El capital humano

Hàbil fusió de crítica social i intriga criminal

Un ciclista és atropellat per un luxós vehicle i tres famílies es veuen involucrades en aquest accident. La història canviarà el destí de la família Ossola, amb aspiracions d'ascendir en l'escala social a qualsevol preu, la dels milionaris Bernaschi i la de l'orfe Ambrosini.
El capital humano ens mostra la versió de quatre personatges diferents enfront d'uns mateixos successos el desenvolupament dels quals ens demostrarà que la justícia no és igual per a tots, en no tenir el mateix capital al banc.

Estem davant d'un estudi fascinant de la societat italiana i una economia en declivi on es constata la hipocresia i la banalitat com mals incorregibles de la humanitat. Amb un càsting encapçalat per la brillant Valeria Bruni i envoltat per actuacions rodones i profundament consistents, aquesta pel·lícula ha estat mereixedora de diversos premis, com 7 David di Donatello, incloent millor pel·lícula, i el premi del públic del Festival de Sevilla.

Cineclub Vilafranca projecta aquesta pel·lícula amb la col·laboració del Servei de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Vilafranca amb motiu del dia d'Europa.

Dijous 7 de maig a les 20:15h. Sala Zazie (VO)
Divendres 8 de maig a les 22:15h. Sala Zazie (VO)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cinema i Paradís, el cinema de la infància', per Toni Llovet Brugué

29/07/2020

A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.

Llegir més

'Navegar sota els estels', per Manel Somoza

09/07/2020

Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.

Llegir més

'Fotogrames de records', per Jaume Ferrer i Puig

04/07/2020

El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).

Llegir més

'Els actors, estrelles del nostre privat firmament…', per Jordi Mestre

18/06/2020

Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.

Llegir més

'El cinema, com el vi. Jo sóc Espàrtac!', per Joan Beumala

10/06/2020

Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.

Llegir més

'Imatges de la dona en el cinema clàssic', per Rosa Colet

04/06/2020

Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.

Llegir més