,
12/05/2017
Cinema
Imatge de 'Harmonium'

El Tour d'A a la Zazie

Com ja és habitual, a la graella del festival hi trobarem des dels films més destacats de l’any i obres imprescindibles que han triomfat als festivals internacionals, fins a les millors òperes primes, passant per una important representació del cinema espanyol més recent. Per segon any consecutiu, una selecció de les pel·lícules del festival es podran veure a altres ciutats de fora de Barcelona, entre les quals es troba Vilafranca del Penedès. El tour viatjarà una setmana després de l’edició celebrada a Barcelona (del 27 d’abril al 7 de maig) amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

A la Sala Zazie, dijous 11 de maig s'ha projectat Nocturama; divendres 12, es projecta Harmonium; dijous 18, La región salvaje i divendres 19, Estiu 1993.

Pel cap de setmana, hem programat la comèdia italiana 'Un italiano en Noruega'.

Harmonium
Thriller calibrat a la perfecció per reflectir realitats emocionals

Divendres 12 de maig, 21:15h

Títol original: Fuchi ni tatsu
Direcció i guió: Koji Fukada
Intèrprets: Mariko Tsutsui, Tadanobu Asano, Kanji Furutachi, Kana Mahiro, Takahiro Miura.
Drama. Japó, 2016. 118’. Projecció en V.O. (japonès) subtitulada

Un inquietant Tadanobu Asano -recuperant el carisma que el va convertir en la cara més visible del cinema japonès a Ichi the Killer o Bright Future- és un home que aparentment té una vida feliç i una família perfecta fins que es retroba amb un vell amic. Això serà el detonant que canviarà les coses i desencadenarà una tensió que anirà en augment. Guanyadora del Premi del jurat “Un certain regard” de Cannes 2016.

Un italiano en Noruega
Hilarant i corrosiva ‘commedia all’italiana’

Divendres 12 de maig, 19h (V.O.S)
Dissabte 13 de maig, 20h
Diumenge 14 de maig, 19h
Dimecres 17 de maig, 20:15h

Títol original: Quo vado?
Direcció i guió: Gennaro Nunziante
Intèrprets: Checco Zalone, Eleonora Giovanardi, Sonia Bergamasco
Comèdia. Itàlia, 2017. 85’. Projecció en versió doblada
Per a tots els públics

Checco viu a casa dels pares, mimat especialment per la mare; té una novia amb la que no te previst casar-se ni tenir fills i treballa en el que havia somniat de petit: ser funcionari. Tot trontolla quan les retallades de l’estat afecten el seu lloc de treball i abans d’acceptar una indemnització i buscar altres feines s’avé a trasllats remots que el porten a fer de vigilant d’una estació científica italiana a Noruega. Aquesta comèdia d’estereotips italians com el culte a la mamma, l’obsessiva perfecció gastronòmica i voler pertànyer al funcionariat, arriba a les nostres pantalles amb la fita d’haver estat la pel·lícula més vista de la història a Itàlia.

La región salvaje
Zona de No repressió dels impulsos

Dijous 18 de maig, 20:15h

Títol original: La región salvaje
Direcció i guió: Amat Escalante
Intèrprets: Simone Bucio, Ruth Jazmín Ramos, Jesús Meza, Edén Villavicencio
Ciència ficció/Drama. Mèxic, 2016. 100’. Projecció en V.O (castellà)

L’Alejandra treballa a la fàbrica i cuida del marit i dels fills. Té un germà que treballa d’infermer en un hospital. El vincle familiar no és tot el que comparteixen... Viuen en una petita ciutat de Mèxic on la hipocresia, la homofòbia i el masclisme estan molt arrelats. Les seves vides es veuran alterades quan la misteriosa Verònica els convenç que en una cabana del bosc hi ha un ésser sobrenatural que pot donar-los tot el plaer que s’atreveixin a demanar. Aquest melodrama social amb tocs de gènere fantàstic va guanyar el Lleó de Plata en el darrer Festival de Cine de Venècia al Millor Director.

Ens veiem a la Zazie!
Més informació a cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.