,
02/03/2015
Cinema

Mil noches, una boda

L'art de fingir en la realitat

Mil noches, una boda és l'òpera prima d'un trio (Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger i Samuel Theis), que s'inspira directament en el cinema dels germans Dardenne... històries complexes i sense melodramatisme que actuen com a veritables cops a l'estómac

Angélique és una dona madura i alliberada sexualment. Treballa, als seus 60 anys, en un bar de carretera situat a la frontera francoalemanya. No renuncia al sexe amb joves a qui "sedueix" oferint-los copes. A vegades, la humiliació arriba per part de clients agressius que la prenen per la prostituta que no és, altres, per part de joves arrogants que creuen estar fent-li un favor a la seva moribunda sexualitat. El seu client més assidu i afectuós, un miner retirat, li proposa matrimoni. Els clients cada vegada són més escassos. Per això decidirà acceptar la proposta i retrobar els seus quatre fills per mirar de tancar ferides.

Angélique Litzenburger s'interpreta a ella mateixa, els fills reals també assumeixen el seus papers. Un d'ells és precisament Samuel Theis, un dels tres directors i guionistes. És evident que les dosis de realitat són altes i això és el millor d'aquesta pel.lícula, guardonada al darrer Festival de Cinema de Cannes dins la secció "Una certa Mirada" com a millor òpera prima i millor repartiment. 

La sessió d'aquest dijous es projecta en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca en motiu del Dia Internacional de les Dones.

Dijous 5 de març (20:15h). Divendres 6 de març ( 22:15h). Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.