,
07/04/2016
Cinema
Una imatge d'Anomalisa

La vida en una volta al món cinematogràfica

Aquesta setmana estem especialment orgullosos de la programació. Potser perquè tots els títols que podreu veure a la Sala Zazie són el que podríem anomenar "pel·lis de cineclub". Però de "cineclub, cineclub", eh?  Al menú trobareu cinema independent d'animació nordamericà, conflictes familiars exquisidament explicats al Japó, una comèdia francesa amb Isabelle Huppert i un drama naturalista ambientat a l'Iran. Quatre pel·lícules d'una qualitat altíssima que no us podeu perdre. Un viatge arreu del món que ens mostra, des de mirades diferents, els grans conflictes que arrosseguem els humans, sigui on sigui el lloc on vivim.

Anomalisa
Existencialisme animat

Dijous 7 d’abril, 20:15h
Divendres 8 d’abril, 21:15h Sala Zazie

Direcció i guió: Charlie Kaufman i Duke Johnson.
Drama d’animació. EUA, 2015. 90 min. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

Michael Stone és un motivador professional, un guru de la indústria de l'atenció al client. No obstant això, està en plena crisi existencial, i quant més ajuda els altres, més monòtona i avorrida es torna la seva vida. Al seu cap, totes les persones tenen la mateixa veu i li semblen idèntiques. Tot canvia quan coneix Lisa. La veu d'aquesta noia li crida especialment l'atenció. L'home, que cada vegada té més incapacitat per connectar amb la gent, lluita ara per abandonar-ho tot i buscar la felicitat al costat d’ella. La crítica l’ha calificat com un Bergman filmat amb ninots que funcionen com a perfecte miniaturització de la complexitat humana, en una obra sintètica, nua, emotiva i devastadora. Nominada a l’Oscar al millor film d’animació, aquesta comèdia realitzada en Stop Motion, està dirigida per Charlie Kaufman (Oscar pel guió d’¡Olvídate de mí!) i Duke Johnson.

Nuestra hermana pequeña
Sensibilitat familiar

Divendres 8 d'abril, 19h.
Dissabte 9 d'abril, 20h.
Dimecres 13 d'abril, 21:15: (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció i guió: Hirokazu Koreeda
Intèrprets: Haruka Ayase, Masami Nagasawa, Suzu Hirose.
Drama. Japó, 2015. 128 min. Projecció en versió doblada i V.O. (japonés) subtitulada.

Sachi, Yoshino i Chika són tres germanes que viuen a l'ancestral i enorme casa de la seva difunta àvia a la ciutat de Kamakura, a una hora en tren de Tòquio. Han crescut sense els seus pares des de molt petites ja que una baralla entre ells els va fer marxar de la llar i abandonar-les. Un dia qualsevol, reben una trucada que les avisa de la mort del seu pare, fet que no les afecta massa. No obstant això, en el funeral s'assabentaran de l'existència de Suzu, una mitja germana fruit de la relació del pare amb una altra dona 15 anys enrere. Sachi s'identifica amb la situació de Suzu i, a iniciativa seva, l'acolliran a casa seva i les quatre intentaran continuar amb la seva vida. Koreeda torna a indagar sobre els conflictes familiars centrats en els fills després de l'èxit de 'De tal padre, tal hij'o, la qual cosa el confirma com un dels principals autors del cinema japonés actual, un poeta identificable. Hereva de l'esperit íntim i delicat d''Una pastelería en Tokio', 'Nuestra hermana pequeña' va guanyar el Premi del Públic al passat Festival de Donostia.

Luces de París
Mai no és tard per trobar-se a si mateixa

Dissabte 9 d'abril, 18h. (V.O.S.)
Diumenge 10 d'abril, 19h.
Dimecres 13 d'abril, 19h. Sala Zazie

Direcció: Marc Fitoussi
Guió: Marc Fitoussi, Sylvie Dauvillier.
Intèrprets: Isabelle Huppert, Jean-Pierre Darroussin, Michael Nyqvist.
Comèdia. França, 2014. 98 min. Projecció en versió doblada i V.O. (francès) subtitulada.

Brigitte (Isabelle Huppert) i Xavier viuen a Normandia, on es dediquen a la ramaderia bovina. Ella és una dona somiadora, amb el cap als núvols, mentre que ell, amb els peus a terra, viu per al seu treball. Amb la marxa dels seus fills, el pes de la rutina al camp i en parella es torna cada vegada més insuportable per a Brigitte. Així que un dia fuig. Sense dir res, viatja a París, i és llavors quan Xavier s'adona que potser l'estigui perdent. Fitoussi explora idees sobre l'amor, l'adulteri, la culpa i el càstig amb tendresa, sense caure en escarafalls melodramàtics ni perdre el to lleuger.

Nahid
Drama naturalista i agitació política

Dijous 14 d'abril, 20:15h (V.O.S)
Divendres 15 d'abril, 21:15h (V.O.S) Sala Zazie

Direcció: Ida Panahandeh.
Guió: Ida Panahandeh i Arsalan Amiri.
Intèrprets: Sareh Bayat, Pejman Bazeghi, Navid Mohammad Zadeh
Drama. IRAN, 2015. 106'. Projecció en V.O. (iranià) subtitulada.

Dirigida per la directora debutant Ida Panahandeh, Nahid ens situa al nord de l'Iran, on la situació de la dona continua sent difícil. Nahid és una jove que viu sola amb el seu fill de 10 anys en una petita ciutat situada a la vora del mar Caspi. Està divorciada del seu marit i, segons la legislació iraniana, la custòdia del seu fill hauria de pertànyer al pare. Però Nahid va arribar a un acord amb el seu exmarit per quedar-se amb la custòdia del nen. A canvi, ella va prometre no tornar a casar-se. No obstant això, tot es complicarà quan conegui un home a qui estima apassionadament. Ell voldrà casar-se amb ella. Aquest film, que combina el realisme social amb una excel-lent posada en escena, va ser presentat al Festival de Cannes. Nahid forma un poderós díptic amb la oscaritzada Nader y Simin, una separación sobre la situació de la dona a Iran.

Ens veiem a la Zazie. Salut i bon cine!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.