,
19/10/2017
Cinema

La guerra

Sembla que, tot i estar bombardejats d'informació, quan vivim bé, no som gens conscients de les conseqüències que tenen les guerres que viuen ara mateix persones com nosaltres en altres parts del món. Per aquest motiu sempre està bé recordar aquestes conseqüències nefastes d'una manera tan rigorosa com la que es proposa a 'A war: una guerra'. En aquest cas, s'exposa la història d'un soldat danès enviat a l'Afganistan.

'Awar: una guerra' és la pel·li del Cineclub d'aquesta setmana, però també us proposem 'Canción de Nueva York', amb Callum Turner, Kate Beckinsale, Pierce Brosnan i Jeff Bridges. La vida d’un jove de Nova York, acabat de graduar-se a la universitat, es veu afectada per les terribles decisions del seu dominant pare, començant perquè es veu amb una dona molt mes jove que la seva dona i mare del protagonista.

A war (Una Guerra)
Reflexió antibel·licista

Dijous 19 d’octubre, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 20 d’octubre, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Krigen / A War
Direcció i guió: Tobias Lindholm.
Intèrprets: Pilou Asbæk, Tuva Novotny, Dar Salim, Søren Malling.
Drama. DINAMARCA, 2015. 115’. Projecció en V.O. (danès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Entre Dinamarca i l’Afganistan, A war ens apropa als conflictes bèl·lics des dels anomenats danys col·laterals, com la visió dels soldats danesos destinats a l’Afganistan per consolidar la pau d’aquell país sense perdre la pròpia vida. Ens fa testimonis del judici per un afer intern de greus conseqüències i ens mostra com l’esposa del comandant protagonista afronta la criança de tres fills en solitari, a Dinamarca, zona de pau, on la guerra sembla ser lluny. Però el conflicte més reflexiu i íntim serà aquell entre la moral i el deure del soldat, a qui cada vegada li és més difícil diferenciar entre bons i dolents.

Canción de Nueva York
Embolic amorós amb una lliçó per aprendre

Divendres 20 d’octubre, a les 19:30 (V.O.S.)
Dissabte 21 d’octubre, a les 20h
Diumenge 22 d’octubre, a les 19h
Dimecres 25 d’octubre, a les 20:15h

Títol original: The Only Living Boy in New York
Direcció: Marc Webb.
Guió: Allan Loeb.
Intèrprets: Callum Turner, Kate Beckinsale, Pierce Brosnan, Jeff Bridges.
Comèdia. EUA, 2017. 88’. Projecció en V.O. (anglès) i en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

La vida d’un jove de Nova York, acabat de graduar-se a la universitat, es veu afectada per les terribles decisions del seu dominant pare (Pierce Brosnan). Per sorpresa i en total disconformitat, descobreix que el progenitor manté una aventura amorosa amb una dona molt més jove (Kate Beckinsale) que la seva mare. El fill, indignat, posa tot l’afany possible per acabar amb la dolorosa infidelitat. La dedicació per incentivar la ruptura és tal, que acaba conquerint l’amant del seu pare. És llavors quan vénen els problemes de debò: no sap què fer amb una dona més gran que ell i de la qui no n’està enamorat. En aquesta complicada situació, els consells del nou i estrambòtic veí (Jeff Bridges), podrien ser la solució de tot plegat. La projecció de Canción de Nueva York de divendres 20, a les 19:30h, és en col·laboració amb l’Escola d’Idiomes del Casal de Vilafranca del Penedès.

Ens veiem a la Sala Zazie! Aquí més info

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.