,
23/12/2017
Cinema
Christoph Waltz i Hong Chau a 'Una vida a lo grande'

Les pel·lícules imprescindibles dels propers dies

Després del pas de l'Asian Film Festival per la Sala Zazie, arribem propostes que es recomanem molt especialment. Són pel·lícules que ens faran riure, reflexionar i esgarrifar, en tots els casos des d'una qualitat cinematogràfica que les converteixen en imprescindibles. Aquí van tots els detalls:

Una vida a lo grande
En la cursa per salvar el món sempre guanyarà la fraternitat

Dilluns 25 de desembre, a les 19h
Dimarts 26 de desembre, a les 19h
Dimecres 27 de desembre, a les 20:15h

Títol original: Downsizing
Direcció i guió: Alexander Payne. Intèrprets: Matt Damon, Christoph Waltz, Hong Chau, Jason Sudeikis, Kristen Wiig,Neil Patrick Harris, Laura Dern.
Comèdia. EUA, 2017. 135’.
Projecció en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Faula de cinisme humanista que, amb simples efectes especials, ens endinsa en una fantasia distòpica. I si una engruna pogués alimentar-nos durant mesos? I si un litre de benzina servís per a tota la vida o una gota d’aigua inundés un desert? Només cal canviar de mida i ja ho tenim! El director Alexander Payne, oscaritzat per la inoblidable Entre copas, mostra la valentia en aquesta superproducció de Hollywood, on critica l’anomenat somni americà amb pessimisme però amb brots sobtats de molta tendresa.

The Square
Una brometa sobre l’art convertit suposadament en una broma

Dijous 28 de desembre, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 29 de desembre, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: The Square
Direcció i guió: Ruben Öustlund.
Intèrprets: Claes Bang, Elisabeth Moss, Dominic West, Terry Notary, Cristhopher Laesso.
Comèdia. SUÈCIA, 2017. 142’. Projecció en V.O. (suec) subtitulada.
No recomanada per a menors de 12 anys.

En un museu d’art contemporani d’Estocolm, el director del qual és el protagonista, el servei de neteja escombra uns petits munts de sorra sense adonar-se que formen part d’una instal·lació artística. Sembla un acudit fàcil, oi? The Square està guanyant molts premis en l’àmbit europeu. Aborda l’art contemporani per articular una mirada crítica al món occidental sobre la indiferència social davant dels més desfavorits, el cinisme com a estil de vida... Algun comentarista d’art ha estat molt crític amb la pel·lícula. Només hi ha una manera de sortir de dubtes.

Wonder Wheel
Una comèdia dramàtica inquietant

Divendres 29 de desembre, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 30 de desembre, a les 20h
Dilluns 1 de gener, a les 19h
Dimecres 3 de gener, a les 20:15h
Dissabte 6 de gener, a les 19h

Títol original: Wonder Wheel
Direcció i guió: Woody Allen.
Intèrprets: Kate Winslet, Justin Timberlake, Juno Temple, James Belushi, Max Casella, Michael Zegarski, Tony Sirico.
Drama. EUA, 2017. 101’.
Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Al Coney Island de la dècada dels 50, Mickey Rubin, un ben plantat salvavides, ens explica la història de Humpty, operador del carrusel del parc i la seva esposa Ginny, una actriu que ara treballa de cambrera. Kate Winslet i Justin Timberlake apareixen esplèndids en aquest film, molt ben acompanyats per James Belushi i Juno Temple com a secundaris de luxe. De nou, el gran director novaiorquès mostra el seu infinit talent narratiu mitjançant l’ús de diversos personatges, disfuncionals i contradictoris, per parlar-nos dels seus pensaments i emocions, amb encert i naturalitat. Cal destacar la intensa i contrastada fotografia del gran Vittorio Storaro.

El sacrificio de un ciervo sagrado
Enlluernadora tragèdia grega embolcallada de thriller psicològic

Dijous 4 de gener, a les 20:15h (V.O.S.)
Dissabte 6 de gener, a les 21:45h (V.O.S.)
Diumenge 7 de gener, a les 19h
Dimecres 10 de gener, a les 20:15h

Títol original: The Killing of a Sacred Deer
Direcció: Yorgos Lanthimos.
Guió: Yorgos Lanthimos, Efthymis Filippou.
Intèrprets: Colin Farrell, Nicole Kidman, Barry Keoghan, Raffey Cassidy, Sunny Suljic, Alicia Silverstone, Bill Camp.
Drama. REGNE UNIT, 2017. 121’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada i en versió doblada.
No recomanada per a menors de 18 anys.

Steve, un eminent cirurgià casat amb l’Anna, respectada oftalmòloga, estableix amistat amb el fill d’un pacient mort en la taula d’operacions a qui vol protegir. Aquest jove interferirà en la vida de la parella fins que, un dia, li revela una profecia, obligant-lo a prendre una difícil decisió. Una crua però molt bella superproducció anglesa, reconeguda per la critica com un dels millors treballs de Yorgos Lanthimos, prestigiós director grec amb una ja sòlida i emergent carrera internacional, de qui ja vàrem presentar-vos Lobster, el seu anterior treball estrenat el 2015. Nicole Kidman i Colin Farrell interpreten esplèndidament a uns éssers humans absolutament sotmesos a la fatalitat del destí.

Ens veiem a la sala Zazie! Més informació a www.cineclubvila.com
Bon Nadal, amics i amigues cinèfils.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.