot plegat.

D'altra banda, aprofitem aquest canal per animar-vos a participar a la travessa dels Oscar que organitzem amb el Kubrick Cinema. Al final del post us n'informem àmpliament. De moment, aquí va tot el que heu de saber de les pel·lis que projectem aquests propers dies a la Sala Zazie:
 
El camí més llarg per tornar a casa
Quan el dolor de la pèrdua no deixa espai per a res més

Dijous 4 de febrer, 20.15h
Divendres 5 de febrer, 22.15h
Direcció: Sergi Pérez
Guió: Sergi Pérez, Eric Navarro, Roger Padilla
Intèrprets: Borja Espinosa, Miki Esparbé, María Ribera, Pol López
Drama. Espanya, 2014. 85 min. Projecció en VO.

Un matí qualsevol... Joel (Borja Espinosa) troba Elvis, el gos de la seva parella, agonitzant i mig mort de set. Això l’obliga a fer allò que ha evitat durant temps: sortir de casa. Les claus s’han quedat al pany i l’únic que desitjarà Joel a partir d’aquest moment serà tornar a casa, el seu refugi. Sorprenent òpera prima del director Sergi Pérez, que ens obliga a seguir gairebé en temps real l'autodestructiva gestió del dolor d’un home desfet. Devastadora, sincera i intensa. Una història que aconsegueix fer-nos un nus a l’estómac, participant d’un viacrucis etern. El nus després es converteix en un cop de puny donat amb tota precisió. Borja Espinosa mereix tots els elogis per una interpretació mesurada i al límit de l’eclosió, on no hi ha punt de retorn. Nominada a sis premis Gaudí, incloent millor pel·lícula, direcció i actor protagonista.

Spotlight
Quan la veritat no pot continuar amagada

Divendres 5 de febrer, 20h
Dissabte 6 de febrer, 17:30h i 20h
Diumenge 7 de febrer, 19h
Dimecres 10 de febrer, 20h i 22:15h (V.O.S)
Direcció: Tom McCarthy.
Guió: Tom McCarthy i Josh Singer.
Intèrprets: Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams, Stanley Tucci.
Drama. EUA, 2015. 128 min. Projecció en versió doblada i V.O. subtitulada.
La secció Spotlight del diari The Boston Globe estava formada per un grup de periodistes experts en fer reportatges en profunditat. Davant l'arribada d'un nou director, busquen un cas de pes, posant al capdavant els seus millors periodistes . És l'any 2002, es tracta d'un periòdic dels d'abans, sense Twitter, i el que comença amb un projecte d'article sobre diversos capellans acusats per les seves víctimes d'haver-ne abusat durant la seva infància, es converteix en una minuciosa investigació per part d'aquest conjunt de redactors. En la seva recerca de la veritat, l'equip de reporters trobaran un camí ple d'obstacles. Per provar la seva investigació, hauran de rastrejar arxius, entrevistar víctimes, contrastar testimonis i lluitar contra el secretisme de l'Església. El Boston Globe va guanyar el 2003 el Premi Pulitzer. Nominada a 6 Oscar, incloent millor pel·lícula, direcció i actor i actriu secundaris.

Eva al desnudo La vida, a vegades, és circular
Dimarts 9 de febrer, 20:15h (Retroestrenes)
Direcció: Joseph L. Mankievicz.
Guió: Joseph L. Mankievicz, basat en un conte de Mary Orr.
Intèrprets: Anne Baxter, Bette Davis, George Sanders, Celeste Holm, Thelma Ritter, Marilyn Monroe.
Drama. EUA, 1950, 138 minuts. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Per ser una estrella en el teatre professional, el talent és imprescindible, sens dubte, però probablement també ho és –en especial en una societat tan competitiva com la nord-americana– situar-se al lloc adequat perquè algú ja famós ajudi a satisfer aquella ambició. Això és el que pensa Eve Harrington, el personatge que interpreta Anne Baxter en aquesta pel·lícula. Eve aspira a ser una actriu d’èxit i, per aconseguir-ho, tracta de guanyar-se la confiança de Margo Channing (Bette Davis), intèrpret consagrada. Quan ja pot relacionar-se amb gent influent en el món del teatre, Eve no dubta a fer el que calgui i trair a qui convingui per tal d’arribar on s’ha proposat. Film guanyador de 6 oscars sobre 14 nominacions l’any 1950. Premi especial del jurat al Festival de Cannes de 1951.

The diary of a teenage girl
Un efervescent relat sobre el pas a l'edat adulta

Dijous 11 de febrer, 20:15h.
Divendres 12 de febrer, 22:15h.
Direcció i guió: Marielle Heller.
Intèrprets: Bel Powley, Alexander Skarsgård, Kristen Wiig.
Comèdia. EUA, 2015. 102 min. Projecció en V. O. subtitulada.

San Francisco, anys setanta. Minnie Goetze (Bel Powley) és una adolescent de 15 anys que creix en la contracultura d'aquella dècada i que aspira a ser escriptora de còmics. Minnie és una noia solitària que s'expressa a través dels dibuixos dolorosament honestos que realitza. No obstant això, tot canvia en el seu interior quan una nit es queda a soles amb Monroe (Alexander Skarsgard), el xicot de la seva mare. És llavors quan comencen els problemes, quan s'enfronta a la seva sexualitat i es converteix en una adolescent precoç, que se'n va al llit amb Monroe. Presentada al passat Festival de Sundance, aquesta òpera prima està nominada a tres Independent Spirit Awards, incloent el de la millor actriu per Bel Powley, una actriu que ha arribat a un lloc força alt per quedar-s'hi.

La travessa dels Oscars

Per tercer any consecutiu, la Travessa dels Oscars torna a les sales de Cineclub Vilafranca i el cinema Kubrick farcida de premis. Enguany arriba a la 12a edició amb grans títols sota el braç, molts dels quals són favorits per fer-se amb algun dels 88ns premis de l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units. Aquesta iniciativa, gratuïta i oberta a tothom, va néixer el 1996 de la mà del cinema Kubrick que la va organitzar fins el 2004, i fa tres anys ambdues sales de cinema van decidir recuperar-la. Abans de la cerimònia dels Oscars, al cinema Kubrick de Vilafranca es podran veure algunes de les pel·lícules protagonistes com El renacido (aquest cap de setmana), Brooklyn o Creed, i quedarà pendent l’estrena simultània de La habitación, prevista per al 26 de febrer.

A Cineclub Vilafranca, es projectarà Spotlight (aquest cap de setmana), Carol, El hijo de Saúl i Mustang, que ja es va preestrenar durant el passat Most Festival. “L’objectiu és que abans de l’entrega de premis les vuit pel·lícules nominades s’hagin pogut veure a Vilafranca”, comentava el president de Cineclub Vilafranca, Manel Balaguer.

El guanyador de la 12a Travessa dels Oscar s’endurà un seguit de premis culturals com un any de soci al Cineclub Vilafranca, un passi anual al cinema Kubrick, tres entrades dobles per a espectacles del Casal, una caixa de vi i cava de Giró Torner per cortesia d’Inzòlia, una caixa-regal de viatges per Catalunya per cortesia de Som Viatges, un lot de llibres per cortesia de la llibreria La Cultural, i una subscripció anual al setmanari El 3 de Vuit. Les butlletes per participar-hi es podran recollir a les dues sales i descarregar en pdf a les respectives pàgines web (www.cineclubvila.cat i http://kubrickcinema.wix.com/cartellera). Tot i això, només es podrà lliurar en a una de les dues urnes disponibles abans del 28 de febrer, just unes hores abans de l’inici dels Oscars. Els premis s’entregaran el 2 de març al cinema Kubrick, en una sessió especial on es projectarà Mad max: Furia en la carretera, a les 22h.

Aquest any els espectadors han augmentat en ambdós cinema, fet que podria traduir-se en un increment de la participació a la Travessa, que l’any passat va ser de 254 persones. “Ens agradaria que creixés la participació i, en principi, així hauria de ser perquè tenim més públic, però és difícil preveure-ho”, afirmava la gerent del cinema Kubrick, Maria Olivella. En aquest aspecte, Balaguer afegia que “molta gent segueix els Oscars, però hi ha un cert públic que no ho participa tant pels premis, sinó que els atreu el fet de votar la travessa”.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.