Loreak

Un ram de flors al voral d'un carretera. Una imatge comú però alhora pertorbadora ha estat la inspiració de José María Goenaga i Jon Garaño. El resultat és "Loreak" (flors).  

L'Ane comença a rebre un ram de flors sense remitent cada setmana. I la Tere i la Lourdes no saben qui és la persona que deixa cada mes una corona de flors en memòria del seu familiar mort. Tres vides de tres dones que es veuran alterades per unes "inofensives" flors, imatge estretament lligada a la vida però també a la mort. "Són només flors", repeteix un dels personatges... flors anònimes que reobren la més profunda de les ferides. 

Loreak és un film on aparentment no passa res i al mateix temps hi passa allò més important. És aquell detall inesperat que ho capgirarà tot. És una barreja de thriller i drama intimista sobre el poder desestabilitzador d'un objecte que funciona a mode de mcGuffin, una excusa argumental que posa en marxa tot el mecanisme narratiu.

Cal fer una menció especial a la música que Pascal Gaigne ha composat per acompanyar els personatges. Nominada a millor música original als Premis Goya, s'aplica com si es tractés d'una fina capa de pintura. Accentua les emocions sense empastifar-ho tot, en la seva justa mesura.

Loreak, també nominada als Premis Goya a la millor pel·lícula, és la primera cinta en eusquera en competir a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià.

La podeu veure a la sala Zazie dijous 5 de febrer a les 20:15h i divendres 6 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie