,
19/02/2016
Cinema
Una imatge de La Juventud, de Paolo Sorrentino

L'adopció, La Juventud i La noche del cazador

Hem preparat per aquesta setmana una programació que ens venia molt de gust portar a Vilafranca. Ahir ja vam començar amb L'Adopció, pel·lícula de Daniela fejerman protagonitzada per Nora Navas i Francesc Garrido. La proposta va agradar molt entre els qui es van acostar a la Sala Zazie i avui la podem tornar a veure amb la presència de Francesc Garrido, qui serà a la sessió de les 22.15h de Cine Club Vilafranca per presentar la pel·lícula. L'Adopció és el film pel qual va ser nominat al Gaudí a millor actor.

Veure les meravelles de Paolo Sorrentino en pantalla gran és gairebé un deure. El llenguatge cinematogràfic elevat a l'art pictòric torna amb un elenc de categoria (Michael Caine, Harvey Keitel, Jane Fonda, Rachel Weisz i Paul Dano, ni més ni menys) i una història sobre la joventut i la vellesa.

Dimarts que ve tornarem a tenir Retroestrena amb un clàssic que s'ha de veure o tornar a veure. Una pel·lícula que va ser incompresa en el seu moment i que el pas del temps ha posat al seu lloc d'obra mestra: La noche del cazador.
 
L'Adopció
Quan el somni es transforma en malson

Dijous 18 de febrer, 20:15h.
Divendres 19 de febrer, 22:15h.

Direcció: Daniela Fejerman.
Guió: Daniela Fejerman i Alejo Flah.
Intèrprets: Nora Navas, Francesc Garrido, Jaume Banacolocha.
Drama. Espanya, 2015. 96 min. Projecció en V.O. (català).

La directora argentina Daniela Fejerman ens presenta una parella catalana que viatja a un país d'Europa oriental per adoptar un nen, però l'operació no surt segons han previst. De seguida es veuen immersos en un ambient hostil on regna la corrupció i es trafica amb el futur dels nens i l'esperança dels pares. Així, el que va començar sent un somni acaba convertint-se en un malson. Presentada al Festival de Valladolid i nominada a quatre premis Gaudí, L’adopció és un sòlid retrat sobre un problema social molt universal però tractat de manera concreta, amb uns esplèndids Nora Navas i Francesc Garrido. Sessió en col·laboració amb Òmnium Cultural.

La Juventud
La irresistible bellesa del mestre Sorrentino

Dissabte 20 de febrer, 17.30h i 20.00h.
Diumenge 21 de febrer, 19.00h.
Dimecres 24 de febrer, 19.00h i 21.15h. (V.O.S)

Direcció i guió: Paolo Sorrentino.
Intèrprets: Michael Caine, Jane Fonda, Harvey Keitel, Rachel Weisz i Paul Dano
Drama. Itàlia, 2015. 118 min. Projecció en V.O. (anglés) i doblada al castellà.

Fred Ballinger (Michael Caine), un gran director d'orquestra, passa unes vacances en un hotel dels Alps amb la seva filla Lena i el seu amic Mick, un director de cinema al qual li costa acabar la seva última pel·lícula. Fred fa temps que ha renunciat a la seva carrera musical, però hi ha algú que vol que torni a treballar; des de Londres arriba un emissari de la reina Isabel, que l’ha de convèncer per dirigir un concert al Palau de Buckingham, amb motiu de l'aniversari del príncep Felip. El director de La gran belleza ens torna a oferir una obra magna, superlativa, emocional i barroca, amb un immens planter d’actors: Michael Caine, Jane Fonda, Harvey Keitel, Rachel Weisz i Paul Dano. Gran triomfadora dels premis del cinema europeu amb els premis a millor pel·lícula, direcció i actor i nominada a l’Oscar a la millor cançó original.

La noche del cazador
Una obra mestra ‘maleïda’

Dimarts 23 de febrer, 20:15h

Títol original:The night of the hunter
Direcció: Charles Laughton
Guió: James Agee, basat en una novel·la de David Grubb
Intèrprets: Robert Mitchum, Shelley Winters, Lillian Gish, Billy Chapin, Sally Ann Bruce
Drama, cinema negre EUA, 1955, 93 minuts. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada.

Quan Charles Laughton va dirigir aquesta pel·lícula era ja un actor de cinema reconegut, però sobretot era famós com a intèrpret i director teatral. La noche del cazador va ser un fracàs comercial i la crítica la va tractar de manera despietada. Van passar bastants anys fins que fou considerada com el que en veritat és: una obra mestra. Laughton va quedar tan decebut per la incomprensió patida, que va decidir no tornar a rodar mai més. Aquest film, amb reminiscències de l’expressionisme alemany, exposa la persecució que pateixen dos nens per part d’un fals predicador (Robert Mitchum) que vol aconseguir el botí producte d’un robatori fet pel pare de les criatures i que els hi havia confiat. Els nens són protegits per una anciana, la qual cosa ens permet veure la interpretació d’una de les grans actrius del cinema mut: Lillian Gish. En no haver estat nominada a cap Oscar, La noche del cazador encapçala la llista de grans obres mestres mai reconegudes per l’Acadèmia de Hollywood.

La setmana que ve farem El hijo de Saúl i més propostes que estem preparant.
Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.