,
02/03/2015
Cinema

Mil noches, una boda

L'art de fingir en la realitat

Mil noches, una boda és l'òpera prima d'un trio (Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger i Samuel Theis), que s'inspira directament en el cinema dels germans Dardenne... històries complexes i sense melodramatisme que actuen com a veritables cops a l'estómac

Angélique és una dona madura i alliberada sexualment. Treballa, als seus 60 anys, en un bar de carretera situat a la frontera francoalemanya. No renuncia al sexe amb joves a qui "sedueix" oferint-los copes. A vegades, la humiliació arriba per part de clients agressius que la prenen per la prostituta que no és, altres, per part de joves arrogants que creuen estar fent-li un favor a la seva moribunda sexualitat. El seu client més assidu i afectuós, un miner retirat, li proposa matrimoni. Els clients cada vegada són més escassos. Per això decidirà acceptar la proposta i retrobar els seus quatre fills per mirar de tancar ferides.

Angélique Litzenburger s'interpreta a ella mateixa, els fills reals també assumeixen el seus papers. Un d'ells és precisament Samuel Theis, un dels tres directors i guionistes. És evident que les dosis de realitat són altes i això és el millor d'aquesta pel.lícula, guardonada al darrer Festival de Cinema de Cannes dins la secció "Una certa Mirada" com a millor òpera prima i millor repartiment. 

La sessió d'aquest dijous es projecta en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca en motiu del Dia Internacional de les Dones.

Dijous 5 de març (20:15h). Divendres 6 de març ( 22:15h). Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub