,
06/04/2017
Cinema
'Un hombre llamado Ove'

L'existència i la guerra

Les pel·lícules que us proposem per a aquests dies no són fàcils però sí molt interessants. Han recollit crítiques meravelloses i dues d'elles han estat nominades als Òscar com a millors pel·lícules de parla no anglesa. Parlen, d'una banda, de l'existència humana amb un to d'humor negre que no us deixarà indiferents. I, per l'altra banda, parlen de la guerra i els seus estralls.

Aquí van tots els detalls de la programació d'aquesta setmana.

Un hombre llamado Ove
Humor negre sobre l’existència

Dijous 6 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 7 d’abril, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: En man som heter Ove.
Direcció i guió: Hannes Holm (novel·la: Fredrik Backman).
Intèrprets: Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll, Tobias Almborg.
Comèdia. SUÈCIA, 2015. 116'. Projecció en V.O. (suec) subtitulada.

Entre el reservat i dolç Ove jove que demana en matrimoni a la difunta i vital esposa i el rondinaire Ove retirat que ningú del barri vol creuar-se, han passat coses que el fan voler acabar amb tot. Destre en bricolatge, viu com la darrera humiliació que tots els intents de suïcidi acabin en fracàs. L’arribada de nous veïns, una família amb una dona iraniana al capdavant, destorbarà els seus plans. Aquesta pel·lícula va representar a Suècia als Oscar 2017, aconseguint la nominació per a la millor pel·lícula de parla no anglesa i millor maquillatge. És la guanyadora del premi a la Millor Comèdia Europea als darrers Premis del Cinema Europeu.

Incerta glòria
Passió i traïció en temps de guerra

Divendres 7 d’abril, 19h
Dissabte 8 d’abril, 20h
Diumenge 9 d’abril 19h
Dimecres 12 d’abril 20:15h

Direcció: Agustí Villaronga.
Guió: Agustí Villaronga i Coral Cruz (adaptació de la novel·la de Joan Sales).
Intèrprets: Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí, Oriol Pla, Juan Diego, Terele Póvez.
Drama - Guerra Civil. ESPANYA, 2017. 115’. Projecció en V.O. (català).

Front d’Aragó, 1937. Lluís, un jove oficial republicà destinat en un lloc temporalment inactiu, coneix la Carlana, vídua enigmàtica de la qual s’enamora, fet que ella aprofita per entabanar-lo a falsificar un document que la converteix en senyora de la comarca. Soleràs, oficial degradat i el millor amic del Lluís, descobreix el frau. Soleràs, enamorat secretament de la dona del Lluís, li exigeix que allunyi el fill i la mare del noi dels bombardejos de Barcelona a canvi de no delatar-lo. Quan la Trini, dona del Lluís, arriba al poble i descobreix la traïció del seu marit, comença un altre “estat de guerra”.

Bajo la arena
Amb la fi de la guerra no comença la pau

Dijous 13 d’abril, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 14 d’abril, 21:15 (V.O.S.)
Dilluns 17 d’abril, 19h
No recomanada per a menors de 16 anys

Títol original: Under sandet (Land of mine)
Direcció i guió: Martin Zandvliet
Intèrprets: Roland Moller, Louis Hofmann, Mikkel Boe Folsgaard, Laura Bro
Drama. DINAMARCA, 2015.100’. Projeccions en V.O (Danès / Alemany) i subtitulada.

Acabada la II Guerra Mundial, el sargent Rasmussen ha de dirigir un grup de presoners nazis perquè netegin les mines plantades a la sorra de les platges daneses. El Sargent, satiritzat pel que porta viscut, creu que no tindrà compassió en veure com els que havien deixat allà les mines salten pels aires en les desactivacions fallides, fins que comprova que l’escamot presoner que està a les seves ordres el composen fràgils cadells del Reich amb mirada espantadissa que, tot i l’horror, son capaços de fer jocs a la platja. Bajo la arena, toca l’episodi poc conegut del tracte als presoners nazis en mans dels aliats. Va representar a Dinamarca en els oscars d’enguany optant al premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.