,
18/05/2016
Cinema
Una imatge de 'Langosta'

Langosta + Pere Portabella + El olivo

Ja us vam dir que 'Langosta' és molt i molt bona, així que esperem veure-us per la sala dijous o divendres. Però també tenim altres propostes interessants, com el darrer treball de Pere Portabella, que projectarem amb VINSEUM per commemorar el Dia Internacional dels Museus, o la pel·lícula d'Iciar Bollaín 'El olivo'. Us avancem, a més, la peli del Cineclub de la setmana vinent, que té una pinta excel·lent i un element clau: José Sacristán.

Langosta
L’avantguarda grega no deixa de sorprendre

Dijous 19 de maig, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 20 de maig, 21:15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció: Yorgos Lanthimos
Guió: Efthymis Filippou i Yorgos Lanthimos
Intèrprets: Colin Farrell, Rachel Weisz, Olivia Colman, Léa Seydoux.
Comèdia negra. Grècia, 2015. 118 min. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada a menors de 16 anys.

Coincidint amb els pitjors anys de la història recent de Grècia, una generació de cineastes grecs han posat el seu país en el centre de l’avantguarda europea amb un cinema que s’allunya de la realitat quotidiana per mostrar-nos una realitat distòpica on tot és possible. El director de Canino, Yorgos Lanthimos, dirigeix Langosta i ens transporta a un futur no llunyà on no està permès viure sense parella. Els solters de tot el món són detinguts i portats a un hotel esgarrifós. Allà, durant 45 dies, tindran l'última oportunitat per trobar una parella. Si no la troben en aquest lloc, seran transformats en l'animal que prèviament hagin triat. A David, que ha estat abandonat per la seva dona, no li queda altre remei que dirigir-se a aquest hotel on són confinats els solters. Però, encara que té clar que el seu animal triat és la llagosta, aconsegueix escapar i s'endinsa al bosc, on viu més gent com ell.

Informe general II: El nou rapte d'Europa
Portabella dissecciona el present

Divendres 20 de maig, 19h

Direcció i guió: Pere Portabella
Documental. ESPANYA, 2015. 126’. Projecció en V.O. (català i castellà). Apta per a tots els públics.

Informe general II: El nou rapte d'Europa parla de la ciutadania, del nou concepte de participació, de la capacitat de la cultura d'interrogació del present i de l'enfrontament al vell món que sorgeix després de l'15-M. Un retrat d'una època que explora el panorama actual, un panorama d'incertesa afectat per una crisi múltiple. El film parla de la dimensió política, econòmica, social i ecològica d’aquest temps des de la perspectiva de les xarxes i de la cultura; però sobretot constata com sorgeix de la crisi un nou protagonisme ciutadà, que consisteix en una recuperació de la política per la gent comuna. Pere Portabella dirigeix aquest documental que funciona com a seqüela del seu Informe general sobre unes qüestions d'interès per a una projecció pública, que el 1977 recollia el procés de transició després de la mort del dictador Franco. Sessió en col·laboració amb Vinseum amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

El olivo
Un conte sobre l'esperança

Dissabte 21 de maig, 18h i 20h
Diumenge 22 de maig, 19h
Dimecres 25 de maig, 19h i 21:15h

Direcció: Icíar Bollaín
Guió: Paul Laverty
Intèrprets: Anna Castillo, Javier Gutiérrez, Pep Ambrós.
Drama. ESPANYA, 2016. 100’. Projecció en V.O. (català i castellà). No recomanada per a menors de 7 anys.

Icíar Bollaín torna a la ficció després d’uns anys dedicada al cinema documental amb una reflexió sobre els nostres dies i com les nostres vides han canviat pels esdeveniments socials i polítics de l’última dècada. Alma és una jove de 20 anys que treballa en una granja de pollastres a l'interior de Castelló. El seu avi és la persona que més li importa en aquest món, però aquest va deixar de parlar per a sorpresa de tots fa anys. Alma està obsessionada amb la idea que l'única cosa que pot tornar-li la parla al seu avi és recuperar l'olivera que va vendre la família contra la seva voluntat 12 anys abans. Per això, Alma s'embarca en un viatge al costat del seu oncle, que està arruïnat per la crisi, el seu company de treball, uns amics i la resta del poble per anar cap a algun lloc d'Europa on hi ha l’olivera.

Quatretondeta
La segona joventut de José Sacristán

Dijous 26 de maig, 20:15h
Divendres 27 de maig, 21:15h

Direcció: Pol Rodríguez
Guió: Pol Rodríguez, Eduard Solà i Celia Rico.
Intèrprets: José Sacristán, Laia Marull, Sergi López, Julián Villagrán.
Comèdia. ESPANYA, 2016. 92’. Projecció en V.O. (català i castellà). Apta per a tots els públics.

Premiada a Màlaga com a la millor fotografía, a Quatretondeta el gran José Sacristán torna a demostrar que continua vivint una segona joventut interpretativa. La dona del vell Tomás ha mort, però a ell no li deixen enterrar-la perquè la família de la difunta reclama el cos a París. Tomás decideix llavors robar el cos per enterrar-lo a Quatretondeta, un petit poble de l'interior d'Alacant, com li havia promès a la seva dona. No obstant això, l'ancià no recorda el camí i es perd. Tomás i uns estranys personatges (Sergi López i Julián Villagrán) als que acaba de conèixer són objecte d'una absurda persecució. Còmedia entre el drama, l’absurd i la tristesa que ofereix un catàleg de costums del poble real de Quatretondeta, dirigida pel debutant Pol Rodríguez.

 

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.