,
13/10/2016
Cinema
Imatge de 'El porvenir'

Isabelle Huppert per partida doble

Com que s'una grandíssima actriu com ella no en tindríem mai prou, aquesta setmana us portem Isabelle Huppert per partida doble. Ens encanten els treballs de Mia Hansen-Løve, un nom que mai falta a la nostra programació perquè sempre té bones històries a explicar i ho fa amb gust, profunditat i elegància. Ara uneix el seu talent al de Huppert per reflexionar sobre el pas del temps i la recerca de la felicitat a 'El porvenir'. La següent proposta, també amb Huppert de protagonista, és 'Elle', de Paul Verhoeven. És un pel·lícula que no us deixarà indiferents, amb un punt de partida que és un atac a casa i la reacció complexa que suscita en la víctima.

Per la setmana vinent, portem 'Sparrows', el retrat intimista d'un adolescent entre els paratges dels fiords occidentals a Islàndia.
Tots els detalls, tot seguit!

El porvenir
Una profunda reflexió sobre el pas del temps i la recerca de la felicitat

Dijous 13 d’octubre, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 14 d’octubre, 21:15h (V.O.S.)

Direcció i guió: Mia Hansen-Løve.
Intèrprets: Isabelle Huppert, Edith Scob, Roman Kolinka, André Marcon.
Drama. FRANÇA, 2015. 100’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Després de 25 anys gaudint d’un feliç matrimoni, Nathalie, una professora de filosofia a prop de complir els 60 anys, s’enfronta, de la nit al dia, a una petició de divorci, la mort de la seva mare i ja sense fills que cuidar. La nova pel·lícula de Mia Hansen-Løve ens proposa una profunda reflexió sobre com ens afecta el fet d’haver-nos d’enfrontar a l’inevitable procés vital que suposa la pèrdua, la solitud, les il·lusions trencades i els ideals perduts. A la directora d’Eden i de Un amor de juventud no li interessa el drama en si mateix; pretén descriure’ns minuciosament l’abans i el després, per convidar-nos a una reflexió personal ben allunyada del melodrama.

Elle
Intriga morbosa i humor negre

Dissabte 15 d’octubre, 20h
Diumenge 16 d’octubre, 19h
Dimecres 19 d’octubre, 20:15h (V.O.S.)
Sala Zazie

Direcció: Paul Verhoeven.
Guió: David Birke (novel·la de Philippe Djian).
Intèrprets: Isabelle Huppert, Laurent Lafitte, Anne Consigny, Charles Berling.
Intriga. FRANÇA, 2016, 130’. No recomanada per a menors de 18 anys. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Michèle (Isabelle Huppert) és violada per un intrús emmascarat al seu pis a París. L’atac li causa una reacció complexa: una barreja de por, ràbia i libido a parts iguals. El perfil de dona d'èxit en els negocis no li permet exercir de víctima, i converteix en sospitosos tots els homes que l’envolten en la seva presa. En paral·lel a aquesta situació haurà d’abordar conflictes amb la mare, el fill, la seva millor amiga, els companys i amb el seu exmarit. Film seleccionat per França per als Oscar d’enguany.

Sparrows
La ingrata quotidianitat de créixer i madurar als confins més isolats d’Islàndia
 
Dijous 20 d’octubre, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 21 d’octubre, 21:15h (V.O.S.)
Sala Zazie

Direcció i guió: Rúnar Rúnarsson.
Intèrprets: Atli Oskar Fjalarsson, Ingvar Eggert Sigurdsson, Kristbjörg Kjeld, Rade Serbedzija.
Drama. ISLÀNDIA, 2015. 95’. No recomanada per a menors de 16 anys.
Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Ari, un adolescent de 16 anys, torna de Reikiavik a la casa del seu pare, en la llunyana regió dels fiords occidentals, prop de Grenlàndia. Tot ha canviat i la relació amb el seu pare esdevé complicada. Segon film del islandès Rúnar Rúnarsson i Conxa d’Or a la 63a edició del Festival de Sant Sebastià. Aquest retrat intimista, viatge d’iniciació descrit amb la sobrietat tan característica dels paratges nòrdics, esdevé un relat melancòlic sobre el conflicte generacional entre pare i fill, narrat amb delicadesa i sensibilitat. Una petita joia que gaudireu, amb pausa i serenor, tot apropant-vos a un paisatge inhòspit i enlluernador.

Salut i bon cine!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.