,
28/04/2017
Cinema
Imatge de la pel·lícula de Kaurismäki

Kaurismäki imprescindible

Aquesta setmana tenim a la Sala Zazie dos títols absolutament imprescindibles. Us recomanem efusivament la pel·lícula d'Aki Kaurismäki 'El otro lado de la esperanza', segona entrega de la seva trilogia sobre els països idealitzats i la relació que tenen amb la situació dels refugiats. Pel cap de setmana, us proposem 'Life', ciència ficció amb un realisme meravellós.

El otro lado de la esperanza
El focus de la càmera sobre herois anònims

Dijous 27 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 28 d’abril, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: Toivon tuolla puolen
Direcció i guió: Aki Kaurismäki.
Intèrprets: Kati Outinen, Tommi Korpela, Sakari Kuosmanen, Janne Hyytiäinen.
Comèdia. FINLÀNDIA, 2017. 98'. Projecció en V.O. (finès, anglès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Khaled arriba a Hèlsinki dins d’un vaixell de càrrega procedent de Síria, fugint de la guerra i buscant l’única família que li queda: una germana desapareguda. Wikhström, ciutadà finlandès, té un cop de sort econòmic i decideix trencar el seu matrimoni i deixar la feina per regentar un decadent restaurant amb cambrers pintorescs. La vida dels dos es creuarà per iniciar una relació tragicòmica que els ha d’ajudar a trobar un lloc al món, encara que des de perspectives molt diferents. Amb aquesta pel·lícula, segona entrega de la que serà una trilogia començada per l’excel·lent Le Havre, el director finlandès Kaurismäki fusiona amb elegància la trascendència, l’humor i els personatges extravagants que caracteritzen el seu cinema per criticar la reacció de països idealitzats, com el seu, davant la situació dels refugiats i que el va fer mereixedor, a Berlín, de l’Ós de Plata 2017 al millor director.


Life
Prioritat: l’espècie humana

Divendres 28 d’abril, 19h (V.O.S.)
Dissabte 29 d’abril, 20h
Diumenge 30 d’abril, 19h
Dilluns 1 maig, 19h

Ciència ficció. EUA, 2017. 103’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada divendres i en versió doblada la resta de sessions.

La sonda Pilgrim torna a la Terra amb una mostra molt especial de Mart: el cos unicel·lular d’un ésser que ha respost a estímuls i que és l’esperada prova de l’existència de vida extraterrestre. La notícia té un gran ressò al món sencer i uns escolars reunits a Times Square bategen l’ens amb un nom molt simpàtic. Els sis tripulants de la nau, de nacionalitats sobresortints en la investigació espacial (nord-americana, britànica, russa i japonesa), aviat seran sorpresos per l’inesperat comportament intel·ligent de l’organisme desconegut. Les interpretacions i les coreografies ingràvides dels actors, juntament amb la recreació tecnològica espacial de la pel·lícula, assessorada per la mateixa NASA, aconsegueixen el realisme necessari per implicar l’espectador amb la trama fins al final. La projecció de divendres 28 és en col·laboració amb l’Escola d’Idiomes del Casal de Vilafranca del Penedès.

Ens veiem a la Zazie!

Més informació a cineclubvila.cat

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.