,
30/03/2017
Cinema
'El día más feliz en la vida de Olli Mäki'

Els dies feliços que ens dona el cinema

Aquesta setmana us portem tres històries fantàstiques per motius molt diferents i tenim moltíssimes ganes que les descobriu. Són d'aquelles pel·lícules que et fan gaudir amb un somriure als llavis del cinema. D'aquelles que val la pena assaborir abans, durant i després. Arrenquem aquest dijous amb 'El día más feliz en la vida de Olli Mäki', preciosa i senzilla història d'amor amb DO finlandesa. Seguim amb la original comèdia francesa 'La comunidad de los corazones rotos'. I, per acabar, us anunciem que la setmana que ve podrem veure la sueca 'Un hombre llamado Ove'. No us les perdeu, que són molt bones!

El día más feliz en la vida de Olli Mäki
El combat més important en el quadrilàter de l’amor
Dijous 30 de març, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 31 de març, 21:15h (V.O.S.)

Direcció: Juho Kuosmanen
Guió: Mikko Myllylahti i J. Kuosmanen
Intèrprets: Jarkko Lahti, Oona Airola, Eero Milonoff, Joanna Haartti, Esko Barquero.
Biòpic. Finlàndia, 2016, 92’. Projecció en V.O. (finlandès) subtitulada.

El film relata la senzilla i entranyable història d’amor entre Olli Mäki, un humil forner finlandès amb excel·lents estadístiques com a boxejador amateur, que lliurà un important combat per al títol de campió del món de pes ploma ja com a professional, i la seva promesa, Raija. Home poc destre en la gestió de les emocions, haurà de fer front a diferents circumstàncies en la prèvia com aspirant al títol davant del nord-americà Davey Moore el 1964. Serà el dia més feliç de la seva vida? A destacar la molt palpable fragilitat de l’actor protagonista, Jarkko Lahti, reputat intèrpret teatral en el que és el seu primer paper rellevant en el món del cinema. Guanyadora de la secció “Una Certa Mirada” en l’últim Festival de Cannes.

La comunidad de los corazones rotos
La connexió invisible de l’afecte

Divendres 31 de març, 19h (V.O.S.)
Dissabte 1 d’abril, 20h
Diumenge 2 d’abril, 19h
Dimecres 5 d’abril, 20:15h

Títol original: Asphalte
Direcció i guió: Samuel Benchetrit.
Intèrprets: Isabelle Huppert, Gustave Kervern, Valeria Bruni Tedeschi, Jules Benchetrit, Michael Pitt.
Comèdia/Drama. FRANÇA, 2015. 100'. Projecció en V.O. (francès) subtitulada i en versió doblada.

La comunitat de veïns d’un edifici, que podria estar en qualsevol suburbi de qualsevol capital, la formen individus solitaris i aïllats. Les reunions per discutir com solucionar l’avaria de l’ascensor són el punt de partida perquè comencin històries aparentment mancades d’afecte però on sorgiran la tendresa, el respecte i la solidaritat. Les portes dels habitatges s’obren per mostrar-nos tres de les poètiques relacions acabades de néixer: La del veí obligat a dependre de l’ascensor que no va voler pagar i la infermera a domicili (Valeria Bruni-Tedeschi), que treballa només de nit perquè els malalts dormen; la d’una mare algeriana amb el fill a la presó que adopta l’astronauta nord-americà que ha aterrat accidentalment a dalt de l’edifici, i la de mancances materno-filials entre una actriu en crisi (Isabelle Huppert) i un veí molt jove.

Un Hombre llamado Ove
Humor negre sobre l’existència

Dijous 6 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 7 d’abril, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: En man som heter Ove.
Direcció i guió: Hannes Holm (Novel·la: Fredrik Backman).
Intèrprets: Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll, Tobias Almborg.
Comèdia. SUÈCIA, 2015. 116'. Projecció en V.O. (Suec) subtitulada.

Entre el reservat i dolç Ove jove que demana matrimoni a la difunta i vital esposa i el rondinaire Ove retirat que ningú del barri vol creuar-se han passat coses que el fan voler acabar amb tot. Destre en bricolatge, viu com la darrera humiliació que tots els intents de suïcidi acabin en fracàs. L’arribada de nous veïns, una família amb una dona iraniana al capdavant, destorbarà els seus plans. Aquesta pel·lícula va ser l’escollida per representar a Suècia en els oscar 2017, aconseguint la nominació per la millor pel·lícula de parla no anglesa i un altre pel maquillatge. És la guanyadora del premi Millor Comèdia Europea en els darrers Premis del Cinema Europeu.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.