,
12/01/2015
Cinema

La sal de la terra

"Un fotògraf és, literalment, algú que dibuixa amb la llum.

Algú que escriu i reescriu el món amb llums i ombres".

Des de fa quaranta anys, el fotògraf Sebastião Salgado recorre els continents captant la mutació de la humanitat. Testimoni de grans esdeveniments que han marcat la nostra història recent: conflictes internacionals, fam, èxodes, etc., ara emprèn camí cap a territoris verges amb grandiosos paisatges, descobrint una fauna i una flora silvestres en el marc d'un projecte fotogràfic gegantí, tribut a la bellesa del planeta. El seu fill Juliano, qui el va acompanyar en les seves últimes travessies, i Wim Wenders, també fotògraf, comparteixen amb l'espectador la seva mirada sobre la seva vida i la seva obra.

Amb "La sal de la tierra", Wim Wenders ha decidit tornar al món del documental, després de "Pina", el tribut a la coreògrafa alemana Pina Bausch. I ho fa per ensenyar-nos aquest 46% de la Terra que continua encara inalterable des del moment de la seva creació. En aquest cas, la conclusió es mostra evident per part de director i fotògraf, sense amagar la intenció final de les seves reflexions: cal preservar allò que ens queda de pur a la Terra per a generacions futures. La dificultat... aconseguir-ho en el que consideren un món de bojos.

Podeu veure "la sal de la tierra "

Dijous 15 de gener a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 16 de gener a les 22:15h. Sala Zazie.

Gènesi

"La sal de la tierra" ens parla de Gènesi, el projecte on Salgado busca els orígens del món i del planeta que habitem. Paisatges remots, intactes i en silenci. Animals i persones que habiten aquests espais on la natura continua manant. Éssers que defineixen el concepte "salvatge" amb les millors de les paraules. De les regions polars als boscos i les sabanes tropicals, dels deserts a les muntanyes amb glaceres o les illes més solitàries. I amagant-se en totes elles, la sensació de fragilitat de tot el que envolta aquests espais. L'exposició recull, com un llibre de memòries, tot allò que queda de pur. Podeu gaudir d'aquest passeig fotogràfic fins el 8 de febrer al Caixa Fòrum.

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.