,
06/07/2018
Cinema

Maria Callas

Aquestes són les pel·lícules que podrem veure aquests dies a la Sala Zazie. Vam començar ahir amb 'En tránsito' i continuarem amb el documental 'Maria by Callas' i amb dues pel·lícules franceses que han obtingut molt bona resposta per part del públic. Aquí en van tots els detalls.

En tránsito
La fugida cap a un món millor

Dijous 5 de juliol, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 6 de juliol, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Transit
Direcció i guió: Christian Petzold.
Intèrprets: Franz Rogowski, Paula Beer, Godehard Giese i Lilien Batman.
Drama. ALEMANYA, 2018. 101’. Projecció en V.O. (alemany) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

L’exèrcit nazi acaba d’envair França i Georg decideix abandonar el país. Per poder-ho fer aconsegueix la identificació d’un altre home mort a la guerra. Durant la fugida es queda atrapat a Marsella on troba a María, una dona que busca desesperadament al seu marit, que és l’home mort de qui el fugitiu n’ha suplantant la identitat. En tránsito és l’adaptació de la novel·la homònima d’Anne Seghe, de família jueva i que va aconseguir arribar a Marsella per salpar cap a Mèxic. El director destinarà la totalitat de la recaptació de la pel·lícula a programes d’acollida per a persones refugiades de la organització CEAR.

María by Callas
La Prima donna del bel canto: mite i persona

Divendres 6 de juliol, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 7 de juliol, a les 20h
Diumenge 8 de juliol, a les 19h
Dimecres 11 de juliol, a les 20:15h

Títol original: María by Callas: In Her Own Words
Direcció: Tom Volf.
Intervencions: María Callas, Onassis, Marilyn Monroe, Yves Saint-Laurent, John Fitzgerald Kennedy, Winston Churchill, Grace Kelly, Liz Taylor i Omar Sharif.
Biopic. FRANÇA, 2017. 103’. Projecció en V.O. (anglès) i en versió doblada. Apta per a tots els públics.

Íntim retrat artístic i personal de l’última gran diva del bel canto María Callas (1923-1977), reconstruit gràcies a la col·laboració de bons amics i importants personatges del món artístic, epístoles, gravacions i vídeos personals. Tot, en bona part, provinent de material inèdit que el director ha estat recopilant des de l’any 2013. El punt de partida d’aquest interessantíssim biopic és l’indignació que La Divina causa a gran part dels seus seguidors quan una bronquitis provoca la cancel·lació d'una funció a Roma. El retorn triomfal no acaba sent tal, doncs l’acompanyarà una depressió que marcarà el seu destí. El plaer de sentir el cant de la gran soprano s’iguala a la fascinació que desprèn escoltar-la explicar com va intentava gestionar el fet de ser una llegenda viva, mentre bregava amb el desig de ser esposa i mare. «Voldria ser sempre María però he d'estar a l’alçada de la Callas».

El taller de escritura
L’esclat d’un esperit juvenil crític

Dijous 12 de juliol, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 13 de juliol, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: L’atelier
Direcció i guió: Laurent Cantet.
Intèrprets: Marina Foïs, Matthieu Lucci, Florian Beaujean i Mamadou Doumbia.
Drama. FRANÇA, 2017. 114’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Un grup de joves ha estat seleccionat per participar en un taller d’escriptura i crear una novel·la policíaca ambientada a la ciutat on viuen. Tots ells comparteixen algunes experiències i una trajectòria acadèmica fallida. El taller l’imparteix una escriptora consagrada del gènere, que haurà de fer front als frecs ideològics entre alumnes, —exemples fidels de la societat multicultural a la qual pertanyen—, i a les provocacions directes del més radical de tots ells, l’Antoine, que s’atreveix a qüestionar l’estil literari de la mestra. El resultat és un film amb forma d’esborrany de ficció alimentada per una realitat propera.

Normandía al desnudo
Amb el cul enlaire

Divendres 13 de juliol, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 14 de juliol, a les 20h
Diumenge 15 de juliol, a les 19h
Dimecres 18 de juliol, a les 20:15h

Títol original: Normandie nue
Direcció: Philippe Le Guay.
Guió: Olivier Dazat i Philippe Le Guay.
Intèrprets: François Cluzet, Toby Jones, Vincent Regan i Arthur Dupont.
Comèdia / Drama. FRANÇA, 2018. 105’. Projecció en V.O. (francès) i en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Normandie Nue, ens narra la història d'un petit poble de Normandia, on el seu alcalde (François Cluzet), molt afectat per la crisi agrícola, no troba la manera per fer escoltar la veu dels seus ramaders que pensen que la culpa de la precària situació és deguda a la corrupció política. Per casualitat, un reconegut fotògraf, especialitzat en fotografiar masses de gent nua, passa per la zona. A l’alcalde li sembla haver trobat una manera única de protestar i de cridar l’atenció sobre els problemes que pateix el sector del qual en viu la major part del poble. Però els habitants es resistiran a posar despullats per molt justa i propera que sigui la causa. Cadascú té els seus propis motius per no acceptar la proposta de l’atrevit alcalde. El director Philippe Le Guay, aprofita per explorar els prejudicis socials a través de la literatura clàssica i amb les formes d'una comèdia lleugera.

Ens veiem a la Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.