,
28/09/2017
Cinema
Elena Martín a 'Júlia ist'

La Mostra Internacional de Films de Dones fa parada a la Zazie

Tenim una bona pila de propostes interessants per als propers dies i tornem a acollir les projeccions de la Mostra Internacional de Films de Dones. Aquí van tots els detalls.

Júlia Ist
Erasmus: coses per recordar, coses per oblidar

Dijous 28 de setembre de 2017, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 29 de setembre de 2017, 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Júlia ist
Director: Elena Martín
Guió: O. Puig, M. Castellví, E. Martín, M. Cruañas, P. Rebasque
Intèrprets: Elena Martín, Rémi Pradera, Laura Weiismahr
Drama. Espanya, 2017. 90 minuts. 

Abans d'anar-se'n a Berlín d'Erasmus, el futur semblava molt clar per la Júlia, una estudiants d'arquitectura barcelonina de 21 anys. Un cop allà, completament sola, li canviaran els plans. Haurà d'assumir el repte de trobar el seu lloc, relacionar-se amb persones i construir una nova vida. Els prejudicis sobre els estudiants d'Erasmus es mostren des d'un angle diferent en aquesta història. El procés d'independència de la protagonista s'escola a través de suggeriments en escenes precises formant una col·lecció d'estampes on la tensió dramàtica creix sense restar-li gens de naturalitat. Elena Martín realitza un estimulant debut autobiogràfic i confessional, el qual dirigeix, coescriu i protagonitza.

Los casos de Victoria
Reinventant la comèdia romàntica

Divendres 29 de setembre de 2017, 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 30 de setembre de 2017, 20:00h
Dimecres 4 d' octubre de 2017, 20:15h

Títol original: Victoria
Direcció i guió: Justine Triet.
Intèrprets: Virginie Efira, Vincent Lacoste, Melvil Poupaud, Alice Daquet.
Comèdia romàntica. FRANÇA, 2016. 97’. Projecció en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Victoria és una mare soltera obsessionada amb el seu treball, el d’advocada defensora, que tracta de mantenir la seva vida sentimental a flot mitjançant un web de cites, mentre intenta assimilar que ja té una edat i que se’n surt com pot amb les seves filles. La directora Justine Triet, en el seu segon llargmetratge, encerta en els seus ràpids i divertits diàlegs, aconseguint una comèdia desesperada sobre la vida caòtica d’una dona contemporània, a la que dóna vida una molt inspirada Virginie Efira. Un treball d’humor personal sempre al límit de la incorrecció. Victoria va optar a 5 nominacions als Premis Cèsar 2016, incloses les de Millor pel·lícula i Millor actriu (Virginie Efira).

Un’ora sola ti vorrei
Mostra Internacional de Films de Dones

Dimarts 3 d’octubre, a les 20h (V.O.S.)

Direcció: Alina Marazzi.
Guió: Luisa Marazzi Hoepli.
Documental. ITÀLIA, 2002. 55’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada en català.

Laura Mulvey fa ús de la seva carta blanca i programa un film d’Alina Marazzi que és, d’alguna manera, un film col·lectiu (fet a quatre mans, partint de l’arxiu fílmic familiar de l’avi), i que resulta un examen de consciència o, millor dit, una presa de consciència. Una commovedora elegia sobre la figura materna. Comptarem amb la presència d’una representant de la producció o direcció del film, així com també de l’Observatori de les dones i la Regidora d’Igualtat. Projecció en col·laboració amb la 25a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca. Regidoria d’Igualtat.

Verónica
L’atracció per la por

Dijous 5 d’octubre, a les 20:15h
Divendres 6 d’octubre, a les 21:45h

Títol original: Verónica
Direcció: Paco Plaza.
Guió: Paco Plaza, Fernando Navarro.
Intèrprets: Sandra Escacena, Bruna González, Claudia Placer, Iván Chavero, Ana Torrent.
Terror. ESPANYA, 2017. 105’. Projecció en V.O. (castellà). No recomanada per a menors de 16 anys.

Recreació de l’únic cas de fenomen paranormal documentat als registres policials espanyols. Els esdeveniments tenen lloc durant els anys 90, al barri de Vallecas, a Madrid. La Verónica és una adolescent que viu en aquest entorn obrer, on hi resideixen moltes famílies nombroses. La seva mare, vídua, treballa al bar fins la matinada i per tant, és la Verónica qui s’encarrega i té cura dels dos germans menors. Un dia, la Verónica compra a un quiosc un fascicle de la revista que col·lecciona des de fa temps. Aquesta vegada, la publicació ve acompanyada d’una ouija plastificada que la jove protagonista estrenarà al soterrani del col·legi de monges durant un eclipsi.

50 primaveras
Els temps vola. Tic-tac...

Divendres 6 d’octubre, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 7 d’octubre, a les 20h
Diumenge 8 d’octubre, a les 19h

Títol original: Aurore
Direcció i guió: Blandine Lenoir.
Intèrprets: Agnès Jaoui, Thibault de Montalembert, Pascale Arbillot, Lou Roy-Lecollinet.
Comèdia. FRANÇA, 2017. 89’. Projecció en V.O. (francès) i en versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

L’Aurora ha arribat al mig segle de vida separada de la parella, la filla gran està a punt de fer-la àvia i la petita es vol independitzar. A més, té un treball que l’ofega. Sembla que el que vindrà d’ara en endavant és de manual però es resisteix. El nou jefe, carregat de protocols absurds, és l’empenta que necessitava per deixar la feina. A aquestes alçades haurà de començar de nou en el terreny laboral i el sentimental. El retrobament inesperat amb un amor de joventut pot trencar amb la desídia que comença a envair-la però abans haurà de ser capaç de desfer-se del seu orgull.

Ens veiem a la Zazie!
Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.