,
29/06/2017
Cinema
Imatge de 'Goodbye Berlin'

Goodbye Berlin i La casa de la esperanza

Aquesta setmana tenim a la Sala Zazie la darrera pel·lícula de Fatih Akin, Goodbye Berlin, una autèntica celebració del mestissatge social. També us oferim, La casa de la esperanza, amb una Jessica Chastain impecable, com sempre. I, molt aviat, el cicle de cinema a la fresca en col·laboració amb els Castellers de Vilafranca. Us en donarem més detalls al proper post!

Goodbye, Berlin
La força de l’amistat canviarà les seves vides

Dijous 29 de juny, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 30 de juny, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: TSCHICK
Direcció: Fatih Akin Guió: Lars Hubrich, F. Akin, Hark Bohm (Novel·la de Wolfang Herrndorf)
Intèrprets: Anand Batbileg, Tristan Göbel, Nicole Mercedes Müller, Aniya Wendel.
Comèdia dramàtica. Alemanya, 2016, 93’. Projecció en V.O. (alemany) subtitulada.

El director alemany d’ascendència turca Fatih Akin, porta a la pantalla una road movie, basada en el best seller de Wolfang Herrndorf amb milions de lectors en 25 països, protagonitzada per dos adolescents a la fuga. Mentre la mare d’en Maik de 14 anys, està en una clínica de rehabilitació i el seu pare està a fora per negocis, coneix un nou company de classe, en Tschick, un adolescent rebel, immigrant rus i marginat que amb un cotxe robat decidiran emprendre una boja aventura. El realitzador és capaç d’abordar les seves obsessions (la desconfiança en la societat de consum, la celebració del mestissatge social) amb alegria i desimboltura. Nominada Premi del Públic Jove 2017 EFA (Premis Cine Europeu)

La casa de la esperanza
Reflexió sobre la compassió humana

Dissabte 1 de juliol, 20h
Diumenge 2 de juliol, 19h
Dimecres 5 de juliol, 20:15h

Títol original: The Zookeeper's Wife
Direcció: Niki Caro
Guió: Angela Workman (Novel·la de Diane Ackerman)
Intèrprets: Jessica Chastain, Daniel Bruhl, Johan Heldenbergh, Iddo Goldberg
Drama. U.S.A, 2017. 124’. Projecció en versió doblada.

Durant la Segona Guerra mundial, el matrimoni composat pel Jan i l’Antonina s’encarrega de cuidar el zoo de Varsòvia. L’hostil invasió nazi que patirà el seu país els farà prendre decisions que posaran en risc les seves pròpies vides per tal de salvar la de molts compatriotes i la dels seus animals. La pel·lícula està basada en els fets reals que van ser novel·lats per la naturalista Diane Ackerman i ens convida a una reflexió sobre la compassió humana i ens parla de la importància i la transcendència de qualsevol acte que podem fer.

Juliol de cine a la fresca
Aquest juliol continuem la temporada habitual d’estiu a la Sala Zazie, amb molt bon cinema. Una vegada més, us oferim el tradicional cicle de Cine a la fresca als jardins de Cal Figarot, dedicat enguany al gènere de la comèdia. Aquestes sessions es projectaran els dijous 6, 13 i 20 de juliol a les 22:15h. L’accés és gratuït a totes les sessions i es pot sopar o prendre una copa durant les projeccions. Us hi esperem!

Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.