Frío en julio

Tensió extrema, humor negre i acció

Anys vuitanta. Un pare de família esdevé l'heroi local d'un poble de Texas quan mata, en defensa pròpia, l'intrús que irromp a casa seva. El succés l'arrossega dins d'una espiral de violència i corrupció. L'inici d'una trama d'assetjament i una excèntrica investigació faran que tot es precipiti en una tràgica expiació.

Thriller amb regust a western amb tres actors protagonistes de luxe: Sam Shepard, Michael C. Hall i Don Johnson. A cadascun li toca encarnar un personatge amb ambigüitats morals pròpies, motivacions personals enigmàtiques i accions impredictibles.
Després de participar en la Secció Oficial del Festival de Sundance 2014 i en la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Cannes 2014, Mickle va aconseguir al Festival de Sitges 2014 el Premi al Millor Director en la Secció Oficial Òrbita.

Dijous 23 d'abril, 20:15h. Sala Zazie
Divendres 24 d'abril, 22:15h. Sala Zazie

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'Cinema i Paradís, el cinema de la infància', per Toni Llovet Brugué

29/07/2020

A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.

Llegir més

'Navegar sota els estels', per Manel Somoza

09/07/2020

Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.

Llegir més

'Fotogrames de records', per Jaume Ferrer i Puig

04/07/2020

El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).

Llegir més

'Els actors, estrelles del nostre privat firmament…', per Jordi Mestre

18/06/2020

Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.

Llegir més

'El cinema, com el vi. Jo sóc Espàrtac!', per Joan Beumala

10/06/2020

Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.

Llegir més

'Imatges de la dona en el cinema clàssic', per Rosa Colet

04/06/2020

Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.

Llegir més