,
07/04/2015
Cinema

Fuerza mayor

Demolició de l'estereotip masculí

Com reaccionaríem davant d'un perill sobtat i imminent? Fins on demostraria cadascú el seu valor? 
En aquesta situació límit es troba el protagonista de Fuerza mayor, un pare de família que, amb la seva dona i els dos fills, va a esquiar als Alps. El sol brilla, les pistes estan magnífiques ... mentre estan dinant es produeix una allau. La mare no dubta a protegir els seus fills; en canvi, en una reacció instintiva, l'home fuig. L'allau no causa cap dany físic, però aquest pare ha mostrat una debilitat que, a més d'angoixar-lo i avergonyir-lo, afectarà la relació familiar.

El sempre provocador Ruben Östlund qüestiona d'aquesta manera la figura de l'home com a protector de la família en un relat tractat amb un humor, en alguns moments força negre, que proporciona a la pel·lícula una fluïdesa que complau l'espectador. 

Nominada al Globus d'Or a la millor pel·lícula en llengua no anglesa i com era d'esperar, hi haurà un remake americà d'aquesta proposta sueca. 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub