Mira diferent
,
10/03/2015
Cinema

Nightcrawler

"Si vols que et toqui la loteria has d'aconseguir els diners per comprar el bitllet"

Aquesta és la filosofia de Lou Bloom (interpretat per Jake Gyllenhaal), un jove hipermotivat i clarament desesperat per aconseguir una feina. La trobada amb un grup de càmeres independents que graven accidents, incendis o assassinats l'acaba convertint en un carronyer autodidacta de les notícies de successos. Bloom és una criatura que viu de nit en una ciutat  plena de desequilibri, solitud, alienació i perill. Aquest rondaire nocturn és un trepa sense empatia ni moral, suficientment malvat com per triomfar al món del periodisme audiovisual dels nostres dies. 

Nightcrawler dissecciona les misèries de la societat contemporània des de la mirada més "macarra", fosca i irònica. Adjectius aplicables al seu protagonista, interpretat amb els matisos que requereix per no arribar a la caricatura. Dan Gilroy, el pare de la criatura, s'estrena amb un bon guió, un muntatge encertat i seqüències de persecució que destil·len olor a gasolina. 

Nominada a l'Oscar al millor guió original i a 4 BAFTA, entre ells el de millor actor. 

 

Dijous 12 de març, 20:15h. Sala Zazie
Divendres 13 de març, 22:15h. Sala Zazie

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més