,
13/10/2016
Cinema
Imatge de 'El porvenir'

Isabelle Huppert per partida doble

Com que s'una grandíssima actriu com ella no en tindríem mai prou, aquesta setmana us portem Isabelle Huppert per partida doble. Ens encanten els treballs de Mia Hansen-Løve, un nom que mai falta a la nostra programació perquè sempre té bones històries a explicar i ho fa amb gust, profunditat i elegància. Ara uneix el seu talent al de Huppert per reflexionar sobre el pas del temps i la recerca de la felicitat a 'El porvenir'. La següent proposta, també amb Huppert de protagonista, és 'Elle', de Paul Verhoeven. És un pel·lícula que no us deixarà indiferents, amb un punt de partida que és un atac a casa i la reacció complexa que suscita en la víctima.

Per la setmana vinent, portem 'Sparrows', el retrat intimista d'un adolescent entre els paratges dels fiords occidentals a Islàndia.
Tots els detalls, tot seguit!

El porvenir
Una profunda reflexió sobre el pas del temps i la recerca de la felicitat

Dijous 13 d’octubre, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 14 d’octubre, 21:15h (V.O.S.)

Direcció i guió: Mia Hansen-Løve.
Intèrprets: Isabelle Huppert, Edith Scob, Roman Kolinka, André Marcon.
Drama. FRANÇA, 2015. 100’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Després de 25 anys gaudint d’un feliç matrimoni, Nathalie, una professora de filosofia a prop de complir els 60 anys, s’enfronta, de la nit al dia, a una petició de divorci, la mort de la seva mare i ja sense fills que cuidar. La nova pel·lícula de Mia Hansen-Løve ens proposa una profunda reflexió sobre com ens afecta el fet d’haver-nos d’enfrontar a l’inevitable procés vital que suposa la pèrdua, la solitud, les il·lusions trencades i els ideals perduts. A la directora d’Eden i de Un amor de juventud no li interessa el drama en si mateix; pretén descriure’ns minuciosament l’abans i el després, per convidar-nos a una reflexió personal ben allunyada del melodrama.

Elle
Intriga morbosa i humor negre

Dissabte 15 d’octubre, 20h
Diumenge 16 d’octubre, 19h
Dimecres 19 d’octubre, 20:15h (V.O.S.)
Sala Zazie

Direcció: Paul Verhoeven.
Guió: David Birke (novel·la de Philippe Djian).
Intèrprets: Isabelle Huppert, Laurent Lafitte, Anne Consigny, Charles Berling.
Intriga. FRANÇA, 2016, 130’. No recomanada per a menors de 18 anys. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Michèle (Isabelle Huppert) és violada per un intrús emmascarat al seu pis a París. L’atac li causa una reacció complexa: una barreja de por, ràbia i libido a parts iguals. El perfil de dona d'èxit en els negocis no li permet exercir de víctima, i converteix en sospitosos tots els homes que l’envolten en la seva presa. En paral·lel a aquesta situació haurà d’abordar conflictes amb la mare, el fill, la seva millor amiga, els companys i amb el seu exmarit. Film seleccionat per França per als Oscar d’enguany.

Sparrows
La ingrata quotidianitat de créixer i madurar als confins més isolats d’Islàndia
 
Dijous 20 d’octubre, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 21 d’octubre, 21:15h (V.O.S.)
Sala Zazie

Direcció i guió: Rúnar Rúnarsson.
Intèrprets: Atli Oskar Fjalarsson, Ingvar Eggert Sigurdsson, Kristbjörg Kjeld, Rade Serbedzija.
Drama. ISLÀNDIA, 2015. 95’. No recomanada per a menors de 16 anys.
Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Ari, un adolescent de 16 anys, torna de Reikiavik a la casa del seu pare, en la llunyana regió dels fiords occidentals, prop de Grenlàndia. Tot ha canviat i la relació amb el seu pare esdevé complicada. Segon film del islandès Rúnar Rúnarsson i Conxa d’Or a la 63a edició del Festival de Sant Sebastià. Aquest retrat intimista, viatge d’iniciació descrit amb la sobrietat tan característica dels paratges nòrdics, esdevé un relat melancòlic sobre el conflicte generacional entre pare i fill, narrat amb delicadesa i sensibilitat. Una petita joia que gaudireu, amb pausa i serenor, tot apropant-vos a un paisatge inhòspit i enlluernador.

Salut i bon cine!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.