Mira diferent
,
06/05/2015
Cinema

El capital humano

Hàbil fusió de crítica social i intriga criminal

Un ciclista és atropellat per un luxós vehicle i tres famílies es veuen involucrades en aquest accident. La història canviarà el destí de la família Ossola, amb aspiracions d'ascendir en l'escala social a qualsevol preu, la dels milionaris Bernaschi i la de l'orfe Ambrosini.
El capital humano ens mostra la versió de quatre personatges diferents enfront d'uns mateixos successos el desenvolupament dels quals ens demostrarà que la justícia no és igual per a tots, en no tenir el mateix capital al banc.

Estem davant d'un estudi fascinant de la societat italiana i una economia en declivi on es constata la hipocresia i la banalitat com mals incorregibles de la humanitat. Amb un càsting encapçalat per la brillant Valeria Bruni i envoltat per actuacions rodones i profundament consistents, aquesta pel·lícula ha estat mereixedora de diversos premis, com 7 David di Donatello, incloent millor pel·lícula, i el premi del públic del Festival de Sevilla.

Cineclub Vilafranca projecta aquesta pel·lícula amb la col·laboració del Servei de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Vilafranca amb motiu del dia d'Europa.

Dijous 7 de maig a les 20:15h. Sala Zazie (VO)
Divendres 8 de maig a les 22:15h. Sala Zazie (VO)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més