,
14/10/2015
Cinema

El cinema: arma contra la barbàrie

La setmana cinematogràfica es presenta heterogènia i interessantíssima a la Sala Zazie. Arrenquem dins del cicle Solidaritats 2015 de l'Ajuntament de Vilafranca i una autèntica joia del cinema documental, 'Silvered water - Syria self-portrait'. Vam tenir la oportunitat de veure aquesta pel·lícula d'Ossama MohammedWiam Bedirxan en una trobada de la Federació Catalana de Cine Clubs i ens va deixar amb l'ànima glaçada. És un film que tots hem de veure per trepitjar el terreny que trepitgen els sirians enmig d'una guerra eterna (com totes les guerres) que només deixa dolor, destrucció i un trauma per arrossegar qui sap fins quan. De debò que l'heu de veure perquè, a més, és un exercici de valentia dels seus directors i una mostra clara de que el cinema també és un arma contra la barbàrie.

Pel cap de setmana us hem preparat una història meravellosa protagonitzada per Dustin Hoffman i Kathy Bates: 'El Coro'.

Però, dimarts, també tindrem una novetat que ens fa moltíssima il·lusió presentar-vos perquè feia molt que ens rondava pel cap i finalment s'ha convertit en una realitat. L'anomenem La Retroestrena i ve a ser un cicle de clàssics amb una pila de bones pel·lícules que hauríem de veure abans de morir-nos. Començarem amb un 'must' autèntic, 'El mundo sigue', de Fernando Fernán Gómez.

Tot plegat us ho expliquem amb més detalls:

Silvered Water, Syria Self-Portrait
On una càmera esdevé un arma
Dijous 15 d'octubre a les 20:15h.
Divendres 16 d'octubre a les 22.15h

Títol original: Ma’a al-Fidda (Eau argentèe, Syrie autoportrait)
Direcció i guió: Ossama Mohammed, Wiam Bedirxan
Gènere: Documental
Síria, 2014, 93 minuts. Projecció en versió original subtitulada.

Documental a quatre mans i dues mirades: Una part està muntada amb la recopilació d’imatges tristament quotidianes a Síria, filmades amb petites càmeres i telèfons mòbils, que compatriotes del director de cinema siri Ossama Mohammed, exiliat a París des del 2011, recull al Youtube. En l’altre part es dóna el relleu al material que filma la jove mestra de primària i cineasta documentalista d’urgència Wiam Berdixan, que viu a Homs. Què filmaria la teva càmera a Homs? El director i la mestra contacten per mitjà d’un xat a Internet i no es coneixeran en persona fins a l’estrena a París de Silvered Water, Autoretrat de Síria. El director, tot i la culpabilitat que sent per l’exili, vol mostrar al món què està passant al seu país perquè a les nostres televisions ens arribin notícies de tantes persones fugint de Síria, extrapolables a qualsevol conflicte bèl·lic. La codirectora personalitza l’escletxa de l’esperança en els seus alumnes clandestins nascuts amb la condició de supervivents. Hi haurà debat posterior a la projecció amb un representant de l'Escola de la Pau de la UAB.

El coro
Dustin Hoffman davant d’un cor de veus angelicals

Dissabte 17 d'octubre a les 20:00h.
Diumenge 18 d'octubre a les 19.00h

Títol original: Boychoir
Direcció: François Girard
Guió: Ben Ripley
Intèrprets: Dustin Hoffman, Kathy Bates, Garrett Wareing, Eddie Izzard.
Gènere: Drama musical.
EUA, 2014, 106 minuts. Projecció en versió doblada.

Un nen orfe de 12 anys d'edat és enviat a un internat musical per un mecenes anònim. Ningú esperava que aquest noi rebel i solitari pogués assolir els estàndards requerits per formar part del Boy Choir, un grup coral que viatja per tot el món i manté el prestigi de l'escola. Del director de la pel·lícula guanyadora de l'Oscar "El violí vermell” i protagonitzada pel dues vegades guanyador de l'Oscar Dustin Hoffman, la guanyadora de l'Oscar Kathy Bates, Josh Lucas i la tres vegades nominada a l'Oscar Debra Winger. L'encreuament perfecte entre "Els nois del cor" i "Billy Elliot".

El mundo sigue
La injustícia d’un món sense pietat

Dimarts 20 d'octubre a les 20:15h.

Direcció: Fernando Fernán Gómez
Guió: Fernando Fernán Gómez, basat en una novel·la de Juan Antonio Zunzunegui
Intèrprets: Lina Canalejas, Fernando Fernán Gómez, Gemma Cuervo, Milagros Leal, Francisco Pierrá, Agustín González
Gènere: Melodrama
Espanya, 1963, 115 minuts. Projecció en versió original.

El mundo sigue és una pel·lícula maleïda sense pal·liatius. Rodada el 1963, no es va estrenar fins al 1965 en exhibició gairebé clandestina, i no ha estat reestrenada fins enguany. Es basa en una novel·la de Juan Antonio Zunzunegui que mostra la misèria de l’Espanya de posguerra retratant una família i centrant-se, sobretot, en l’odi entre dues germanes. L’ambientació és important tenint en compte que l’escriptor era falangista. Fernán Gómez traslladà la història als anys seixanta i va fer un melodrama d’estètica neorealista despietat, una mena de tractat sobre la baixesa humana reflectida en l’ambició, l’adulteri, l’enveja, el maltractament a la dóna… Trascendeix, doncs, l’exposició d’un quadre patètic però realista del país en un moment concret.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub