,
06/04/2017
Cinema
'Un hombre llamado Ove'

L'existència i la guerra

Les pel·lícules que us proposem per a aquests dies no són fàcils però sí molt interessants. Han recollit crítiques meravelloses i dues d'elles han estat nominades als Òscar com a millors pel·lícules de parla no anglesa. Parlen, d'una banda, de l'existència humana amb un to d'humor negre que no us deixarà indiferents. I, per l'altra banda, parlen de la guerra i els seus estralls.

Aquí van tots els detalls de la programació d'aquesta setmana.

Un hombre llamado Ove
Humor negre sobre l’existència

Dijous 6 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 7 d’abril, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: En man som heter Ove.
Direcció i guió: Hannes Holm (novel·la: Fredrik Backman).
Intèrprets: Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll, Tobias Almborg.
Comèdia. SUÈCIA, 2015. 116'. Projecció en V.O. (suec) subtitulada.

Entre el reservat i dolç Ove jove que demana en matrimoni a la difunta i vital esposa i el rondinaire Ove retirat que ningú del barri vol creuar-se, han passat coses que el fan voler acabar amb tot. Destre en bricolatge, viu com la darrera humiliació que tots els intents de suïcidi acabin en fracàs. L’arribada de nous veïns, una família amb una dona iraniana al capdavant, destorbarà els seus plans. Aquesta pel·lícula va representar a Suècia als Oscar 2017, aconseguint la nominació per a la millor pel·lícula de parla no anglesa i millor maquillatge. És la guanyadora del premi a la Millor Comèdia Europea als darrers Premis del Cinema Europeu.

Incerta glòria
Passió i traïció en temps de guerra

Divendres 7 d’abril, 19h
Dissabte 8 d’abril, 20h
Diumenge 9 d’abril 19h
Dimecres 12 d’abril 20:15h

Direcció: Agustí Villaronga.
Guió: Agustí Villaronga i Coral Cruz (adaptació de la novel·la de Joan Sales).
Intèrprets: Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí, Oriol Pla, Juan Diego, Terele Póvez.
Drama - Guerra Civil. ESPANYA, 2017. 115’. Projecció en V.O. (català).

Front d’Aragó, 1937. Lluís, un jove oficial republicà destinat en un lloc temporalment inactiu, coneix la Carlana, vídua enigmàtica de la qual s’enamora, fet que ella aprofita per entabanar-lo a falsificar un document que la converteix en senyora de la comarca. Soleràs, oficial degradat i el millor amic del Lluís, descobreix el frau. Soleràs, enamorat secretament de la dona del Lluís, li exigeix que allunyi el fill i la mare del noi dels bombardejos de Barcelona a canvi de no delatar-lo. Quan la Trini, dona del Lluís, arriba al poble i descobreix la traïció del seu marit, comença un altre “estat de guerra”.

Bajo la arena
Amb la fi de la guerra no comença la pau

Dijous 13 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 14 d’abril, 21:15 (V.O.S.)
Dilluns 17 d’abril, 19h
No recomanada per a menors de 16 anys

Títol original: Under sandet (Land of mine)
Direcció i guió: Martin Zandvliet
Intèrprets: Roland Moller, Louis Hofmann, Mikkel Boe Folsgaard, Laura Bro
Drama. DINAMARCA, 2015.100’. Projeccions en V.O (Danès / Alemany) i subtitulada.

Acabada la II Guerra Mundial, el sargent Rasmussen ha de dirigir un grup de presoners nazis perquè netegin les mines plantades a la sorra de les platges daneses. El Sargent, satiritzat pel que porta viscut, creu que no tindrà compassió en veure com els que havien deixat allà les mines salten pels aires en les desactivacions fallides, fins que comprova que l’escamot presoner que està a les seves ordres el composen fràgils cadells del Reich amb mirada espantadissa que, tot i l’horror, son capaços de fer jocs a la platja. Bajo la arena, toca l’episodi poc conegut del tracte als presoners nazis en mans dels aliats. Va representar a Dinamarca en els oscars d’enguany optant al premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.