,
12/01/2015
Cinema

La sal de la terra

"Un fotògraf és, literalment, algú que dibuixa amb la llum.

Algú que escriu i reescriu el món amb llums i ombres".

Des de fa quaranta anys, el fotògraf Sebastião Salgado recorre els continents captant la mutació de la humanitat. Testimoni de grans esdeveniments que han marcat la nostra història recent: conflictes internacionals, fam, èxodes, etc., ara emprèn camí cap a territoris verges amb grandiosos paisatges, descobrint una fauna i una flora silvestres en el marc d'un projecte fotogràfic gegantí, tribut a la bellesa del planeta. El seu fill Juliano, qui el va acompanyar en les seves últimes travessies, i Wim Wenders, també fotògraf, comparteixen amb l'espectador la seva mirada sobre la seva vida i la seva obra.

Amb "La sal de la tierra", Wim Wenders ha decidit tornar al món del documental, després de "Pina", el tribut a la coreògrafa alemana Pina Bausch. I ho fa per ensenyar-nos aquest 46% de la Terra que continua encara inalterable des del moment de la seva creació. En aquest cas, la conclusió es mostra evident per part de director i fotògraf, sense amagar la intenció final de les seves reflexions: cal preservar allò que ens queda de pur a la Terra per a generacions futures. La dificultat... aconseguir-ho en el que consideren un món de bojos.

Podeu veure "la sal de la tierra "

Dijous 15 de gener a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 16 de gener a les 22:15h. Sala Zazie.

Gènesi

"La sal de la tierra" ens parla de Gènesi, el projecte on Salgado busca els orígens del món i del planeta que habitem. Paisatges remots, intactes i en silenci. Animals i persones que habiten aquests espais on la natura continua manant. Éssers que defineixen el concepte "salvatge" amb les millors de les paraules. De les regions polars als boscos i les sabanes tropicals, dels deserts a les muntanyes amb glaceres o les illes més solitàries. I amagant-se en totes elles, la sensació de fragilitat de tot el que envolta aquests espais. L'exposició recull, com un llibre de memòries, tot allò que queda de pur. Podeu gaudir d'aquest passeig fotogràfic fins el 8 de febrer al Caixa Fòrum.

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub