,
18/09/2017
Cinema
Una imatge de 'Estiu 1993'

Estiu 1993, El amante doble i Churchill

Hem arrencat temporada amb 'Sieranevada' i 'Estiu 1993'. Venim d'un cap de setmana amb llargues cues a la Sala Zazie per veure aquest darrer film, una pel·lícula que heu de veure sí o sí perquè us commourà la seva naturalitat, la seva sinceritat i la reflexió que fa sobre com ens enfrontem a l'absència.

Per aquesta setmana, a banda d'Estiu 1993, us proposem el thriller 'El amante doble', del sempre interessant François Ozon, i el thriller polític biogràfic 'Churchill'.

Estiu 1993
Donar sentit a l’absència

Dimecres 20 de setembre, a les 20:15h

Direcció i guió: Carla Simón.
Intèrprets: David Verdaguer, Bruna Cusí, Laia Artigas, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo.
Drama. ESPANYA, 2017. 96’. Projecció en V.O. (català).

La Frida, una nena de sis anys, afronta el primer estiu després de la mort de la seva mare amb la nova família adoptiva. Al camp, allunyada del que havia estat el seu entorn habitual fins aleshores, haurà d'intentar construir un nou món particular des de zero. El repte de la directora Carla Simón, que confessa haver filmat la seva pròpia experiència, consisteix en que l’espectador creï la història amb el que ens amaga des del desconcert: la ràbia, la sorpresa i el plor de la nena. Estiu 1993 ha estat la guanyadora al Festival de Berlín per la Millor òpera prima i va rebre el Gran Premi del Jurat. El film, també ha estat seleccionat per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per optar als Oscar com a Millor pel·lícula de parla no anglesa.

El amante doble
Un joc de miralls

Dijous 21 de setembre, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 22 de setembre, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: L'amant double
Direcció i guió: François Ozon.
Intèrprets: Marine Vacth, Jérémie Renier, Jacqueline Bisset, Myriam Boye.
Thriller romàntic. FRANÇA, 2017. 107’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada. No recomanada per a menors de 16 anys.

Chloé és una noia jove i fràgil. Recorre a en Paul, un psicoanalista que l’ha d’ajudar a enfrontar-se als fantasmes de la repressió i el desig. La relació entre el metge i la pacient s’acaba ben aviat quan s’enamoren i decideixen anar-se’n a viure junts. La felicitat dura poc, doncs ella descobreix que el psiquiatre l’hi ha amagat parts de la seva identitat. El títol ens dóna pistes per intuir que hi ha dos psiquiatres oposats. Poden ser reals o poden estar en l’imaginari de la Chloé. A un només li interessa el sexe i l’altre vol una relació de parella convencional. “L'amant double” és una obra indubtablement estilitzada, plena d'imatges impactants i generoses quantitats de sexe amb les quals Ozon evidència certa intenció per provocar emocions a l’espectador.

Churchill
Cicatrius d’una guerra

Divendres 22 de setembre, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 23 de setembre, a les 20h
Diumenge 24 de setembre, a les 19h
Dimecres 27 de setembre, a les 20:15h

Títol original: Churchill
Direcció: Jonathan Teplitzky.
Guió: Alex von Tunzelmann.
Intèrprets: Brian Cox, Miranda Richardson, John Slattery, James Purefoy, Julian Wadham.
Thriller polític biogràfic. REGNE UNIT, 2017. 110’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Churchill s’afegeix a la llarga llista de films recents que evoquen i reflexionen sobre diferents episodis de la II Guerra Mundial. Jonathan Teplitzky mostra un Churchill humà, ple de dubtes. Un home esquerp i tossut acostumat a l’adulació que sembla incapaç d’assumir que no sempre té la raó i que hi ha gent igual de vàlida que ell. Brian Cox és Churchill. La seva encarnació és brutal i sens dubte el principal atractiu d’un film que no és més que el retrat d’una figura fonamental d’aquesta guerra que està entre l’espasa i la paret en un moment històric delicadíssim. La part més negativa, l’excés de grandiloqüència. Massa plans contemplatius de Churchill i un cert abús de la clàssica imatge del cigar i la copa de whisky. Era una altra època. Sense ordinadors, ni tants analistes, ni tanta informació, on sis homes al voltant d’una taula prenien decisions. No és realment fascinant?

Ens veiem a la Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.