,
16/12/2015
Cinema
Una imatge de 'El clan'

El clan, Un paseo por el bosque i més nits d'hivern a Barcelona

Com sempre, tenim moltes ganes de cinema i per això us hem preparat una programació pre-nadalenca variada i per a tots els gustos. Arrenquem amb la pel·lícula del Cine Club de dijous i divendres, 'El clan', basada en el cas policial del Clan Puccio. Una família aparentment normal amb terribles crims al darrere que va commocionar la societat argentina. Un cap de setmana més, tenim entre la programació 'Barcelona Nit d'Hivern'. Sabem que us agrada i ens agrada també fer-li un lloc a la graella a la pel·lícula catalana més esperada de l'any. Finalment, Robert Redford i Emma Thompson us esperen per fer una passejada pel bosc en una comèdia d'aventures que ens parla del pas del temps.

El clan
La naturalitat entre la família i l'horror

Dijous 17 de desembre, 20:15h
Divendres 18 de desembre, 22:15h

Direcció i guió: Pablo Trapero
Intèrprets: Guillermo Francella, Peter Lanzani, Inés Popovich.
Gènere: Thriller. ARG, 2015. 110 min. Projecció en V.O. (espanyol).

Pablo Trapero és un dels joves directors argentins de més recorregut, amb pel·lícules tan potents com Leonera, Carancho i Elefante blanco, premiades totes internacionalment. El Clan es basa en el cas policial del Clan Puccio, que va commocionar la societat argentina a principis dels anys vuitanta. Darrere de l'aparent normalitat dels Puccio s'oculta un sinistre clan dedicat al segrest i l'assassinat. Arquímedes, el patriarca, lidera i planifica les operacions. Alejandro, el fill gran, estrella d'un club de rugbi, se serveix de la seva popularitat per no aixecar sospites. Els altres membres de la família són còmplices en major o menor grau dels crims del clan i viuen dels beneficis obtinguts dels rescats que paguen els familiars dels segrestats. Premiada al Festival de Venècia amb el Lleó de Plata al millor director i seleccionada per Argentina per representar-la als Oscar.

Barcelona nit d'Hivern
La pel·lícula catalana més esperada de l’any

Dissabte 19 de desembre a les 18h.
Diumenge 20 de desembre a les 17h.

Títol original: Barcelona nit d’hivern
Direcció: Dani de la Orden.
Guió: Daniel González, Èric Navarro, Eduard Sola
Intèrprets: Miki Esparbé, Alexandra Jiménez, Alberto San Juan, Àlex Monner, Bárbara Santa-Cruz.
Gènere: Comèdia romàntica.
Espanya, 2015, 105 minuts. Projecció en versió original.

Fa dos anys, una cançó de Joan Dausà va inspirar al director Dani de la Orden a tirar endavant una pel·lícula que lligava diverses històries d’amor. Era Barcelona nit d’estiu. Ara, director i equip tornen a reivindicar l’amor i el desamor amb Barcelona nit d’hivern, que es podrà veure per primera vegada al Most Festival. Alguns actors de la primera part repeteixen i d’altres s’hi afegeixen per tornar-nos a oferir una col·lecció de trobades, aquesta vegada ambientades a la nit de Reis. Un noi que fa una festa boja per recuperar la seva parella. Un altre que vol deixar-se de compromisos per començar a sortir de festa. Un Rei Melcior temerari que salta de la carrossa per perseguir una noia... A Barcelona poden passar grans coses en una nit d’hivern.

Un paseo por el bosque
Comèdia d'aventures que parla del pas del temps

Dissabte 19 de desembre, 20h
Diumenge, 20 de desembre, 19h

Direcció i guió: Ken Kwapis
Intèrprets: Robert Redford, Emma Thompson, Kristen Schaal, Nick Nolte, Mary Steenburgen, Nick Offerman, Sandra Ellis Lafferty, Derek Krantz, Linds Edwards, Andrew Vogel, Hayley Lovitt.
Gènere: Comèdia.
EUA, 2015. 98 min. Projecció en versió doblada.

Bill Bryson (Robert Redford) té gairebé 70 anys i vol viure una última aventura abans no sigui massa tard: recórrer la ruta dels Apalaches, més de 3.000 quilòmetres de muntanyes que travessen l'est dels Estats Units. Sota l'escèptica mirada de la seva dona (Emma Thompson), decideix tirar endavant aquest repte i ho farà amb l'únic boig que accedeix a acompanyar-lo: un amic de la infància (Nick Nolte), que té un concepte molt diferent de la paraula aventura.Aquesta lleugera comèdia parla de les amistats retrobades, dels viatges personals i de la decisió d'envellir sense complexos. La química entre els personatges fa brillar diàlegs agredolços sobre el pas del temps i tot el que comporta.

Sempre us avancem també la programació del dijous següent, però aquest dia no farem cinema, ja que és la nit de Nadal. Properament us anunciarem la programació nadalenca, que començarà el dia de Nadal, que ja serà divendres que ve.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.