Mira diferent
,
02/03/2015 - 00:00
Cinema

Mil noches, una boda

L'art de fingir en la realitat

Mil noches, una boda és l'òpera prima d'un trio (Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger i Samuel Theis), que s'inspira directament en el cinema dels germans Dardenne... històries complexes i sense melodramatisme que actuen com a veritables cops a l'estómac

Angélique és una dona madura i alliberada sexualment. Treballa, als seus 60 anys, en un bar de carretera situat a la frontera francoalemanya. No renuncia al sexe amb joves a qui "sedueix" oferint-los copes. A vegades, la humiliació arriba per part de clients agressius que la prenen per la prostituta que no és, altres, per part de joves arrogants que creuen estar fent-li un favor a la seva moribunda sexualitat. El seu client més assidu i afectuós, un miner retirat, li proposa matrimoni. Els clients cada vegada són més escassos. Per això decidirà acceptar la proposta i retrobar els seus quatre fills per mirar de tancar ferides.

Angélique Litzenburger s'interpreta a ella mateixa, els fills reals també assumeixen el seus papers. Un d'ells és precisament Samuel Theis, un dels tres directors i guionistes. És evident que les dosis de realitat són altes i això és el millor d'aquesta pel.lícula, guardonada al darrer Festival de Cinema de Cannes dins la secció "Una certa Mirada" com a millor òpera prima i millor repartiment. 

La sessió d'aquest dijous es projecta en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca en motiu del Dia Internacional de les Dones.

Dijous 5 de març (20:15h). Divendres 6 de març ( 22:15h). Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020 - 00:00
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020 - 00:00
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020 - 00:00
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020 - 00:00
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019 - 00:00
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019 - 00:00
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019 - 00:00
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més